Avui és El Mundo qui presenta la portada de més impacte, amb la primícia que l’Audiència Nacional retornarà el coronel Pérez de los Cobos —que va dirigir la repressió del referèndum de l’1-O— al capdavant de la Guàrdia Civil de Madrid, anul·lant la destitució ordenada pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per amagar-li informació. El problema és que la informació que volia el ministre tenia a veure amb una investigació judicial. De los Cobos al·lega que no en sabia res, que se n’ocupava un subordinat seu sobre el qual, en aquell cas, no manava ell sinó el jutge instructor, tal com marca la llei. Per a més inri, el cas —s’acusava el delegat del govern espanyol a Madrid d'agreujar la pandèmia per autoritzar la manifestació feminista del 8-M del 2020— va ser arxivat pel mateix instructor. Pels verbs que fa servir (“rectifica”, “restituint”) fa l’efecte que El Mundo es frega les mans. No és per menys. Si es confirma, la xifra de nyaps polítics de Marlaska va camí de superar la de nyaps judicials. Seria un fet considerable, alhora que confirmaria l'estat precari de la separació de poders en la Democràcia Plena™.

També té gràcia comparar les fotos de portada d’El Mundo i El País. Sembla que s’hagin canviat els papers. Per què El País posa les fotos de les vicepresidentes i el president del govern espanyol d’esquena? Esperem que la resposta no impliqui recórrer a Freud, Jung o Lacan. La notícia principal d’El País també fa una mica de por: la Comissió Europea demana a l’Estat espanyol reformes laborals dures si vol rebre els fons de reconstrucció.

Els diaris de Barcelona han superat el desafiament de no titular amb un fet que ja tothom coneixia des de dissabte passat. Bravo. La Vanguardia i l’Ara són més negatius i/o pessimistes que El Punt Avui i El Periódico, que s’apunta a la dèria de les hipèrboles i qualifica de "bufetada" l’abstenció de Junts a la candidatura d’Aragonès. Home… ves.

Els mentiders

Espanya surt millor que pitjor a l’informe anual sobre Drets Humans del Departament d’Estat dels Estats Units, elaborat els últims mesos de l’administració Trump. Amb Espanya no s’hi han matat gaire: és un recull d’altres informes elaborats per l’ONU, Amnistia, HRW i altres entitats i ONG. Catalunya hi és anomenada 24 cops, 18 en relació a informes crítics i denúncies sobre la sentència i presó dels líders de l’1-O, especialment dels Jordis. Això apareix en la secció que s’ocupa dels… presos polítics. D’aquestes 18, el trio de la benzina no n’esmenta cap ni una. Esbomben, però, l’al·lusió d’un informe de la Federació Internacional de Periodistes del 2019 que considerava Catalunya “territori perillós” per als periodistes. No arriben ni a pocavergonyes de tan infantils com són.

Tampoc diuen res de “la preocupació del ponent especial de l'ONU sobre minories per l'augment a Catalunya dels discursos d'odi contra els catalans com a grup minoritari en mitjans socials i altres” després de la sentència de l’1-O. “Polítics i altres persones de fora [de Catalunya] pintaven els catalans com a traïdors que havien de ser tractats severament, de vegades amb llenguatge violent”, explica el Departament d’Estat. Sobre això, silenci.

Pitjor encara és el títol que han triat per a la portada, especialment l’ABC i El Mundo, que expliquen l'informe com una “acusació” o una “denúncia” dels EUA al govern espanyol per atacar la llibertat de premsa per criticar a alguns mitjans i periodistes. Aviam, l’informe del Departament d’Estat mai no “acusa” ni “denuncia”. És una llista de fets i al·legacions sense valoració política, jurídica o ètica. Pura documentació per a ús del gabinet del president i del Congrés. Potser els molesta que hi ha més imparcialitat en l’informe nord-americà que en tot el que el trio de la benzina ha imprès aquest any.

EM

EP

ABC

LR

LV

ARA

EPC

EPA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Brots verds
Editorial Brots verds José Antich
La confiança fa fàstic
Diari de la revolta (191) La confiança fa fàstic Jordi Galves