Els repartiments de poder dins de l'Executiu, les persones que assumiran el paper de president i vicepresident i els complicats equilibris per garantir que a cada part correspongui el 50%, estan complicant les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC.

JxCat defensa que Jordi Sànchez sigui investit president, un cop es formalitzi la impossibilitat de tornar a situar Carles Puigdemont al capdavant del Govern. No obstant, ERC veuria amb més bons ulls Jordi Turull, el candidat que JxCat guarda a la recambra i amb el qual els republicans i la secretària general del partit, Marta Rovira, mantenen una bona relació.

En el rerefons de les tensions provocades per aquesta qüestió apareixen els rumors que apunten que ERC hauria exigit la presidència per a Oriol Junqueras en cas que Puigdemont assumeix un paper de president del Consell de la República des de Brussel·les. Amb tot, les dues parts asseguren que aquesta petició no s'ha posat damunt la taula.

El que sí que s'ha plantejat, no obstant, és la proposta de JxCat que, junt a la presidència de Sànchez des de la presó, Oriol Junqueras sigui restituït com a vicepresident. Els republicans no veuen bé aquesta opció. Però aquest és un punt clau, atès que si Sànchez és investit president, estant en presó preventiva a Soto del Real, el vicepresident, d'ERC, serà qui assumiria el lideratge del Govern.

I aquí entra el tercer element de la controvèrsia, el conseller de Presidència. JxCat vol restituir Jordi Turull en aquesta funció. Això obligaria a reforçar aquesta figura, que haurà d'assumir una direcció política que Sànchez, si és investit, no podrà liderar des de la presó.

Aquesta necessitat s'ha de fer compatible amb la voluntat d'ERC d'assumir el paper de portaveu, una de les funcions clau que fins ara tenia Turull. Així mateix, els republicans reclamen les secretaries de Difusió i Comunicació, que fins ara tenien compartides els dos grups, a més de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Secretaria d'Esport i la d'Afers Religiosos, entre d'altres. Per compensar aquest buidatge de Presidència, ERC proposa reforçar políticament la conselleria.

Conselleries

També el repartiment de departaments plantegen dificultats. Els republicans reclamen sumar a les conselleries que ja tenen, les d'Ensenyament i Cultura, mentre que JxCat els ofereix Interior. En aquest punt, el grup de Puigdemont adverteix que la voluntat de partir l'executiu al 50% inclou el pes pressupostari dels departaments i que amb les pretensions d'ERC es veuria desequilibrat.

De fet, el nombre de conselleries s'incrementarà. L'organigrama que negocien els dos grups inclou la divisió d'alguns departaments, com Benestar i Treball, Governació i Habitatge o Empresa i Universitat.

Esquerra aposta per un Govern sense consellers imputats, la qual cosa també es contradiu amb la voluntat de JxCat que restituirà els consellers que ho vulguin, però també amb la del conseller de Salut, Toni Comín, que aspira a tornar a assumir les seves funcions.

Puigdemont

Com a element previ, a més, hi ha l'estructura que haurà de garantir el paper de Puigdemont, un cop formalitzi la seva renuncia, que s'ha de concretar formalment de manera imminent. JxCat reclama una estructura que garanteixi el focus mediàtic i polític a més de la funció d'internacionalització del procés. Tot plegat, a banda de la restitució al Parlament a través d'una resolució i a Brussel·les amb un acte.

Per part de JxCat condueixen les negociacions els consellers Jordi Turull i Josep Rull a més de la responsable del grup parlamentari, Elsa Artadi. Per part d'ERC, s'encarreguen de les converses Jordi Bacardit, persona de màxima confiança de Marta Rovira, i el secretari d'Hisenda, Pere Aragonès.

La valoració de l'estat de les converses bascula entre la versió més pessimista que no descarta fins i tot la possibilitat d'anar a noves eleccions, fins al punt de vista més optimista que apunta que queden només "serrells molt menors".