Un cop suspesa la resolució de ruptura del Parlament per part del Tribunal Constitucional, queda prohibit fer qualsevol tràmit legal o polític sota la seva empara. En cas que el Parlament o el Govern català no respectessin la decisió del TC, podrien ser castigats i la duresa de les mesures augmentaria amb el nombre d'infraccions o en funció del seu contingut.
Un dels punts més delicats de la resolució catalana és el cinquè, sobre la tramitació de les lleis de procés constituent, de Seguretat Social i d'Hisenda Pública. Si aquestes lleis es tiressin endavant, es podrien aplicar multes i suspendre del càrrec els seus responsables últims.
Aquests càstigs anirien dirigits al president de la Generalitat, la presidenta del Parlament o els consellers, entre altres càrrecs, però no als diputats. Les multes rondarien entre els 3.000€ i 30.000€. Si es legislés en relació amb la recaptació d'impostos com l'IRPF, les acusacions podrien agreujar-se fins a les de desobediència o usurpació indeguda, ja que fixar impostos és competència exclusiva de l'Estat espanyol.
Article 155 de la Constitució
Si no es fes marxa enrere, s'arribaria a l’últim recurs: l’article 155 de la Constitució. Per aquesta via, es podrien suspendre competències del Govern i òrgans com el Parlament però, segons experts consultats per El Nacional, difícilment es podria eliminar l’autonomia com a tal perquè està contemplada a la Constitució. Els òrgans suspesos passarien a dependre del Govern de Madrid i rebrien ordres per fer complir les lleis i reparar l’incompliment.Un fet entorpiria l’aplicació d’aquest article: el Senat és indispensable per tirar-lo endavant i, ara mateix, està dissolt fins que es formi un nou govern després del 20D. L’única sortida seria aprovar-ne l'aplicació a través de la Diputació Permanent, una via molt poc legitimada, ja que aquest òrgan només està pensat per a mesures poc substancials. I, òbviament, no seria el cas.
Llegeix la providència del TC