La proposta del PSC per reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional ha generat un considerable malestar a les entranyes del PSOE. Així ho han expressat alguns dels seus barons aquest dilluns, que han mostrat els seus dubtes sobre la proposta del partit dirigit per Miquel Iceta.
Aquestes declaracions es produeixen en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, qui necessita com a mínim el suport d'ERC -si el PP no s'absté- per ser president del govern espanyol. Així doncs, els barons aprofiten la seva advertència al PSC per llançar també un missatge a Sánchez sobre 'possibles cessions' a l'independentisme.
La dirigent que ha encapçalat l'ofensiva ha estat la secretària general del PSOE d'Andalusia, Susana Díaz, qui ha assegurat estarà "davant" de qui plantegi "declarar-se nació per ser Estat", i ha assegurat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "té molt clar" que el marc de convivència és la Constitució i la unitat d'Espanya.
"Espanya té una Constitució que permet que cadascú se senti com vulgui", ha afirmat la dirigent socialista, que ha afegit: "nosaltres ens sentim una realitat nacional dins del nostre Estatut d'Autonomia. Un pot sentir-se com vulgui però no qüestionar l'Estat espanyol". Ha advertit que estarà "davant" de qui pretenguin declarar-se nació per ser estat, ja que en aquest cas "xocarem", ha recalcat.
L'expresidenta de la Junta ha assegurat que els socialistes andalusos estan tranquils perquè el president del govern espanyol "té molt clar que tots els diàlegs, els acords i el marc de convivència és la Constitució espanyola, la unitat d'Espanya i la defensa de la democràcia".
Pel seu costat, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, s'ha referit a la proposta dels socialistes catalans assegurant que "està bé la pluralitat" però ha recordat que "no és llei".
Europa Press
En una entrevista amb La Sexta, ha reconegut al PSC com "un pont eficaç i útil entre el nacionalisme i el conjunt del país", si bé ha advertit que el compromís ha de ser "la llei", i "fins que no hi hagi una altra llei feta entre tots, són tot opinions fonamentades, però no són llei". "No podem perdre'ns en batalles terminològiques, per a mi l'essencial és la igualtat", ha comentat.
Igualment, García-Page ha avisat que el PSOE no pot comprometre's amb les condicions plantejades per ERC en cas de voler obtenir el seu suport per a la investidura de Pedro Sánchez, ja que segons el seu parer aquestes peticions "afecten a tots els espanyols" i "traspassen el PSOE". "No podem comprometre'ns amb qüestions que van més enllà de la funció al govern".
Quan Pedro Sánchez reconeixia que Catalunya és una nació
Tot i aquestes discrepàncies entre el PSC i els barons socialistes, el mateix Pedro Sánchez ha reconegut en diverses ocasions que Catalunya és una nació i també que l'Estat español consta de diverses nacions. Una d'elles va ser el maig de 2017, quan Sánchez es presentava a les primàries del PSOE després de ser apartat de la secretaria general. "Espanya és una nació de nacions i Catalunya és una nació", va dir.
Europa Press
Mesos després, ja sent secretari general socialista, va explicar el seu concepte de "nació de nacions" assegurant que a més d'Espanya, que és una nació "no només un Estat", en termes històrics també tindrien aquesta consideració "almenys" Catalunya, el País Basc i Galícia.
La història es repeteix
Aquesta no és la primera vegada que el PSC i el PSOE xoquen per la seva visió sobre la situació i l'estatus de Catalunya. El novembre de 2012 els socialistes catalans van arribar a defensar el dret a decidir en el seu programa electoral. Això es concretava en impulsar les reformes necessàries perquè es pogués celebrar un referèndum acordat dins del marc de la legalitat espanyola.
Tan sols tres mesos després, el PSC va trencar la disciplina de vot i va votar a favor d'una proposta de les antigues CiU i ICV al Congrés dels Diputats per impulsar una consulta sobre la independència a Catalunya.
Tres anys després, el 2016, el PSC va arribar a plantejar incorporar la 'Via canadenca' en una ponència, la qual contemplava verificar el suport a una eventual independència de Catalunya si la ciutadania "rebutjava el pacte assolit pels seus representants socialistes".
Fa tan sols uns mesos, les declaracions de Miquel Iceta al diari basc Berria afirmant que si algun dia el 65% dels catalans volien la independència caldria donar-los una solució també va provocar el rebuig dels principals dirigents socialistes.