Nacionalista bo, nacionalista dolent. La comissió mixta del concert econòmic, formada pel govern espanyol i el basc, s'ha reunit aquest dimecres al Ministeri d'Hisenda per ratificar la llei quinquennal que regirà la quota basca per al període 2017-2021, a més de la legislació relativa al concert econòmic que empara fiscalment Euskadi. El titular ministerial, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat satisfet amb la trobada, afirmant que era qüestió de "normalitat institucional". Tant, que ha emprat l'avinentesa amb els polítics bascos per contraposar-ho amb el sobiranisme a Catalunya

"Això que estem fent avui aquí no té res a veure amb l'altre tema. Allò és un desafiament secessionista radicalitzat que no té lloc ni a la Constitució, ni a la Unió Europea", ha etzibat Montoro preguntat al respecte.

El ministre també ha opinat sobre la via del Tribunal de Comptes perquè l'expresident Artur Mas pagui el 9-N. "Les institucions estan funcionant per a qui les usa il·legítimament i n'han d'assumir les conseqüències. Cap funcionari pot emprar cap partida pressupostària pública que hagi estat declarada il·legal", ha reblat sobre la quantia destinada al referèndum que el Tribunal Constitucional va tombar. 

La quota basca

Quant als acords adoptats amb el govern basc, el ministeri ha ratificat la quota per import de 1.300 milions d'euros per al 2017 i manté l'índex d'imputació al 6,24% —des de 1982 està fixat en la mateixa xifra—. 

La quota és una llei quinquennal que es correspon amb els diners que Euskadi ha d'enviar a Madrid cada any per competències no transferides —deute autonòmic, manteniment d'institucions comunes (Corts, ministeris, Casa Reial), infraestructures o defensa—. En aquest cas, estan incloses les compensacions de l'impost de producció energètica que es recapta a Euskadi, properes als 40 milions d'euros; les polítiques actives d'ocupació per 225 milions d'euros; les d'impostos per alcohol, begudes derivades i productes intermedis, cervesa, hidrocarburs i tabac, que ascendeixen als 87 milions d'euros. 

També s'ha aprovat el concepte de quota líquida i compensacions financeres definitives del 2016, a favor d'Euskadi —és a dir, diners que li seran retornats—. El primer és de 1.041 milions d'euros —sense incloure el finançament anual de les polítiques actives d'ocupació—, alhora que el segon puja a 87 milions d'euros per impostos d'alcohol, begudes derivades, hidrocarburs i tabac.

El conseller basc d'Hisenda, Pedro Azpiazu, ha tret pit amb el tracte, titllant-lo "d'èxit total". "És el segon pacte que hem fet amb el govern d'Espanya en menys de dos mesos", ha dit. Azpiazu s'ha mostrat satisfet, afirmant que així es garantia la "pau fiscal" per a la seva comunitat autònoma. Per la seva banda, Montoro ha recordat que "no s'entén" la història d'Espanya sense el foralisme, tot i que hi ha qui la vol veure "molt centralista". Aquí prefereix no posar-se en l'escenari que el Congrés no li aprovi la llei, ja que ha de ser ratificada per la cambra baixa.

Tributs i altres acords

Sobre fiscalitat, s'ha acordat que la tributació de successions i donacions per als hereus bascos de morts no residents a Espanya es farà a Euskadi, en endavant.

Pel que fa als objectius d'estabilitat pressupostària, el govern basc s'ha compromès que la comunitat acabi 2018 amb un dèficit del 0,4%, mantingui el 0,1% el 2019 i 0% el 2020. Finalment, el deute públic per a aquest trienni s'ha estipulat en 14,2% per al 2018, 8% per al 2019 i 13,2% per al 2020. Així mateix, s'haurà de presentar el Pla Econòmic Financer 2017-2018 perquè no van complir amb la regla de despesa del 2016.

Un altre dels acords assolits preveu la creació d'un grup de treball per analitzar el règim especial dels serveis de telecomunicacions, radiodifusió o televisió i els prestats per via electrònica en l'IVA, i la seva aplicació en el marc del Concert. Estarà compost per quatre representants de l'Administració General de l'Estat i quatre del govern basc.