El Tribunal Suprem ha establert que no es poden utilitzar banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics en una sentència en la qual anul·la un acord de l'Ajuntament de Santa Creu de Tenerife d'exhibir a la seva seu com a "bandera nacional de les Canàries la de les set estrelles verdes". Això crea judisprudència, i per tant, la sentència podria ser el model d'altres jutges a l'hora de decidir fer retirar símbols no oficials de les façanes d'edificis públics.
Davant l'anunci de la sentència que s'ha fet pública avui, el president Quim Torra ha recordat el seu cas a Twitter. Torra està pendent que el Tribunal Suprem faci ferma la sentència per la que l'han condemnat per no retirar la pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics del Palau de la Generalitat i que suposa la seva inhabilitació com a càrrec públic i president de Catalunya.
Em demanen una inhabilitació de 18 mesos i una multa per complir el meu deure com a President. He estat desposseït de la meva condició de diputat. Sí, això ha passat per reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats. pic.twitter.com/eSkbQaemOz
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) June 1, 2020
Torra ha hagut de renunciar al seu escó de diputat al Parlament de Catalunya. Tot i que la sentència no és ferma, així ho va decidir la mesa presidida per Roger Torrent.
L'alt tribunal argumenta que "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent" ni "amb el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques". No s'accepta simbologia alternativa a l'oficial encara que ho faci al costat de "la bandera d'Espanya i les altres legalment o estatutàriament instituïdes". Tot i que es refereix a un cas de les Canàries, això també afecta de rebot les estelades en edificis públics catalans o les banderes LGBTI. Totes les "no oficials", remarquen fonts judicials.
La sentència del Tribunal Suprem és la resposta a un acord del ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del setembre del 2016, que ha quedat anul·lat.