Junts per Catalunya situa les eleccions generals 2023 com una oportunitat per "canviar-ho tot". La candidatura que encapçala Míriam Nogueras apel·la a la "indignació" a través d'una actitud "combativa, ferma i compromesa". En el seu programa electoral de 148 pàgines, els juntaires apuntalen l'estratègia de confrontació amb l'Estat seguida des de l'exili i aposten per "recórrer a totes les accions polítiques necessàries per fer efectiva la independència de Catalunya, sempre que siguin democràtiques i no violentes". Els eixos d'aquesta política són, segons expliquen, la "internacionalització" del cas català i posar a "treballar el Congrés per la causa independentista" per la via de "fer caure en contradiccions a l'Estat que certifiqui l'abisme que els separa respecte a l'estat de dret europeu". Això és nuclear, des del punt de vista de Junts, per "acumular evidències que constituïm un grup objectivament identificable".
🟡 Llistes electorals a les generals 2023 Catalunya
En aquest context, el programa de Junts traça un paquet de reformes que posin Espanya "davant del mirall dels estàndards de dret internacionals i del dret europeu". El partit vol impulsar iniciatives legislatives que obliguin els partits a posicionar-se, com ara una 'reforma de la reforma' dels delictes de malversació i de desordres públics agreujats o una llei d'amnistia. Encara emmarcat en l'agenda judicial dels juntaires per a la cambra baixa espanyola, volen impulsar canvis en la llei de memòria democràtica perquè l'actual "manté la impunitat dels crims franquistes", una nova legislació sobre els secrets oficials, la derogació de la llei mordassa, modificacions en el sistema de renovació del Consell General del Poder Judicial, retirar funcions judicials al Tribunal de Comptes o la supressió de la inelegibilitat sobrevinguda (article que la Junta Electoral ha utilitzat, per exemple, per retirar l'acta a l'expresident Quim Torra, l'exdiputat Pau Juvillà o la presidenta de Junts, Laura Borràs).
"Ni un sol vot a canvi de res"
Junts sosté que la dicotomia d'aquest 23-J és "Catalunya o Espanya" i subratlla que volen "canviar-ho tot" perquè en els darrers quatre anys Catalunya ha "perdut competències i recursos econòmics, ha rebut atacs a la llengua i a la cultura, la taula de diàleg ha estat inútil i encara hi ha persecució política i ideològica". En aquest sentit, refermen que cap vot serà "a canvi de res": "Cap vot a ningú que menteixi i espoliï a Catalunya, ni a ningú que negui el dret a l'autodeterminació; no regalarem els vots a qui no ens paga, a qui ens humilia, menteix i espia, als qui menystenen la nostra llengua".
Traspàs dels aeroports, ports, carreteres, ferrocarrils i infraestructures de l'aigua
El programa, que inclou diverses pàgines per detallar els greuges de l'Estat envers Catalunya, denuncia, entre altres, un sistema de finançament injust. El partit reclama una modificació d'aquest model "mentre Catalunya no sigui independent" que apliqui el "principi d'ordinalitat", que compensi la "insuficiència de recursos" que Catalunya pateix des del 2014 i que incorpori la variable "cost de la vida" al càlcul de les necessitats de cada territori. En paral·lel, demanen la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica. A més, pel que fa al dèficit d'inversions, Junts exigeix que l'Estat hagi d'invertir a Catalunya "en funció del pes del PIB català respecte del PIB estatal", és a dir, al voltant del 19-20%, i insisteix en el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, recordant que el deute ascendeix a quasi 4.000 milions d'euros.
En relació amb les principals infraestructures de titularitat estatal de transport i comunicacions a Catalunya, els juntaires aposten perquè la Generalitat sigui "la gestora" d'aquestes. Concretament, reclamen el traspàs dels aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell; els ports de Barcelona i Tarragona; el Consorci de la Zona Franca o el compliment del pla de Rodalies. Pel que fa al català, Junts reitera la necessitat que sigui llengua oficial en el marc de la Unió Europea i que, per extensió, tingui més presència a l'administració de la justícia. Això significaria, entre altres, l'obligació que els jutges i fiscals coneguin la llengua, i també que el Butlletí Oficial de l'Estat es torni a publicar en català.
Respecte a la política fiscal, Junts planteja fer ajustos per tal que els que més tenen, aportin més sense que això impliqui apujar la pressió ja existent. Alhora, reclamen mesures per "evitar el dúmping fiscal" que implica inconvenients per a les empreses catalanes. A més, demanen la gestió de l'Ingrés Mínim Vital, augmentar el salari mínim interprofessional, incrementar el parc públic d'habitatge (fent èmfasi en els pisos de la Sareb per poder-los destinar als joves) o que es faci una reforma de la llei electoral per tal que els joves de 16 anys tinguin dret a vot. Pots consultar el programa complet a continuació: