La Fiscalia General de l'Estat demana que no s'admetin els incidents de nul·litat que han presentat les defenses dels condemnats per l'1-O.
El ministeri públic diu que "la queixa no té fonament". Ara el tribunal haurà de pronunciar-se, i tot fa preveure que no acceptarà els recursos de les defenses per declarar nul·la la sentència. La Fiscalia s'ha de pronunciar encara pel que fa als incidents de nul·litat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell.
Demanar la nul·litat de la sentència és el primer pas per començar els tràmits amb la justícia europea per revertir la situació dels 12 condemnats. Però la Fiscalia està ferma com el primer dia, com en els seus escrits d'acusació, i arriba a dir que no es van vulnerar drets com el de reunió, llibertat ideològica ni llibertat d'expressió perquè es tractava d'"aixecaments hostils contra les resolucions judicials".
El tribunal presidit per Manuel Marchena ha traslladat a la Fiscalia la petició perquè es posicioni sobre la nul·litat de la sentència que demanen els condemnats i en tots els casos la posició és clara. No vol que s'admetin perquè diu que no hi ha motius.
Les al·legacions que presenta la Fiscalia sobre Jordi Cuixart diuen que no hi ha fonament per pensar que no va ser un procés amb totes les garanties i que les reflexions sobre el dret a decidir van venir imposades pel context polític: "Les reflexions del tribunal sobre el dret a decidir no van ser literatura gratuïta amb rerefons polític, sinó contestació a les demandes de les defenses que havien al·legat causes de justificació en empara del seu comportament per eliminar la tipicitat penal. Així ho diu la sentència, que fins i tot dubta sobre on incardinar la resposta: en vulneració de drets fonamentals o en judici de tipicitat".
El ministeri públic parla d'un "arsenal de proves" contra Cuixart i manté que "hi va haver diversos actes d'alçament públic i violent, pensats i dissenyats prèviament, amb estratègia concertada, per impedir per la força i fora de les vies legals l'aplicació de la llei i el compliment de resolucions judicials" i insisteix que "va existir un alçament multitudinari, generalitzat i projectat de forma estratègica".
En el cas de Dolors Bassa la Fiscalia diu que "no té sentit la queixa". Sobre la confusió en què s'atribueix a Bassa competències d'Educació, la Fiscalia diu que "no és més que un simple error material, que es pot resoldre amb aquesta o una altra resolució, que no incideix en cap cas en el judici de culpabilitat".
La Fiscalia entra en el contingut del delicte de sedició en les al·legacions per no admetre la nul·litat de la sentència de Quim Forn. Diu: "S'han executat en el procés sediciós episodis violents i s'ha perseguit directament o indirectament declarar la independència (almenys va ser declarada formalment), la concurrència d'aquestes circumstàncies dota d'una especial gravetat el fet de la sedició". Afegeix que "més enllà de l'afectació de l'ordre públic, els fets van generar també un cert risc per a l'ordre constitucional".
Al·lega que Forn va tenir una "oposició violenta a l'actuació dels agents policials" i que va "instigar i promoure la violència davant les actuacions de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que pretenien el compliment de l'ordre judicial".
A Jordi Turull la Fiscalia li tomba els arguments sobre les filtracions de la sentència i diu que la sentència està justificada. El ministeri públic, a més, assenyala que no es pot "degradar uns fets tan greus a la simple consideració de desordres públics".
La nul·litat per a Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs se centra en el delicte de malversació i, segons la Fiscalia, cap dels tres es troba en una situació econòmica límit inferior que es correspongui en tot cas amb el mínim legal" i, per tant, creu que han de complir la condemna.