La política fiscal és un dels aspectes en què es mostra més divergència d'opinions entre la societat catalana. L'enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques 2022 que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) pregunta pel posicionament de les persones enquestades sobre els impostos, l'hipotètic increment o disminució de la càrrega fiscal i la preferència sobre la distribució de la despesa pública. En el cas de la 'cistella' impositiva, hi ha prou consens per mantenir els actuals gravàmens, especialment el referent a l'IRPF (un 55% el deixaria tal com està) i l'IVA (un 53% n'és partidari de no tocar-lo), però aquestes xifres contrasten amb l'impost de successions: el 56% dels catalans consideren que s'hauria d'abaixar.

En aquest cas concret, en totes les franges d'edat se supera el 50% de favorables a abaixar-lo. De fet, és l'opció amb més suport per part dels simpatitzants dels partits polítics catalans amb representació al Parlament: més de la meitat dels propers a ERC (58%), PSC (53%), Junts (65%), Ciutadans (76%), PP (65%) i Vox (78%) defensen rebaixar l'impost de successions, mentre que el suport és més baix en els casos dels comuns (41%) i la CUP (37%). Tot i això, supera el 32% dels simpatitzants dels comuns que s'inclinen per mantenir-lo i el 21% que defensa apujar-lo; i també és un percentatge superior al grup de partidaris de la CUP que creu que cal incrementar-lo (36%) o mantenir-lo (22%).

Segons ideologia, els votants d'esquerra i centreesquerra veurien amb bons ulls apujar l'impost de societats i el de patrimoni, mentre que deixarien tal com està l'IRPF i l'IVA i sí que abaixarien el de successions. Els votants de centre s'inclinen per no tocar cap impost, però són clarament partidaris d'abaixar el de successions (60%) i quatre de cada deu rebaixarien l'IVA. En el cas d'aquells enquestats que s'ubiquen en el centredreta, disminuir la càrrega impositiva s'imposa en els casos de patrimoni i successions. Per als més escorats a la dreta, la possibilitat d'abaixar tipus impositius s'imposa en tots els casos: societats, patrimoni, IRPF, successions i IVA. L'enquesta no contempla, però, l'opció de suprimir algun impost.

La meitat de la població, favorable a mantenir els impostos i els serveis

Quan la pregunta és més genèrica, un de cada dos catalans es mostra favorable de mantenir els impostos actuals amb l'objectiu de disposar dels mateixos serveis públics. Altrament, un 32% està d'acord amb apujar els tipus impositius si això ha de permetre millorar els serveis públics; mentre que un 12% els voldria abaixar. Per franges d'edat, a mesura que aquesta augmenta, el grau de suport al manteniment d'impostos és més ampli (del 47% dels que tenen entre 16 i 24 anys al 57% dels més grans de 65 anys). Per partits, més de la meitat dels simpatitzants de la CUP (64%) i En Comú Podem (59%) defensen incrementar els impostos per millorar els serveis. En la resta de formacions, l'opció que s'imposa és la del manteniment dels gravàmens, amb l'excepció de Vox, on els defensors d'abaixar-los (44%) són més que aquells que els mantindrien tal com estan (41%).

Davant la percepció de la relació entre impostos i qualitat dels serveis públics, el 64% dels enquestats sí que veuen factible abaixar els tipus sense que tingui repercussió en la qualitat dels serveis públics, pel 32% que considera que abaixar-los podria devaluar la qualitat dels serveis. Amb tot, un 51% dels catalans sosté que rep uns serveis públics inferiors pels impostos que paga, un 27% hi veu un equilibri i només un 18% afirma que els impostos que paga són inferiors als serveis que rep.

Aquesta enquesta del CEO també planteja als enquestats què farien amb 1.000 euros si els hagués de destinar a millorar els serveis públics i a estalviar per poder baixar els impostos. Del miler d'euros, els catalans —de mitjana— destinarien 614 euros a millorar els serveis i els 386 restants, a estalviar per poder abaixar impostos. I si aquests 1.000 euros s'haguessin de destinar a distribuir la despesa pública, quasi la meitat dels recursos anirien a sanitat (277 €) i a educació (207 €), mentre que la resta es destinaria a altres conceptes com ajudes i prestacions (149 euros), transport públic i infraestructures (100 euros), policia i seguretat (90 euros), lluita contra el canvi climàtic (77 euros) o ajuts a empreses i autònoms (76 euros).

Rodalies Renfe, el servei més mal valorat del transport públic

L'estudi inclou valoracions sobre el funcionament de l'administració i dels serveis públics que aquesta oferta. En matèria de transport públic, el servei més penalitzat és el de Rodalies Renfe, tot i que aprova amb un 5,1. Per partits, ERC (4,8), Junts (4,4), Vox (4), En Comú Podem (4,5) i CUP (3) suspenen el servei de Rodalies. En canvi, els més ben valorats són l'AVE i els trens de llarga distància (7,8), els Ferrocarrils de la Generalitat (7,6) i el metro (7,1). Respecte a altres serveis, els més ben qualificats són l'ensenyament concertat (7,3), l'ensenyament públic (7), els Mossos d'Esquadra (6,7) i els hospitals públics (6,5). El que rep pitjor nota són les oficines de l'Administració de la Generalitat (6,1) i l'administració de justícia (5,4). Sobre la qualitat d'aquests serveis, un 59% considera que tenen una qualitat mitjana, un 17% creu que són d'alta qualitat, mateix percentatge que els que opinen que és baixa. En tot cas, hi ha un gran consens sobre la importància d'aquests serveis: la nota mitjana és d'un 7,6.

Finalment, sobre la gestió de serveis com l'educació o la sanitat, un 38% defensa que l'educació funciona millor si és de titularitat pública, un 35% creu que funciona tant d'una manera com de l'altra i un 24% afirma que opera millor si és de gestió privada. En el cas de la sanitat, puja al 46% els que sostenen que funciona millor si és pública, el 31% apunta que el seu funcionament es reforça quan és privada i un 21% creu que opera igual en els dos casos de model de propietat.