La Mesa del Congrés ha bloquejat aquest dijous les preguntes que havia registrat el diputat d'En Comú Podem Joan Mena sobre el presumpte ús de fons reservats per part de l'antic CESID -actual Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)- per comprar "el silenci d'una coneguda actriu espanyola que mantenia una presumpte aventura" amb el Rei Joan Carles I.

Segons han informat fonts parlamentàries, l'òrgan de govern de la Cambra ha rebutjat les iniciatives sense debat, limitant-se a seguir el criteri fixat pels lletrats de la institució, que estableix que els assumptes relatius als fons reservats només pot tractar-se en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés.

Així, les preguntes de Mesa no han estat qualificades perquè, segons estableix la legislació vigent, el govern espanyol no pot informar d'aquests assumptes si no és a través de l'esmentada comissió. Es dóna la circumstància de què, sis mesos després d'iniciada la legislatura aquest òrgan, del que formen parteix un membre de cada grup parlamentari, habitualment el portaveu, encara no s'ha creat.

En concret, Mena pretenia que el govern espanyol li aclarís si, com han publicat alguns mitjans de comunicació en els últims dies, l'antic CESID va utilitzar fons reservats per tapar el pretès romanç del Rei Emèrit amb una actriu.

En la seva iniciativa, el diputat es feia ressò d'aquests mitjans que asseguren que els serveis d'intel·ligència en van dipositar entre 1996 i 1997 en un banc de Luxemburg quantitats milionàries per a l'actriu Bárbara Rey, en el marc d'una "operació secreta" que tenia per objectiu que l'actriu "no descobrís les relacions que des de l'inici de la Transició mantenia presumptament" amb el llavors cap de l'Estat i que no "difongués uns vídeos privats".

"Són per a això els fons reservats?"

El diputat d'Esquerra Unida i Alternativa detallava en el seu text que els espies espanyols es van encarregar d'obrir un compte en una entitat luxemburguesa el setembre de 1996 a la qual, tres mesos després, van transferir una primera quantitat de 26,3 milions de pessetes (160.000 euros).

Després de conèixer aquestes informacions, Mena demanava que el govern espanyol li expliqui si tenia coneixement d'aquests fets, li especifiqués quants diners es va pagar a Bárbara Rey i sota quin concepte van ser aquestes quantitats assumides "directament o indirectament" pels Pressupostos Generals de l'Estat.

Així mateix preguntava a l'Executiu si creu que els fons reservats estan previstos per a aquest tipus d'assumptes, si els pagaments es van ajustar a la llei, si té previst iniciar alguna investigació per "depurar responsabilitats" i si creu que la Casa del Rei ha de donar "explicacions públiques" per aquest tema.