Ni el govern en funcions, ni el Congrés dels Diputats estan disposats a cedir posicions en el conflicte d'atribucions que sacseja el poder executiu i el legislatiu espanyol. El secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luís Ayllón, s'ha reunit aquest matí amb el president del Congrés, Patxi López, en una conversa que ha durat prop de 30 minuts. El conflicte es va encetar amb la negativa de l'equip de Mariano Rajoy de comparèixer davant les Corts espanyoles per satisfer la funció de control d'aquestes. Malgrat que les dues parts asseguren que la reunió ha estat "molt cordial i agradable", Ayllón manté que el seu govern en funcions "només fa allò que diu la llei". En conseqüència, nega la possibilitat de retre comptes davant una cambra que "no els va donar la seva confiança". La situació podria acabar davant del Tribunal Constitucional.

"La posició és la mateixa", ha dit el secretari d'Estat. És a dir, que només retran comptes en ocasions "d'excepcionalitat", tal com va succeir amb la compareixença del secretari d'Estat de la Unió Europea, el passat 17 de març. Aquesta va servir per consensuar una posició comuna, en relació amb l'acord en matèria de refugiats que la Unió Europea volia signar amb Turquia. Ayllón ha posat aquest exemple per intentar mostrar la seva disposició a complir exactament els preceptes de la llei, malgrat que López hi detecta certes incongruències. "Per què ara ha canviat de criteri?" s'ha preguntat el president del Congrés, davant la negativa del govern a informar els diputats i que aquests el controlin.

El principal argument de l'exlehendakari és que la situació és nova en el sistema polític espanyol. Així, "el precedent s'està gestant ara mateix, i dictarà jurisprudència", creu ell. Alhora, ha posat l'exemple de quan, per primera vegada a la història de l'Estat, "la mesa va decidir engegar les comissions, i qualificar de llei o no de llei les proposicions que arribaven". "Per fer-li veure a Ayllón que no volem anar més enllà", ha dit López, "li he mostrat les peticions de la mesa". Aquestes, en cap cas volen preguntar sobre què farà el govern, o què va fer abans de les eleccions. És a dir, que no vol que el Congrés s'extralimités en les funcions.

La reunió havia vingut com a conseqüència de la carta que Patxi López havia remès fa uns dies a la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaria, davant la qual ella va negar la compareixença de l'executiu de Rajoy. Així i tot, Ayllón assegura que el seu govern està plenament a disposició de la cambra, i per això havia assistit avui. L’objectiu de López era clarificar competències, i “si creu que algunes peticions són massa, les podem modificar o suprimir”. Però sembla que no hi ha hagut alternativa per part del secretari d'Estat a consensuar una posició comuna, en tant que segons el president de la Cort, Ayllón hauria partit d'un "no rotund" d'entrada. Per a l'exlíder basc, "aquesta arbitrarietat no és de rebut".

El Tribunal Constitucional 

En conseqüència, López no descarta portar la causa davant del Tribunal Constitucional. "Està per a això, per a resoldre els conflictes competencials", ha dit. Per tant, no creu que sigui "un fracàs de la política". Per la seva banda, la diputada Meritxell Batet (PSOE) ha afirmat que el seu grup ja estava tramitant una posició per elevar-la a la mesa del Congrés. Aquesta hauria de ser estudiada, i portada al ple, on seria votada pels grups parlamentaris, a fi de dur la petició al TC i dirimir allà el conflicte competencial entre executiu i legislatiu. A aquesta sol·licitud s'hi sumarà Ciutadans, ja que el seu portaveu, Miguel Gutiérrez, ha al·legat que "el govern té un mer objectiu partidista" en la situació.

Al seu torn, el diputat del Partit Popular (PP), José Antonio Bermúdez de Castro, ha afirmat que l'objectiu partidista era del propi Congrés, i ha lamentat que López "hagi perdut el seu paper institucional i neutral". Segons Bermúdez de Castro, existeixen altres precedents als parlaments autonòmics, tals com el d'Andalusia i Catalunya, on no es van produir compareixences, mentre els governs estaven en funcions, i on el primer tenia "suport de C's i el PSOE". Al seu torn, la diputada de Podemos, Irene Montero, ha comentat que el seu partit també estudia la causa i en els propers dies explicaran el seu posicionament al respecte.