Via lliure per incorporar uns 3.000 independents que van presentar-se a les llistes de Junts per Catalunya a les eleccions municipals del passat 28 de maig. Després que fos validat per unanimitat a la permanent, l'executiva del partit i també ratificat al consell nacional de la formació, ara ha estat la militància del partit la qui, a través d'una consulta telemàtica, ha donat llum verda a la proposta perquè es puguin afiliar des d'ara com a membres de ple dret tots aquells que van concórrer sota el paraigües de la coalició Compromís Municipal sense encara tenir el carnet juntaire. La consulta s'ha celebrat entre el dimecres i aquest mateix divendres. La iniciativa ha prosperat amb el 79% de vots a favor, 19% en contra i 2% en blanc.
El document intern que feia aquest plantejament instava a "obrir" el partit amb l'objectiu que "les persones que van manifestar el seu dia el compromís amb Junts davant l'administració electoral ara ho puguin acreditar dins les mateixes estructures" de la formació. El text subratllava que els més de 6.000 candidats que van presentar-se amb els juntaires el mes de maig van signar una declaració formal de "voluntat de pertinença" a la candidatura. Per aquesta raó, se suggeria que tots ells ja van "adquirir el compromís" amb els juntaires el 24 d'abril de 2023 i, d'aquesta manera, es considera que ja no cal esperar els sis mesos d'antiguitat mínima com a militant per poder tenir dret a vot: "Que se'ls concedeixi un període de gràcia on se'ls convalidi la carència establerta per participar de l'activitat del partit en plenes facultats". "Formar part de la candidatura va suposar participar en plenes facultats de representació en nom de Junts en la precampanya i campanya electoral, fet que conclou que des de principis d'abril totes aquestes persones estan integrades en la dinàmica del projecte compartit de Junts, invertint-hi recursos i temps", s'hi afegia. A priori, la incorporació d'alguns dels independents afavoreix l'ala pragmàtica del partit.
Un reglament per a la comissió de garanties
A més d'aquesta proposta per sumar independents, els militants també han aprovat tres documents més que complementen el funcionament dels òrgans de Junts. Concretament, s'ha aprovat una proposta de reglament de la comissió de garanties i el procediment disciplinari amb un suport del 88%, un 7% de vots en contra i 5% que ho han fet en blanc. La comissió de garanties de Junts, que instrueix els procediments disciplinaris per conductes o actes dels afiliats contraris a la normativa del partit, la presideix l'advocada Magda Oranich. És un dels espais que més ha estat al focus, com va passar amb el cas de Francesc de Dalmases o ara amb el d'Aurora Madaula. El reglament recull que els membres de l'òrgan "s'abstindran de fer declaracions públiques relacionades amb qualsevol qüestió tractada per la comissió de garanties, amb la finalitat de preservar la imatge pública del partit".
Un altre reglament que ha tirat endavant és el de funcions i coordinació dels espais de debat ideològic de la formació. Els militants de Junts, al seu torn, es 'distribueixen' en tres corrents ideològics: el d'esquerres, el socialdemòcrata -és el majoritari- i el liberal. Nou de cada 10 dels afiliats que han participat de la consulta han votat que sí, mentre que el 10% restant s'ha dividit entre el no (un 6%) i en blanc (4%). En última instància, també un 90% s'ha posicionat a favor d'una proposta de resolució per la millora del funcionament de les estructures locals del partit. Un 7% hi ha votat en contra i, la resta, en blanc.