La campanya del Democràcia i Llibertat ha comptat aquest matí amb el suport del conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, que ha denunciat una campanya de calúmnies i desestabilització del govern espanyol contra les finances de la Generalitat. Al seu costat, Francesc Homs, ha evocat el model de negociació amb Madrid dels darrers 30 anys, en què, segons la seva síntesi, els partits catalans pagaven per avançat mentre el govern espanyol de torn incomplia sistemàticament. La cita matinal de la campanya de DiL s’ha abocat a intentar un exorcisme d’aquells anys i fer repàs de la situació on han desembocat, amb les finances avui ofegades.

Tot això, a l’espera de l’aterratge del reforç del president en funcions, Artur Mas, que avui ha tornat de París. “La campanya comença demà”, sintetitza un dels estrategs d’Homs, en referència al retorn de Mas en un míting a Vilanova i La Geltrú.

A partir d’aquí la participació del president en funcions serà molt intensa, tant amb mítings com a través de compareixences al mitjans i protagonitzant alguna de les rodes de premsa matinals de la campanya. L’objectiu: aconseguir fer un forat en una cursa on les formacions estatals i les diferents operacions postelectorals en marxa estan eclipsant les candidatures catalanes.

Calumnia i desestabilització

El repàs d’Homs ha partit del diagnòstic descarnat que el conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, fa de la situació econòmica que pateix el govern. Mas Colell ha denunciat que les finances del Govern estan sent sotmeses a una campanya de calumnia –“que si amaguem això i allò”– i desestabilització.

En aquest sentit, ha lamentat que la Generalitat depèn dels diners que li arriben del FLA i “mai és bo tenir només un banc”. “Si només tens un banc acaben abusant. I a aquest li surt de natura. És dolent, ineficient, abusa i fa política, la qual cosa sabem que no és mai bo”, ha retret.

El conseller d’Economia, que des del govern s’ha caracteritzat per plantejar un diagnòstic sense embuts de la complexitat de la situació catalana i la implacable actuació del ministeri d’Hisenda, ha recordat que Catalunya pateix un dèficit fiscal que oscil·la entre els 12 i els 16.000 milions i que ha de respondre al dèficit que imposa l’Estat i que titlla de “ridícul”.

A Homs li ha tocat repassar com s’ha arribat fins aquí. Des de l’asfixia premeditada que fa 30 anys va denunciar Ramon Trias Fargas passant pels diferents models de finançament fins arribar a l’actual ofegament.

El candidat de DiL ha volgut deixar clar que la dinàmica d’aquests anys s’ha basat en dos principis. Primer que els partits catalans –no només Convergència, també PSC i ERC, ha dit– havien de pagar per avançat, en forma de suport a les diferents investidures i a la governabilitat a l'Estat, mentre que tot seguit els compromisos s’han incomplert de manera sistemàtica.

“A la vida si fas sempre el mateix i obtens la mateixa resposta negativa has de canviar estratègica. I això és el que estem fent”, ha sintetitzat en referència al procés cap a la construcció del nou Estat.

Segons el candidat, amb una hisenda pròpia l’estat del benestar seria molt més avançat a Catalunya i no s’hauria d’haver patit les retallades que s’han imposat aquests anys.

Camí impracticable

En aquest punt, Homs ha advertit que cal una majoria molt cohesionada per tirar endavant la Hisenda pròpia, en el marc de la llei de transitorietat que preveu el full de ruta sobiranista. Ha estat un missatge directe a la CUP.

“Aquí ens hem donat un termini, curt, de 18 mesos. Requereix una dosi de gran cohesió. Si en aquest camí que és possible i tenim idees molt clares de com fer-ho ens dediquem a buscar-hi accents, això ho fa molt difícil o impracticable”, ha advertit.

El cap de llista ha afegit que, un cop Catalunya disposi de les eines pròpies d’un Estat, hi haurà “anys, dècades, diria que l’eternitat, temps de sobres per decidir com s’ha de fer, i ho determinaran les majories en el conjunt de la nostra societat”. “Aquest és el gran objectiu i sembla que alguns no ho tenen ben entès”, ha retret en una nota etzibada als cuparies.