La resolució del Grup de treball de l'ONU contra les Detencions Arbitràries que ha reclamat al govern espanyol la llibertat immediata d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart té, com a mínim, dos casos precedents.

En les dues ocasions, una a França i l'altra a Polònia, els dos empresonats van quedar en llibertat després del pronunciament de les Nacions Unides. Cap dels dos estats europeus, a posteriori, es va atrevir a qüestionar la resolució de l'organisme internacional. 

L'informe de l'ONU sobre el cas dels presos independentistes catalans considera arbitrària la privació de llibertat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i reclama la seva posada en llibertat “immediata”, alhora que demana que es porti a terme una investigació "exhaustiva i independent" de les circumstàncies que han provocat aquesta situació i que s'adoptin mesures contra els responsables de la violació dels seus drets.

El cas de França fa referència a la detenció i l'intent d'extradició de l'opositor kazakh Mukhtar Ablyazov. Aquest estava acusat de robar milers de milions de dòlars del banc kazakh BTA, que opera també a Rússia i Ucraïna. En aquesta ocasió, el Grup de treball de l'ONU va resoldre que la seva detenció havia estat excessiva i emplaçava l'estat francès (aleshores n'era ministre Manuel Valls) a deixar-lo en llibertat. El revés va ser dur per al primer ministre, que havia aprovat fins i tot l'extradició d'Ablyazov. 

L'opinió del grup d'experts de l'ONU es va publicar el 23 de novembre del 2016. El Consell d'Estat francès, dues setmanes més tard, va anul·lar l'extradició de l'opositor. Ablyazov va ser alliberat el mateix dia, el 9 de desembre del 2016. 

 

El cas de Polònia és més recent. La petició de l'ONU va ser per alliberar el polític i periodista Mateusz Piskorski, que des del 2016 havia estat acusat d'espionatge a favor de Rússia i la Xina. Piskorski, exdirector d'un canal de televisió, s'havia compromès públicament amb la lluita per la independència del seu país. Just abans de ser arrestat, durant la reunió del Consell de l'Atlàntic Nord a Varsòvia, havia publicat ‎a Polònia un article sobre la campanya de propaganda de l'OTAN que pretenia ocultar el paper de la Unió Soviètica en la victòria contra el nazisme. 

Fa un mes, l'abril del 2018, el cas va obtenir l'opinió favorable del Grup de treball contra les Detencions Arbitràries, que va concloure que Polònia havia d'alliberar Piskorski immediatament i pagar-li una indemnització i altres reparacions. Aquest mes de maig del 2019, l'activista polonès ha estat alliberat després de tres anys de presó. 

En total, les Nacions Unides han emès 245 resolucions als cinc continents amb el mateix objectiu que el passat dimecres el grup d'experts va fer públic reclamant la llibertat dels presos independentistes catalans.

Els cinc diplomàtics internacionals exigeixen, també, una indemnització per als presos i consideren que la seva detenció i empresonament és una vulneració dels drets fonamentals, especialment el de llibertat d'expressió. Un procés idèntic al dels casos francès i polonès. 

El Tribunal Suprem reconeix que les resolucions de l'ONU s'han d'acatar

Espanya està obligada a aplicar el que demanen les Nacions Unides. El mateix Tribunal Suprem ho va avalar el mes de novembre passat, en una resolució en matèria de drets humans. Que no hi hagi una sanció per incompliment, no vol dir que Espanya, com a estat membre de les Nacions Unides, pugui eludir els acords i recomanacions de l'organització i les institucions que hi estan vinculades, afirmava llavors l'alt tribunal.

En la sentència reconeixia que les recomanacions de comitès i dels organismes vinculats a les Nacions Unides han de ser “efectivament acatades i aplicades”. “En la seva decisió, el Tribunal Suprem va reconèixer que les clàusules dels tractats internacionals dels quals Espanya és estat signatari, formen part de la seva legislació i que les recomanacions del Comitè CEDAW són de caràcter vinculant. Per tant, les conclusions del Comitè han de ser efectivament acatades i aplicades, perquè els drets i llibertats estipulats en aquests tractats siguin 'reals i concrets' a Espanya”, argumentava la resolució. 

Irene Lozano, punts de vista contraposats sobre l'ONU

L'actual secretària d'Estat de l’Espanya Global, Irene Lozano, té punts de vista contraposats sobre el grup de l'ONU contra les Detencions Arbitràries que ha exigit l'alliberament immediat dels presos polítics. 

La que va ser diputada d'UPyD va exigir l'any 2015 la llibertat del líder de l’oposició veneçolana Leopoldo López, a qui definia com a pres polític. Com a base del seu argumentari exposava el posicionament de la llibertat immediata d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 

Quatre anys més tard, Lozano ha engegat una campanya per desacreditar els cinc experts que formen el grup de les Nacions Unides. Sobre la resolució de l'ONU, ha comentat que "la seva labor ha estat poc rigorosa i que han estat víctimes d'una nova campanya de desinformació de part de l'independentisme més radical".

L'advocat Gonzalo Boye ha recollit les declaracions que aleshores va fer Lozano​, mencionant el grup d'experts de l'ONU.