Resposta contundent del líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, al ministre d’Exteriors en funcions, José Manuel García Margallo, després que aquest matí ha comparat la victòria de la confluència a Catalunya amb la d’Adolf Hitler el 1930, en què "la gent es va equivocar" a les urnes. Domènech ha criticat que “el govern més corrupte del país tingui la santa vergonya” de dir que “els catalans han votat un partit nazi”, i ha assegurat que “no li ho permetrem, per la dignitat de Catalunya i dels votants”.

Margallo, que ha parlat aquest matí a un programa televisiu, no només ha estat replicat per Domènech, sinó també pel cap de llista a Lleida, Jaume Moya. Moya ha emplaçat el popular a dir-los tot això als pagesos, als joves a l’atur, a les dones, que més tard ha servit al líder dels comuns per rematar que “la millor resposta serà l’ERO del seu govern”, perquè “no podem aguantar més tanta demagògia i pocavergonya”. 

“En realitat tenen por, tenen molta por”, ha assegurat Domènech, per afegir que “ens ho van voler robar tot, futur i esperança, però ens vam organitzar, ens vam mirar i vam començar a somriure i a resistir, a desafiar, per superar la por i construir l’alternativa”. També ha reconegut que “la campanya està sent duríssima”, però ha reiterat que el 26-J hi ha dues alternatives, o el Partit Popular o ells. 

Tensió puntual

L’acte s’ha celebrat a la plaça Dipòsit de Lleida, una zona complicada de la ciutat, triada expressament pel deteriorament que pateix des de fa anys. Però precisament aquest factor ha complicat les coses, amb crits i sarau puntuals de curiosos, que han obligat un cos de Mossos a presentar-se i custodiar la zona.

Prou il·lustratives eren les façanes tapiades de darrere l’escenari. Finestres i balcons de pisos abandonats, de colors destenyits i sota un sol de justícia, que anava i venia. I malgrat tot, entre el rebombori, una nena petita feia bombolles de sabó enmig de la plaça, ignorant qualsevol missatge polític.

Mentre tornava la calma, només interrompuda durant alguns segons per un cotxe a ritme de reaggeton, Moya enumerava situacions i persones, que sense cap mena de dubte podien formar part de la vida del barri. Dones, “víctimes del terrorisme masclista”, pagesos “que paguen l’aigua a preu de Moët Chandon”, o fills que tornen a casa perquè no poden pagar-se el menjar o on viure. Quan s'entra en política, sempre s'arrisca.