Com explicava ahir El Nacional, el sistema electoral espanyol va ser dissenyat durant la Transició, per tal d'afavorir la victòria d'Adolfo Suárez i el seu partit Unión de Centro Democrático (UCD). Aquest sistema comportava dos efectes principals: la consolidació del bipartidisme, i una major propensió a sobrerepresentar les zones rurals, on la força conservadora del moment –UCD, Partit Popular– obtenia la seva majoria de vots.

Si bé, l'escenari previ als comicis del 20D és pioner i revelador. Per primer cop, dos nous partits trencaran la lògica del sistema electoral de la Transició, a partir de les seves pròpies regles i limitacions. Però si Ciutadans i Podemos obtenen representació suficient, ja han anunciat la necessitat d'endegar reformes en la llei electoral, la LOREG. No serà així amb Partit Popular (PP) i Socialista (PSOE), que sols proposen petits canvis.

PP, avui 'no toca'

Assumint que el sistema electoral actual beneficia les forces conservadores, s'explicaria per què el programa del Partit Popular (PP) no en proposa una reforma profunda al respecte. L'actual ja li és beneficiosa. Precisament, aquest factor podria ser un dels que expliquen per què Rajoy aguanta en moltes províncies agràries, malgrat la seva davallada en nombre de vots (del 44% al 28% entre 2011 i 2015).

 

Si bé, en el seu programa es compromet "al respecte de la costum constitucional que només formarà govern la candidatura més votada a Espanya". Però la sentència que va repetir la candidata Maria Dolores de Cospedal no és del tot certa. La possibilitat de fer coalicions que desbanquin la llista més votada existeix, i ha passat en aquells casos en què dos o més partits decideixen fer acords que sumen una majoria absoluta.

En són exemples els governs del tripartit a Catalunya, durant el 2003 i el 2006. Per tant, la proposta de PP pretén afiançar la seva previsible victòria per majoria simple.

[embed]https://twitter.com/24h_tve/status/670942760216731648[/embed]

PSOE, desbloqueig de les llistes

A l'Estat Espanyol les llistes electorals estan bloquejades i són tancades, és a dir, els partits preconfiguren l'ordre i els candidats que les conformen i aquests són inamovibles. Quan els ciutadans voten, ho fan acceptant el conjunt sencer, i la distribució d'escons posterior es realitza segons el mateix ordre. No hi ha possibilitat d'esmena.

 

La proposta del Partit Socialista per al 20D és "millorar la proporcionalitat del sistema" –sense definir a partir de quin procediment– i desbloquejar les llistes. Del conjunt de candidats proposats, l'elector podrà escollir l'ordre o aquells que cregui més idonis.

El fet contribueix als personalismes. És a dir, els ciutadans podrien prendre la decisió de triar la persona de la formació política amb qui se sentin identificats. Això comporta que els polítics també s'esforcin en forjar simpaties entre l'electorat.

Dins dels partits, la proposta alliberaria els candidats de les aliances, alhora que del treball que han de dur a terme per aconseguir aparèixer en les primeres posicions del llistat. Alhora, també hi ha risc que els més "populars" copin l'espectre mediàtic, en detriment d'aquells que tinguin més experiència política –malgrat no són trets excloents–.

Podem, la circumscripció autonòmica

Com El Nacional informava ahir, el sistema electoral espanyol es basa en la fórmula d'Hondt per a la conversió dels vots en escons. Aquest sistema no és totalment proporcional, però genera distorsions més acusades allà on les circumscripcions –les províncies– són menors a 8-9 escons. La majoria de zones rurals presenten aquest escenari, de manera que queden sobrerepresentades.

 

El fet beneficia als partits de caire conservador, perquè acostumen a tenir-hi el seu electorat. En canvi, els partits progressistes –i també els més petits– es beneficien de les circumscripcions amb més escons –grans ciutats– i, per tant, més proporcionals. És per aquest motiu que Podem –"d'esquerres" i urbà– proposa substituir la província per la Comunitat Autònoma com a unitat electoral.

També insta a repartir els escons en funció de la població. Actualment, la llei electoral assigna 2 escons per província, i la resta, segons nombre d'habitants. Així, s'assoleix el total de 350 escons. Aquesta assignació també sobrerepresenta les regions rurals, comportant diferències d'igualtat política entre regions. A la pràctica, un vot a Sòria val més que un a Barcelona, perquè en calen menys per a obtenir un escó.

En conseqüència, l'objectiu dels de Pablo Iglesias és augmentar la proporcionalitat i la igualtat del sistema, de les quals ells també se'n veurien beneficiats.

[embed]https://twitter.com/kanciller/status/662970033291792384[/embed]

Ciutadans, el sistema alemany

Per la seva banda, la proposta de Ciutadans és la més rupturista de totes. Pretén impulsar una reforma electoral inspirada en el model alemany, on cada elector disposa de dos vots. Dels 350 escons actuals, 175 es triarien a circumscripcions no més grans que la província, i de forma unipersonal –a un candidat–. La resta s'escollirien a través de llistes proporcionals desbloquejades, i presentades pel partit a nivell nacional.

 

Si bé, els beneficis d'aquest sistema podrien no produir-se a la pràctica. Explica el politòleg especialista en sistemes electorals, Pablo Simón, que la forma com s'articula el sistema alemany és de difícil comprensió per al votant –que ha d'emetre dos vots–. A més, afegeix que la "proximitat" de la figura del candidat uninominal no s'acaba produint a la pràctica, ja que els partits encara en mantenen fort control i supervisió dels qui es presenten. Finalment, Simón afegeix que la seva proporcionalitat és manipulable, i s'hi han registrat dificultats per a garantir la paritat de gènere.

Sembla que l'esperit de la transició es manté, quan totes les forces polítiques proposen sistemes electorals que puguin beneficiar els seus interessos. Però Espanya no és un cas aïllat, i a molts països s'han generat al llarg de la història dinàmiques similars.