A data 16 de setembre de 2025, gairebé un any després del termini legal de rendició de comptes (el 15 d'octubre de 2024), el 96% dels municipis que no havien presentat els seus comptes de 2023 a la Sindicatura de Comptes de Catalunya ja l'han formalitzat.
Malgrat el retard, és una dada positiva, però encara no s'ha arribat a la totalitat, ja que encara existeix una desena d'ajuntaments incomplidors, que representaria un 3,24% dels 309 municipis que al seu dia no van complir i que segueixen amb l'assignatura pendent, bé perquè no han presentat cap documentació o perquè ho han fet de forma incompleta.
La majoria dels ajuntaments que encara no han presentat els comptes són municipis petits, per sota dels 10.000 habitants, i es tractaria de les següents poblacions: Hostalets de Pierola, Mont-ral, Pobla de Montornès, Tavertet i Tona. Cal afegir els cinc municipis que han presentat la documentació de forma incompleta: Llagosta, Montblanc, Òrrius, Sant Esteve Sesrovires i Vilassar de Mar.
Cal afegir que les demores en la presentació de comptes són importants, ja que el 38% dels ajuntaments que han presentat els comptes fora del termini establert ho han fet durant 2025, en molts casos a pocs mesos que s'hagin de presentar els comptes de 2024.
En paraules de Pere Ruiz, membre de la Comissió del Sector Públic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC): "Aquesta radiografia mostra que algunes poblacions, especialment aquelles de menor població i per tant, amb uns recursos tècnics i humans més limitats, tenen dificultats per retre els comptes dins dels terminis establerts. Aquest fet posa de manifest que en un determinat segment del sector local, la informació economicofinancera i pressupostària pot presentar debilitats significatives. Entre les diverses mesures que caldria abordar per resoldre aquesta problemàtica, una d'elles podria ser potenciar els mecanismes de fiscalització externa, comptant amb la col·laboració d'auditors privats allà on no puguin arribar els òrgans de control públics, la qual cosa reforçaria la fiabilitat i transparència dels comptes públics".
En el marc de la 16a Jornada d'Auditoria del Sector Públic del CCJCC, s'han abordat les noves tendències en la fiscalització i auditoria pública i s'ha exposat el cas paradigmàtic de l'Ajuntament de Barcelona, que entre els grans municipis catalans, seria l'únic que actualment audita els comptes externament per part d'una firma independent. Ho fa de forma voluntària perquè no hi ha una llei que obligui els municipis a fer-ho. En el cas de la capital catalana audita els comptes amb la col·laboració de firmes externes, però que acaba firmant l'auditoria, i per tant, qui té l'última paraula és l'interventor municipal.
GESTIÓ NO FINANCERA DEL SECTOR PÚBLIC
La transparència al sector públic a través d'auditories és la via per garantir unes institucions sòlides i amb bona salut financera. Tanmateix, aquest principi també hauria de transcendir a la part no financera d'aquestes institucions i des del CCJCC també es vol advocar per despertar aquesta sensibilitat al sector públic: "Així com sempre hem defensat que és important que els comptes financeres públiques siguin auditades de forma independent, també és important que el sector públic no quedi al marge de les exigències en caràcter de sostenibilitat i que faci aquest exercici de transparència que ara mateix té un caràcter voluntari però no obligat", apunta Pere Ruiz.
Amb la intenció de sensibilitzar sobre aquesta necessitat i promoure el compromís del sector públic amb la sostenibilitat, l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE) ha creat l'Observatori de la Informació sobre Sostenibilitat d'Entitats del Sector Públic (OISESP), que s'ha presentat a Catalunya en el marc de la Jornada d'Auditoria. L'OISESP recull casos de bones pràctiques i ofereix una aplicació que permet identificar i mapar l'univers espanyol d'entitats públiques (Sector Públic Estatal, Autonòmic i Local), al que seria d'aplicació la presentació d'informació en sostenibilitat tenint en compte el marc actual exigit a les empreses privades per la Directiva de la UE 2022/2464.
Una simulació sobre el sector públic a través d'aquesta plataforma de l'OISESP, amb els requisits actuals, revela que a Catalunya el 24% de les entitats públiques analitzades haurien de presentar informes de sostenibilitat . En alguns casos ja trobem entitats públiques que són un exemple de bones pràctiques pel seu lideratge en el compromís amb la sostenibilitat i que recullen de forma sistemàtica els seus avenços en informes. Seria el cas de les universitats i, tal com recull l'OISESP, la Universitat de Barcelona seria un bon exemple.
L'Observatori també destaca com a exemple positiu la plataforma Mapa Barcelona + Sostenible, un projecte participatiu del qual formen part empreses, entitats i l'Ajuntament de Barcelona, que ofereix una eina digital per visibilitzar iniciatives sostenibles a la ciutat.
© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.