Les portades dels diaris de Barcelona obren amb el manifest d’una vintena d’entitats catalanes, que demanen un nou model de finançament autonòmic. El manifest parla de tres opcions: un model federal com el dels Estats Units, un pacte fiscal semblant al concert basc i navarrès, i una reforma a fons de l’actual model centralitzat de participació en els grans impostos, solidaritat obligatòria i gestió finalista de transferències. La pinta d’aquestes primeres pàgines és d’una certa fredor administrativa, començant per la de La Vanguardia, que en altres temps hauria entrat en vibració a cinc columnes —a tota plana— i aquest dimecres es queda en dues. És una portada infreqüent en aquest diari, és a dir, que s’ha buscat contenir un tema que no tenia més remei que vendre en primera pàgina, perquè quan “el món econòmic català insta” alguna cosa, La Vanguardia es quadra i saluda. Les altres tres columnes les ocupa el cas Koldo, o més aviat una magnífica fotografia —una altra— de Dani Duch, un retrat de la ministra María Jesús Montero amb el ditet aixecat al Senat, on aquest dimarts es va traslladar la gresca política espanyola.
El Punt Avui no en diu ni molla en portada. O més o menys, perquè ho agafa per la declaració del Govern, que reclama al govern espanyol 5.029 milions d’euros per incompliment d'inversions pressupostades entre el 2015 i el 2022. El Periódico parla de “clamor empresarial”. Aquesta expressió ha deixat de significar res, igual que els verbs “avisar”, “exigir”, “reclamar”, “denunciar”, “esclatar” i altres per l’estil, que han quedat buits de tant fer-los servir per intensificar títols on s’escauria posar-hi “dir”, “declarar”, “afirmar” o similars, que és el que en realitat fa la majoria de la gent que surt a les notícies.
L’Ara diu que “el món empresarial exigeix”, etcètera. Caram. El diari ho presenta com una “unió històrica”, amb un adjectiu reservat fins ara a algunes victòries del Barça i, sobretot, als esdeveniments de masses que la gent independentista va protagonitzar la dècada passada. L’epítet també s’ha degradat molt i no només —ni principalment— perquè el Barça no carbura. Aquests dos diaris consideren la reivindicació del “món econòmic català” la principal notícia de portada. Tot plegat sona a tràmit, a acte matinal del dia de festa major per entretenir els jubilats i la canalla —la competició de bitlles, les curses de sacs…— mentre la resta del poble encara dorm després d’una llarga nit a l’envelat amb la cobla-orquestra Montgrins. Bé. S’ha cobert el ritual anual típic de reivindicació d’un nou finançament, que es regeix per un model que va caducar… el 2014.
Les portades de Madrid continuen cremant amb el cas Koldo. El Trio de la Benzina va intercanviant posicions, com els bons extrems. Aquest dimecres, la presidenta del Congrés i expresidenta de les Illes, Francina Armengol, rep clatellada a El Mundo. Dimarts li havia tocat a l’ABC, diari que avui toca la connexió veneçolana de tot aquest desori, que era tema d’El Mundo d’ahir. La Razón continua burxant la interna del PSOE —una tècnica molt seva— amb un títol de portada on s’afirma que Santos Cerdán, el secretari d’organització del partit, “entra en la llista negra” —cosa que no es pot saber— i un altre on assegura que Francina Armengol “no convenç el seu partit” —tampoc es pot saber. El País prova de salvar la cara del govern de Pedro Sánchez obrint amb la destitució d’un alt càrrec de Puertos del Estado per la seva relació amb la trama presumptament corrupta. Com volent dir que, en aquest govern, qui la fa la paga, que no els tremola la mà contra els seus, bla, bla, bla. I “l’exigència” del “món econòmic català”, què? Connais pas.
