Es pot parlar de terrorisme en les accions dels CDR. És el que creu el president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, José Vargas, que va sorprendre ahir en atribuir aquest greu delicte als membres encausats de l'entitat independentista. "Eslar, esclar que hi ha terrorisme", va deixar anar el màxim representant dels afectats per la violència terrorista a Catalunya en declaracions a 8tv.

Per Vargas, hi ha prou raons per afirmar que els CDR tenen una actuació terrorista, ja que considera que "els seus individus estan alterant la pau social", fent una menció idèntica al que es recull a l'article 573 del Codi Penal, on es recullen els supòsits de terrorisme. En aquesta norma, reformada el 2015 per PP i PSOE, apareix "alterar greument la pau pública" com una raó per obrir una causa per terrorisme.

30 anys atemptat hipercor - Sergi Alcàzar

José Vargas a l'homenatge dels 30 anys de l'atemptat d'Hipercor / Sergi Alcàzar

Els talls a les carreteres i els presumptes "sabotatges", perseguits per l'Audiència Nacional, són el precedent per arribar a un fet pitjor, segons assenyala Vargas, que va apuntar que els principis de la kale borroka i d'ETA a Euskadi van ser així. Malgrat això, Vargas es contradiu i exposa que les persones que van quedar aturades a la carretera no es poden considerar víctimes del terrorisme, ja que no presenten ferides o traumes.

Diferències entre les víctimes

Les paraules de Vargas, que és actualment el president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, xoquen amb el que va expressar l'exlíder d'aquesta mateixa entitat i víctima d'ETA a l'atemptat d'Hipercor, Roberto Manrique, que es va mostrar perplex després de l'acusació de terrorisme contra els CDR. La comparació entre aixecar barreres en un peatge i matar algú d'un tret al cap li semblava una "exageració", en declaracions a Ràdio Euskadi.

"No puc arribar a entendre que aixecar les barreres d'un peatge o tallar carreteres sigui equivalent a posar una bomba en un supermercat o matar algú d'un tret al clatell", una afirmació que va assegurar que altres víctimes del terrorisme compartien. "Estem flipant", va sentenciar.