Els lletrats del Congrés han tornat a mostrar-se en contra que la Cambra espanyola investigui activitats del rei emèrit Joan Carles i aquesta vegada ho han fet a compte d'una nova sol·licitud cursada per les formacions independentistes, sobre la tramitació de les quals es pronunciarà aquest dimecres la Mesa del Congrés.

En aquest cas es tracta d'una comissió d'investigació demanada per ERC, Junts, PDeCAT, Bildu, CUP i BNG i se centra en les "presumptes il·legalitats i irregularitats comeses per l'excap de l'Estat i les influències diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita i el Kazakhstan".

Els lletrats de la Cambra espanyola defensen que no és procedent la seva admissió a tràmit "tenint en compte la posició institucional del Cap de l'Estat en el marc constitucional".

Com en ocasions anteriors, els serveis jurídics citen els articles 56.3 i 65 de la Constitució. El primer consagra la figura del Rei com a "inviolable" i no subjecte a responsabilitat i el segon estableix que el Cap de l'Estat distribueix lliurement la partida pressupostària que rep cada any.

El TC i els precedents

Per defensar la no-tramitació de la comissió d'investigació, els lletrats s'emparen també amb la interpretació que sobre aquesta matèria ha fet la jurisprudència del Tribunal Constitucional i amb els precedents existents a la Cambra.

Amb aquests mateixos arguments, la Mesa del Congrés ja ha rebutjat una desena de vegades iniciatives similars a la registrada pels independentistes que, previsiblement, correrà el mateix camí gràcies a la majoria que conformen PSOE, PP i Vox. Dels quatre partits que formen part de l'òrgan de govern de la Cambra, només Unidas Podemos dona suport que s'investigui el Rei emèrit.

La iniciativa dels independentistes pren com a referència un programa de TV3 en el qual un exalcalde de la capital kazakh, actualment refugiat a Suïssa, assegura que el 2002 el president Nazarbayev va lliurar diners a Joan Carles I.

Les formacions independentistes afirmen que aquest episodi, unit a les investigacions que es duguin a terme a Suïssa i a la Fiscalia Anticorrupció sobre altres assumptes relatius al pare de Felip VI, requereix l'obertura d'una comissió d'investigació al Congrés.