Les juntes de tractament dels centres penitenciaris descarten que els presos polítics passin el confinament a casa.

La decisió arriba després que el Departament de Justícia de la Generalitat demanés avaluar la situació per deixar sortir presos i esponjar els centres durant el confinament. I també arriba després que el Tribunal Suprem advertís que deixar passar el confinament a casa als presos polítics podia representar un delicte de prevaricació. De fet, l'alt tribunal va demanar que s'informés dels funcionaris que prenien les decisions. 

Les juntes de tractament han aprovat que 15 persones recluses en segon grau i amb un 100.2 passin el confinament pel coronavirus a casa seva transitòriament, durant l’emergència. Es tracta del 15 % del conjunt dels presos en aquestes circumstàncies.

És la primera vegada que els centres penitenciaris de la Generalitat es plantegen una mesura d’aquestes característiques, d’acord amb una interpretació no restrictiva del reglament penitenciari. Són decisions inèdites, justificades per un context de crisi sanitària.

Quatre d’aquestes persones són internes del CP Dones (Barcelona) i ja són a casa seva. Els 11 restants són interns del CP Quatre Camins (la Roca del Vallès). Com que es tracta d’una iniciativa sense precedents, la junta de tractament de Quatre Camins traslladarà la decisió al jutjat de vigilància sense fer-la immediatament executiva, a l’espera del vistiplau judicial. La resta de centres penitenciaris han descartat tots els casos que han avaluat i entre ells hi ha les presons on compleixen la condemna els presos polítics: Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar.

El jutjat de vigilància penitenciària n’informarà la Fiscalia perquè es posicioni. Després, decidirà si ratifica o tomba la proposta de les presons. En cas de recurs, l’última instància és l’audiència de la demarcació.

Reduir al màxim la població reclusa

L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima és reduir al mínim la població reclusa per limitar el risc de contagi a les presons. Es tracta d’una iniciativa del Govern, instada també per les Nacions Unides i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.

Aquest dimarts, el Departament de Justícia es va adreçar a les direccions dels centres penitenciaris perquè estudiessin, cas per cas, la possibilitat del confinament domiciliari de les persones amb un segon grau flexibilitzat amb un 100.2, un article que permet la combinació del règim de vida ordinari amb el de semillibertat (tercer grau). Les juntes de tractament estan compostes per més de 10 professionals. Són juristes, psicòlegs, treballadors i educadors socials, metges i mestres. Per formular la seva proposta, aquests equips estudien i avaluen els informes elaborats pels equips dels mòduls de la presó que estan en contacte diari amb les persones internes.

El 69% dels tercers graus, a casa 

El Departament de Justícia treballa per minimitzar la població i el risc de contagi a l’interior dels centres penitenciaris des del principi de la crisi. El confinament domiciliari de persones en 100.2 se suma al de la majoria dels tercers graus. Abans de l’emergència sanitària, els presos que dormien a casa cada dia (86.4) eren 325 i només representaven el 19 % de les 1.700 persones privades de llibertat i classificades en tercer grau. En canvi, des del 13 de març, la Generalitat ha aplicat aquesta mesura a 848 presos més, que equivalen a la meitat dels tercers graus. Per tant, a hores d’ara, ja hi ha un total de 1.174 reclusos en semillibertat que passen el confinament a casa seva, que són el 69 % del conjunt dels tercers graus de les presons de la Generalitat.

Quan el 86.4 s’aplica als presos en tercer grau, el proposa la junta de tractament de la presó i el resol el Servei de Medi Obert de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. El sistema penitenciari n’informa la Fiscalia de vigilància penitenciària. En cas de recurs, el cas passa a la taula del jutge de vigilància. L’última instància és l’audiència de la demarcació. Un cop acabi la situació d’emergència sanitària, cada centre valorarà cas per cas si reverteix la mesura o si la manté.