Ofensiva de la ultradreta contra les lleis del Parlament. El portaveu de Vox, Joan Garriga, ha informat aquest dimecres que la seva formació recorrerà davant del Tribunal Constitucional la llei catalana antidesnonaments, que ja va aprovar-se a finals de febrer d'aquest any amb una àmplia majoria. De fet, en aquella ocasió l'impuls d'aquesta normativa ja va servir per superar un veto del TC, que havia tombat una llei anterior del 2019 que obligava grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupin il·legalment un habitatge. D'aquesta manera, el partit ultra podria aconseguir fer caure una normativa amb un ampli suport polític del Parlament gràcies als tribunals.

Garriga ha afirmat que volen recórrer la llei perquè consideren que genera desigualtat entre els espanyols, ja que "discrimina" uns propietaris mentre que no afecta uns altres. A més, consideren que haver d'oferir lloguer social és "contrari a l'autonomia i al dret de la llibertat d'empresa". Segons la formació ultra, la regulació de la llei catalana vulnera competències estatals exclusives, i converteix la propietat privada en un "dret afeblit" a Catalunya.

La llei estableix la consideració d'habitatges buits per aquells que han estat desocupats de manera permanent i injustificada durant més de dos anys, i en preveu l'expropiació forçosa per incompliment de la seva funció social. També estableix la consideració de grans tenidors per als propietaris de més de deu habitatges i en crea un registre, i disposa que els contractes de lloguer social s'han de renovar obligatòriament si els seus ocupants continuen dins els paràmetres d'exclusió residencial i l'obligació d'oferir lloguers socials abans d'interposar una demanda judicial per deutes hipotecaris o altres demandes de desnonament. A més, amplia la durada mínima d'aquests contractes.

 

Segon veto del TC?

ERC, Junts, CUP i Comuns -amb la celebració de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)- van arribar a un acord per elaborar una nova llei catalana antidesnonaments i superar així el veto que el Tribunal Constitucional va declarar contra la primera norma. Així, van acordar un esborrany per a una nova llei d'emergència habitacional, que havia de substituir el decret català d'habitatge anul·lat fa un any. L'alt tribunal va tombar el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, impulsat el 2019 pel Govern, que obligava grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupin il·legalment un habitatge.

El Parlament va acabar aprovant el 23 de febrer d'aquest any, per una àmplia majoria, la nova llei antidesnonaments que tan llargament havien reivindicat les plataformes per l'habitatge. La normativa, que va rebre el suport dels tres partits independentistes i dels Comuns i el PSC. La mesura va aconseguir el suport de 110 vots a favor, i ja abans que la presidenta del Parlament n'anunciés el resultat definitiu un grup d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) que havien estat convidats a la Cambra van començar a aplaudir amb insistència.