El Parlament ha aprovat el projecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social; coneguda popularment com la llei antidesnonament.

Es tracta d'una llei presentada pel procediment d'urgència per substituir la Llei 24/2015 que va ser parcialment suspesa pel Tribunal Constitucional i que buscava donar cobertura a les persones en risc d'exclusió social i habitacional.

La norma ha estat aprovada, en la majoria dels punts, per unanimitat, tot i que hi ha hagut alguns articles que han tingut el vot en contra o l’abstenció de PP i C’s.

Objectiu

L’objectiu de la llei és establir mecanismes per evitar desnonaments i activar protocols que permetin el reallotjament dels desnonats.

L’oposició ha compartit la necessitat de la llei, tot i que han reclamat que es doti del pressupost necessari per fer-la efectiva i que s’insisteixi en la necessitat de crear un parc d’habitatge social suficient, així com de fer front al fenomen dels lloguers abusius.

Nous mecanismes

La llei crea la Comissió d'habitatge i assistència per a situacions d'emergència per coordinar les administracions sobre aquesta qüestió i preveu mecanismes de mediació; expropiar temporalment habitatges buits i ajudar econòmicament els afectats.

La nova llei permetrà utilitzar de manera temporal habitatges buits d'entitats financeres per donar-los un ús social i es farà a partir d'un sistema d'expropiació temporal de l'ús de l'habitatge.

També preveu un sistema perquè les entitats bancàries i grans propietaris ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades, cosa que hauria de servir per evitar desnonaments i que s’ofereixi lloguer social.

El debat parlamentari

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha demanat la paraula per agrair als grups, administracions i entitats socials la seva col·laboració per redactar la norma, i ha defensat que és "sòlida", per la qual cosa no hauria de tornar a tenir problemes per aplicar-se, segons la seva opinió.

Marc Solsona (JxSí) ha destacat que la llei és una eina potent perquè les administracions lluitin contra l'emergència habitacional i també que inclou una memòria econòmica perquè la Generalitat hagi d'assumir "tot el compromís" que pugui derivar-se de la norma.

El diputat de la CUP Joan Garriga ha carregat contra la sobreprotecció que, segons la seva opinió, té el sector bancari, i ha resumit així l'esperit de la llei: "Mai més davant del jutge casos com el de Verónica i Eliseo, desnonats al 'Clot', pel 'pecat' de defensar el seu habitatge".

Davant les crítiques de molts grups al TC per haver suspès la norma original, Jordi Terrades (PSC), ha recordat que el tribunal no va tocar articles relatius a la lluita contra la pobresa energètica que, malgrat estar vigents, no s'estan aplicant.

Fernando Sánchez Costa (PP) ha defensat la necessitat d'acollir "obligatòriament" les persones que es queden sense habitatge, però ha advertit que l'administració pública ha d'assumir els costos i no ha d'externalitzar aquesta responsabilitat en el sector privat.

C's ha donat suport a gran part de l'articulat, però el diputat Sergio Sanz ha criticat l'Executiu català: "Vostès inverteixen el mateix en mitjans subvencionats que en polítiques d'habitatge. No és estrany que Catalunya sigui on es produeixen més desnonaments de tot Espanya".

Lluitar contra el “lloguer abusiu”

Lluís Rabell (SíQueEsPot) s'ha mostrat crític amb l'anul·lació per part del TC de la llei original, i ha insistit que ara, a part dels desnonaments, s'ha instal·lat una nova problemàtica al qual cal donar resposta que és el "lloguer abusiu".

Precisament SíQueEsPot i la CUP van presentar esmenes a la norma amb les quals pretenien regular aquest lloguer abusiu, cosa que veuen com un problema estès a Catalunya, però finalment no ha prosperat.

JxSí rebutjava aquest punt, ja que considerava que generava dubtes jurídics, per la qual cosa finalment s'ha optat per incloure una disposició final a la llei aprovat en què s'estableix que el Govern impulsarà una norma integral sobre lloguer abusiu en un termini de nou mesos.

Regust agredolç de la PAH

A banda de les diferències ideològiques i de prioritats dels partits a l’hora d’afrontar aquesta qüestió, el recurs del Tribunal Constitucional a l’anterior llei ha obligat a ser especialment curosos en alguns aspectes i menys ambiciós.

En part, per això, entitats com la PAH creuen que la llei es queda curta. 

El portaveu de la PAH i del grup promotor de la ILP per la llei d'habitatge, Carlos Macías, considera que "es renuncia al canvi de paradigma" que establia la llei amb articles suspesos: "responsabilitzar qui fa negoci amb un bé d'interès general" com l'habitatge .

A més, ha lamentat que a diferència de la 24/2015 la segona oportunitat per a les famílies queda ara a mans de "la bona voluntat de la banca, que no existeix", i s'ha queixat que els mecanismes per ampliar el parc públic de lloguer social i per obligar el reallotjament "deixen fora la immensa majoria de les famílies en risc d'exclusió residencial".

Per tot plegat veu "impossible" abordar l'emergència habitacional amb la nova llei i amb la inversió que preveuen els pressupostos.

Macías ha lamentat en primer lloc que la nova llei que s'ha aprovat aquest dijous al Parlament "renunciï al canvi de paradigma" que impulsava, al seu entendre, la 24/2015: el que "obligava els grans propietaris a assumir la responsabilitat de fer negoci amb un bé d'interès general, ara continuem amb transferència de diners públics per pagar beneficis a qui especula".

A més, el impulsors de la 24/2015 amb articles suspesos ara pel TC consideren que els mecanismes que s'introdueixen a la nova llei són "voluntaris, cars, lents i farragosos".

Per exemple, els mecanismes per ampliar el parc de lloguer social i l'obligació de reallotjament són, per la PAH, "cars" i no assenyalen un "gran tenidor a qui obligar" sinó que només afecten els habitatges que estan al registre de pisos buits –"el banc els registra voluntàriament"- i creu que això deixa fora "el 90% de les famílies que estan en risc de desnonament".

A més, Macías també ha criticat que la mesura per aturar desnonaments té un caràcter temporal de 3 anys, prorrogable una vegada. I en aquest sentit considera que és "impossible" d'ampliar el parc públic de lloguer social amb la inversió del 0,02% que es dedica als pressupostos per aquest tema.

Pressupostos

"És impossible fer reformes estructurals amb els pressupostos i abordar el problema amb aquesta llei; cal deixar enrere la bombolla immobiliària i construir reformes estructurals per garantir el dret a l'habitatge".