La pugna entre el president a l’exili, Carles Puigdemont, d'una banda, i l’aparell electoral i els tribunals de l’Estat espanyol de l'altra, va apujant la temperatura a mida que afegeix nous episodis. Els advocats del president han carregat amb contundència, en un escrit d'al·legacions presentat dimecres, contra l’administració electoral i els tribunals, arran de la sanció plantejada per la sala del Contenciós del Suprem contra Puigdemont per l'exigència que la reunió de la Junta Electoral per a la proclamació de resultats de les eleccions europees fos pública.

El president va demanar al Tribunal una mesura cautelaríssima a tal efecte, i el Suprem va replicar criticant la petició i descartant que tingués cap cobertura legal. De fet, en la seva resposta, el TS va anunciar l’obertura d’una peça separada per a la imposició d’una multa contra Puigdemont.

El recurs de la defensa del president contra la multa es basa en l'"incompliment per part de l'Administració electoral espanyola de les seves obligacions de transparència" en relació amb les eleccions europees i insisteix a denunciar la imparcialitat del Tribunal. En particular, la del magistrat José Luís Requejo, que va participar en la interlocutòria que va donar peu a aquesta peça separada.

 

L'escrit insisteix a recordar que el magistrat ha escrit nombrosos articles de premsa “obertament contraris al moviment independentista” i contra els acusats, la qual cosa demostra "la seva imparcialitat per decidir sobre aquest afer, el seu interès directe en la causa, la seva enemistat manifesta contra els recorrents, així com el seu menyspreu cap al dret a la presumpció d’innocència”.

L’escrit incorpora fragments de tres articles del magistrat publicats a La Razón, inclòs un d’il·lustrat amb una estelada que substitueix l’estrella per una esvàstica. En resum, denuncia que als articles el magistrat titlla els acusats de “delinqüents”, els acusa d’haver dirigit una iniciativa sediciosa, els equipara al nazisme i tracta les seves opinions polítiques com una “particular patologia”.

Sense garanties d'imparcialitat

Així mateix, la defensa de Puigdemont denuncia que la posició dictada per la Sala el 5 de maig respecte a la decisió de la Junta Electoral Central contrària a què Puigdemont optés a les eleccions, “priva igualment de qualsevol garantia d’imparcialitat” els magistrats que la composen.

Recorda que aquest tribunal, en la resposta al recurs de la JEC que pretenia impedir que Puigdemont i Comín es presentessin a les europees, va assegurar que el règim electoral espanyol i els tribunals encarregats de resoldre els recursos han demostrat extraordinària pulcritud i eficàcia al llarg de més de 40 anys. “Només per aquest motiu s’haurien d’haver abstingut tots els magistrats d’aquesta Sala que van participar en aquella decisió”, adverteix.

Finalment, assenyala que el 27 de juny es van fer públiques les conclusions de l’Advocat General Tanchev, a l’afer Krajowa Rada Sadownictwa davant del Tribunal de Justícia de la UE, on s’assenyala que el paper del poder legislatiu en l’elecció del CGPJ de Polònia junt amb el paper que el Consell va tenir a l’elecció dels magistrats del Tribunal Suprem provoca “dubtes objectius suficients” sobre la seva independència. “Aquests mateixos raonaments de l’advocat general Tanchev són aplicables a l’elecció dels magistrats d’aquesta Sala”, afegeix tot recordant que també a Espanya els vocals del CGPJ que escullen els membres de la Sala són designats per les Corts.

Tot plegat, com conclou l’advocat Tanchev en el cas de la causa de Polònia planteja, segons els lletrats, “raons objectives per dubtar sobre la independència i imparcialitat d’aquesta Sala per resoldre sobre la peça separada de multa”.

Per tant, davant el que descriu com “absoluta falta d’imparcialitat” d’acord amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE i de la Constitució, l'escrit assegura que el procediment sancionador no té les més absolutes garanties.

Considera que la interlocutòria és “arbitrària i incorre en infracció de drets” i que només pretén sancionar els recurrents, amb “un veritable abús de poder”. “Mai abans la virtualitat o no de la condemna en costes en relació amb la sol·licitud de mesures cautelaríssimes ha estat un argument per no imposar-les”, denuncia.

El text adverteix que s’incorre també en una vulneració del dret a la igualtat en l’aplicació de la llei, a més de fer evident un “desconeixement preocupant dels estàndards internacionals en matèria electoral” i de les conclusions d’experts internacionals.

Els lletrats de Puigdemont atribueixen al prejudici de l’Administració electoral espanyola el fet que es multi “qui sol·licita a l’ordre jurisdiccional contenciós-administrativa que s’observin els estàndards internacionals aplicables a qualsevol democràcia homologable”, i adverteix sobre la jurisprudència de la pròpia Sala en el sentit que la proclamació d’electes no pot ser considerada “una actuació diferent o independent de l’escrutini general”.

Finalment, Junts per Europa denuncia que no ha pogut verificar els resultats electorals publicats per la JEC no només perquè no s’ha permès que la reunió on es va fer la proclamació fos pública, sinó també perquè moltes de les Juntes Electorals Provincials no els han facilitat les actes corresponents i dues, Astúries i Almeria, s’han negat expressament a fer-ho. Les Juntes de que no han respost a la petició són les d’Albacete, Cáceres, Cádiz, Castellón, Córdoba, La Rioja, Las Palmas, Málaga i Ourense.

Tot plegat, consideren, no fa més que incrementar la necessitat urgent de donar publicitat a la sessió de recompte de la Junta.