El Parlament Europeu votarà sobre el suplicatori d'Espanya contra el president Carles Puigdemont al ple de principis de març, segons ha informat l'ACN. Però la primera votació en el Comitè d'Afers Jurídics serà el 23 de febrer, una data fatídica perquè coincideix amb l'intent de cop d'Estat de Tejero el 1981.
El mateix Puigdemont ha ironitzat amb la data triada pel Comitè, que està presidit per l'eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez. "Votaran el dia que farà 40 anys del cop d’estat de la guàrdia civil i l’exèrcit espanyol. Tot en ordre", ha indicat el president.
Votaran el dia que farà 40 anys del cop d’estat de la guàrdia civil i l’exèrcit espanyol. Tot en ordre. https://t.co/vuCpicbkmv
— Carles Puigdemont (@KRLS) February 12, 2021
El ponent pel suplicatori contra els eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, presentarà el 22 de febrer la seva proposta per aixecar o protegir la seva immunitat als membres del Comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra. Aquests faran un debat al respecte el mateix 22 de febrer i s'espera que l'endemà votin sobre la retirada o no de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
La proposta que facin passarà després a mans del ple del Parlament Europeu, que està previst per la setmana del 8 de març. Llavors es prendrà la decisió definitiva.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van comparèixer el 14 de gener a la comissió d'Afers Polítics del Parlament Europeu per defensar la seva immunitat davant del suplicatori. El president va ser el primer a comparèixer en una intervenció de 45 minuts en què va exposar els seus arguments i va respondre a les preguntes dels grups.
En declaracions prèvies, va mostrar la confiança en les possibilitats de vèncer aquest obstacle, de la mateixa manera com van aconseguir superar, després de sis mesos, les dificultats inicials per assumir el seu escó. "Lluitarem. Igual que van dir que no seríem eurodiputats, es van equivocar. Estem en el mateix", va subratllar.
La compareixença de Puigdemont va anar precedida la mateixa setmana per la decisió del Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les que va rebutjar l'euroordre contra el conseller exiliat Lluís Puig, acceptant bona part dels arguments que els eurodiputats esgrimeixen també contra el seu suplicatori, com per exemple la incompetència del Tribunal Suprem i la vulneració de drets essencials, com la presumpció d'innocència, arran dels posicionaments públics d'alts responsables polítics que donaven per feta la seva culpabilitat.
Per la seva banda, Junts ha posat en marxa una campanya amb documents i vídeos, en català, anglès, francès, alemany i neerlandès, per explicar les raons contra el seu suplicatori. Rere una crida a protegir el Parlament Europeu i la seva immunitat, els eurodiputats denuncien que el seu cas obeeix a una "persecució política".