L'informe dels serveis jurídics del Parlament, novament sense unanimitat, avala la reforma de la Llei de Presidència de la Generalitat, tot i que es deixa clar que no podria admetre's a tràmit si la "finalitat instrumental" fora investir Carles Puigdemont i es descarta un procediment d'urgència.

L'informe, a què ha tingut accés Efe, està signat únicament pel secretari general del Parlament, Xavier Muro, ja que les diferències internes en el si dels serveis jurídics de la Cambra han portat a què, per exemple, el lletrat major, Antoni Bayona, hagi acabat desmarcant-se, segons fonts parlamentàries.

Segons l'informe, la proposició de llei de modificació de la llei de Presidència impulsada per JxCat "no permet per si mateixa apreciar cap causa d'inadmissió" vinculades a les mesures de l'article 155 de la Constitució respecte al Parlament, si bé "presenta alguns elements fàctics associats que permeten establir presumpcions sobre la seva finalitat instrumental".

Així, els serveis jurídics apunten a què si la finalitat és investir Puigdemont, es podria "contravenir" el deure de compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, en el sentit que la investidura "no es pugui fer per mitjans telemàtics o per persona interposada", o que "en cas de comparèixer personalment, hagués d'obtenir autorització judicial".

"Per això, encara que la proposició es formuli amb caràcter abstracte i general, podria arribar-se a interferir, tant pel seu contingut material com pel context en què es formula i el procediment abreujat sol·licitat per a la seva tramitació, que es tracta d'una iniciativa instrumental per no donar compliment a les esmentades mesures cautelars", afegeix l'informe.

Situació de Puigdemont

Tot i així, en el text es matisa que l'adopció de les esmentades mesures per part del TC van ser a causa d'una "situació d'urgència i excepcionalitat com era la situació processal" de Puigdemont, una circumstància que "a dia d'avui ha desaparegut, atès que el candidat ha comunicat la renúncia a la seva postulació".

I, d'una altra banda, s'avisa que suposa "un condicionant que s'ha de tenir en compte" el fet que no hi hagi govern i, per tant, no s'hagin pogut constituir les comissions legislatives.

Aquest fet comporta que "qualsevol iniciativa s'hagi de substanciar pel procediment de lectura única, que ja per si mateix limita els drets dels parlamentaris"; i, a més, s'incideix en què es pretén modificar una llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut, "amb l'inconvenient que, en la situació actual, no seria possible emprendre la iniciativa conjunta prevista".

Via d'urgència

La proposició de llei que JxCat va registrar en solitari, amb la intenció que s'aprovés per via d'urgència, constava només de dos articles, que van ser pensats per fer possible que Puigdemont pogués ser investit sense necessitat d'estar present.

El primer dels articles deia que "en cas d'absència, malaltia o impediment del candidat" a la investidura, en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del Parlament, el ple podrà "autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d'investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata".

"En aquest cas, la presentació del programa i la sol·licitud de confiança de la cambra es podrà fer per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el reglament", afegia.

El segon article de la proposició plantejava que "tots els òrgans col·legiats previstos en aquesta llei es poden constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressament i excepcionalment allò contrari".

I concretava que, per a "les sessions que celebrin els òrgans col·legiats a distància, els seus membres podran trobar-se en diferents llocs sempre que s'asseguri per mitjans electrònics" -ja sigui "el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències"- la "identitat dels membres o persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real".

Imatge: Antoni Bayona i Xavier Muro, lletrats del Parlament / ACN