Julio Anguita, excoordinador general d'Izquierda Unida, exsecretari general del PCE i exalcalde de Còrdova entre 1979 i 1983, ha mort aquest matí als 78 anys d'edat. Anguita ha mort a l'Hospital Reina Sofia, de la mateixa ciutat andalusa, on estava ingressat des del dissabte 9 de maig, després de patir una parada cardíaca al seu domicili.

L'històric dirigent d'Esquerra Unida, conegut com el califa vermell, estava ingressat a l'hospital en estat crític després de patir una parada cardíaca des de feia una setmana. Anguita havia patit prèviament diversos atacs de cor que el van portar a ser intervingut quirúrgicament en dues ocasions per problemes cardíacs. El primer infart el va patir l'any 1993 a Barcelona.

Inicis al PCE

Nascut a Fuengirola (Màlaga) el 1941 però establert a Còrdova des de la infantesa, Anguita era llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona i va exercir com a mestre nacional a Montilla, Alicún de Ortega (Granada), Nova Carteya i Còrdova capital, on també va ser professor de secundària en l'IES Blas Infante. Fruit de la seva època d'estudiant a Catalunya, Anguita coneixia i parlava la llengua catalana.

Anguita va ingressar en 1972 en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), del qual seria secretari general, i el 1977 va accedir al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a l'alcaldia de Còrdova, càrrec que va assolir i ostentaria fins a 1986 en una etapa en la que va ser anomenat com el califa vermell en ser l'únic alcalde comunista d'una capital espanyola.

Esquerra Unida

Diputat en el Parlament andalús durant les dues primeres legislatures, va ser candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia el 1986 al capdavant de la coalició Esquerra Unida, que es va estrenar com a marca electoral en els esmentats comicis autonòmics aconseguint 19 escons.

Izquierda Unida va néixer com a alternativa a la llarga crisi i l'esfondrament del PCE a principis dels anys vuitanta, que va desembocar en el fraccionament en diverses organitzacions -procés que també va seguir a Catalunya el PSUC- i la sortida del partit del líder històric dels comunistes espanyols, Santiago Carrillo. A Catalunya, la fundació d'IU va tenir la seva expressió el 1987 en la constitució d'Iniciativa per Catalunya (IC i després ICV), liderada per Rafael Ribó, que va servir per reunificar el PSUC i el PCC i obrir-se a sectors nacionalistes d'esquerres. 

El febrer de 1989, Anguita va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d'IU, amb qui va ser candidat a la presidència del govern espanyol, portant la coalició a obtenir els seus millors resultats electorals en les generals de 1993 i 1996, any en què va assolir el 10% dels vots i els 21 diputats en el Congrés.

"Programa, programa, programa"

En aquella etapa la seva posició política es va caracteritzar per supeditar qualsevol tipus de pacte amb el PSOE a acords programàtics concrets, fent famós el lema "programa, programa, programa,", i defensar tant la teoria de les "dues ribes", en la qual equiparava les posicions de PP i PSOE, com el 'sorpasso', segons la qual IU havia d'aspirar a superar al PSOE per convertir-se en força hegemònica de l'esquerra a Espanya.

Anguita va deixar la Secretaria General del PCE el desembre de 1998, on va anar succeït per Francisco Frutos, que a finals de 1999 va assumir la candidatura d'IU a la presidència del govern espanyol a què va renunciar Anguita al·legant raons de salut després de patir un problema cardiovascular.

Julio Anguita Europa Press

Diferències internes

Les diferències internes per la decisió de presentar-se al costat del PSOE en aquelles eleccions van portar que mesos després Anguita també deixés el càrrec de coordinador general d'IU en la VI Assemblea, que va ser substituït per Gaspar Llamazares, per tornar a la seva activitat docent a Còrdova, de la qual es va jubilar el curs 2003-2004.

L'any 2003 va patir la mort del seu fill, el periodista Julio Anguita Parrado, corresponsal de guerra, durant un atac a Bagdad llançat per l'exércit iraquià a un centre de comunicacions.

En els anys posteriors, Anguita es va continuar distanciant de les posicions polítiques del PCE i de la direcció d'IU i va arribar a impulsar la creació de plataformes com el Front Cívic Somos Mayoría, protagonitzant en paral·lel acostaments a l'entorn de Podemos des del primer èxit de la formació lila en les eleccions europees de 2015.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat