La Generalitat ha enviat als advocats de tots els departaments els nous criteris per personar-se en la defensa de funcionaris en casos penals. Aquest dimecres, el gabinet jurídic central, que depèn del Departament de Presidència, ha comunicat el nou criteri general nascut del pacte amb la CUP i que afecta la defensa de tots els treballadors públics, com ara els Mossos d'Esquadra. Entre altres novetats, el document posa per escrit que la Generalitat ja no acusarà per desordres públics i que en el cas de les lesions contra funcionaris, per presentar-se com a acusació particular caldrà que estigui acreditat qui és l'autor d’aquestes. Pel que fa a l'atemptat contra l'autoritat, la nova norma dicta que es valoraran els casos individualment, però que el criteri serà més restrictiu que en el passat. En paral·lel, la Generalitat està enllestint la revisió d'una trentena de casos que ja estan en marxa.

Nova normativa

Tal com es va pactar amb la CUP, la Generalitat ja no es presentarà com acusació particular en els casos per desordres públics. A partir d'aquest moment, tal com s'ha deixat per escrit aquest dimecres, es considera que aquest paper el té la fiscalia. D'altra banda, la Generalitat sí que serà acusació particular en els casos que un funcionari hagi patit lesions o danys, però sempre que es pugui acreditar l'autor dels fets. Pel que fa al delicte d'atemptat contra l'autoritat, la Generalitat ha conclòs que s'avaluaran els fets cas per cas, però amb un criteri més restrictiu que fins ara. El document remès aquest dimecres als advocats dels departaments catalans ha volgut garantir la defensa del funcionariat i especifica que estarà disponible durant tota la setmana, no com fins ara, que estava circumscrita als dies laborables. Els advocats de la Generalitat estan ara enllestint la revisió d'una trentena de casos que ja s'havien iniciat per decidir de quants poden retirar-se com a acusació particular o almenys rebaixar la petició de penes.

Acusació

La controvèrsia per l'exercici de l'acusació per part de la Generalitat ha estat subjecte de debat en els últims anys, sobretot arran de diversos casos on han actuat en contra de persones represaliades en el marc de protestes o actuacions independentistes. Ara fa pocs dies, la Generalitat ja es va retirar de la causa contra set persones que el 30 de gener del 2018 van protestar al Parc de la Ciutadella contra la no investidura de Carles Puigdemont. La fiscalia els reclama tres anys de presó i la Generalitat els en demanava dos per atemptat i desordres, però no lesions. I és que la majoria d'aquests casos afecten mossos d'Esquadra. Amb aquests canvis, el Govern pretén fer compatible la defensa dels servidors públics i un criteri de proporcionalitat. Fins ara no hi havia un escrit d'aquestes característiques i cada advocat de cada departament actuava com considerava oportú. Aquest document, signat pel director del gabinet jurídic central, pretén posar negre sobre blanc en quines situacions la Generalitat ha de personar-se com a acusació particular quan els funcionaris hagin estat víctimes d'il·lícits penals. En la majoria de casos són mossos d'Esquadra, però també poden ser funcionaris de presons, mestres o metges, entre altres. 

 

Foto principal: agents dels Mossos desplegats davant la comissaria del Cos Nacional de Policia a Via Laietana / ACN