La proposició de llei de la CUP per modificar l'article 14 de la llei d'educació a Catalunya per fer que el català sigui la única llengua vehicular a l'escola catalana ha naufragat al Parlament. La proposta dels cupaires, que no van formar del pacte per la coneguda com a llei del català entre PSC, ERC, Junts i els comuns del 2022, havia topat des d'un bon principi amb la negativa frontal de socialistes, comuns i republicans, que havien presentat esmenes de retorn, com també havien fet PP i Vox, i finalment també des de Junts han acabat posicionant-se en contra de la proposició de llei. Els dos partits independentistes han aclarit que si bé estan d'acord amb l'anàlisi de la CUP, que ha lamentat des del faristol del Parlament l'estat actual de la llengua catalana, que es troba en una situació de retrocés i veu com es redueix el seu ús social, especialment entre els joves catalans, no coincideixen amb la idea modificar la llei, ja que això trencaria el consens que es va assolir el 2022.
Nogay Ndiaye ha estat l'encarregada de defensar la proposta de la CUP, remarcant la importància que el català sigui l'única llengua vehicular i demanant als partits que permetessin que la proposició de llei pogués seguir el seu debat parlamentari, però no ha estat capaç de convèncer'ls. Ndiaye ha reconegut que fer que el català sigui l'única llengua vehicular no serà suficient perquè aquesta es recuperi de la tendència descendent que pateix des de fa anys, però ha assenyalat que el camp educatiu és “estratègic” per no dividir el país.
Una proposició "incompleta" i "poc seriosa"
Des d'Esquerra Republicana, la diputada Mónica Palacín ha explicat la posició del seu grup parlamentari, assegurant que si bé comparteix les reflexions dels anticapitalistes no està d'acord amb el mitjà que proposava aquest dimecres la CUP al Parlament: "L'educació ha de ser sinònim de consens, només amb aquest s'aconsegueix avançar en tots els àmbits de les polítiques públiques i l'objectiu hauria de ser assolir àmplies majories en aquesta cambra", ha reflexionat la diputada republicana. Palacín també ha lamentat que amb la proposta de la CUP situa el català "fora d'un marc legal segur, que deixa sense protecció a la comunitat educativa", tot defensant la llei aprovada el 2022 de la qual els anticapitalistes se'n van desmarcar.
Des de Junts per Catalunya, que no havia presentat cap esmena de retorn, el diputat Francesc Ten ha expressat una posició similar a la d'ERC, subratllant que si bé comparteixen la visió i la diagnosi que fa la CUP de la situació lingüística, ha apuntat que la "LEC no s'hauria de tocar, almenys per ara, ja que hi podem perdre més del que podríem guanyar". "Fins ara s'ha demostrat que és una llei sòlida i el que hem de fer és exigir que és compleixi", ha insistit Ten, que al seu torn ha assenyalat que la proposició de la CUP és "incompleta" als seus ulls.
Fora de l'independentisme, els dos partits que es van alinear amb ERC i Junts per aprovar la Llei del català el 2022 van ser comuns i el PSC, i tots dos s'han oposat igualment a les esmenes de la CUP. Els socialistes han advertit que la proposició "contravé" el marc legal mentre que Joan Carles Gallego, diputat dels comuns ha lamentat que els cupaires hagin estat "pocs seriosos" en fiar a la vehicularitat única del català la solució a tots els problemes de la llengua. Coincidint amb les paraules d'ERC, Gallego també ha situat el consens al centre de qualsevol decisió que es prengui en una matèria tan delicada com la lingüística.