L'exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, fa avui un al·legat a favor dels aforaments polítics en un article a El País. Mena defensa aquesta figura, no com a una eina d'immunitat política sinó com a un blindatge per no judicialitzar la política i aturar mandats democràtics als jutjats. 

Pendents del suplicatori de l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, Mena defensa: "Jutjar Homs seria legal, evidentment. Però no fer-ho, concedint-li la immunitat, també". L'escrit de l'exfiscal arriba a les portes que el Congrés decideixi si dóna el permís per jutjar Homs o no. 

Mena explica l'origen dels aforaments polítics. Es creen en plena Revolució Francesa per garantir que les decisions dels representants revolucionaris es poguessin portar a terme i va ser el primer pas de la instauració de la separació de poders. Però, l'exfiscal també destaca el fet de la naturalesa dels delictes. La llei preveu que el Tribunal Constitucional decideixi i demani poder jutjar càrrecs electes si aquests estan sota la sospita de delictes de corrupció. Però en cap cas, recorda Mena, "la via penal no pot pertorbar el funcionament de les Cambres", tot repassant els criteris bàsics als quals s'ha de cenyir el Constitucional a l'hora d'aixecar un aforament.

No seria intel·ligent, democràtic ni prudent

En un cas de corrupció, diu Mena, "la seva permanència al Congrés seria indiscutiblement vergonyosa, inacceptable. Però en aquest cas només se li imputa un comportament estrictament polític encara que probablement irregular, sens dubte díscol i presumptament desobedient, però mancat de qualsevol avantatge material personal".

L'exfiscal dóna un toc d'alerta als seus col·legues: "La inhabilitació d'un dels seus representants més caracteritzats alteraria la composició del Congrés decidida pels ciutadans. Implicaria relegar-los als llimbs de la inexistència representativa. No seria intel·ligent, democràtic ni prudent".

Per últim, José María Mena fa un al·legat al diàleg polític: "Els diputats hauran de decidir com valorar i abordar políticament l'històric problema que s'expressa amb la presumpta desobediència. Si amb l'espiral irreversible
de la repressió penal, o amb un diàleg polític responsable, encara que en ocasions es presenti amb incerteses, recíproques incomprensions, crispacions i dificultats".

El fiscal rebel

José María Mena va ser fiscal en cap de Catalunya durant 10 anys fins que es va jubilar el 2006. Vint anys abans va liderar la querella contra Banca Catalana, el primer procés judicial de presumpta corrupció amb connotacions polítiques que va esquitxar l'aleshores president Jordi Pujol perquè havia estat directiu del banc. Finalment, i després de quatre anys d'instrucció, el cas va quedar en res. Es va arxivar per manca d'indicis contra els querellats, un d'ells el mateix Pujol.

Mena es va enfrontar al fiscal general de l'estat i no va repatriar menors d'edat estrangers que arribaven sense documentació. Tampoc va voler denunciar les concentracions contra el PP la nit abans de les eleccions del 2004, després dels atemptats de l'11-M. Ha estat un ferm defensor del jutge Baltasar Garzón, denunciat per investigar les desaparicions durant el franquisme. 

L'any 2010 li van donar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.