El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló ha acordat citar com a investigats tres excaps d'ETA que van formar part del Comitè Executiu de la banda terrorista per la seva presumpta responsabilitat en el segrest i assassinat del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco ara fa 25 anys. En una interlocutòria, el magistrat dirigeix el procediment, iniciat arran d'una querella de l'Associació Dignitat i Justícia, contra José Javier Arizcuren Ruiz, Kantauri; Miguel Albisu Iriarte, Mikel Antza, i María Soledad Iparraguire, Anboto, per delictes de segrest terrorista i assassinat terrorista.
El jutge també considera responsable dels fets Ignacio de Gracia Arregui, Iñaki de Rentería, si bé si escau els delictes es consideren prescrits. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 pren aquesta decisió una vegada rebut l'informe de la Guàrdia Civil encarregat pel jutjat a fi de determinar els membres del Comitè executiu d'ETA i la seva possible participació al segrest i assassinat del regidor d'Ermua. Segons aquest informe, els investigats, malgrat no ser els executors materials -que ja van ser condemnats, entre ells Francisco Javier García Gaztelu, Txapote-, van tenir "una participació en comissió per omissió, atesa la posició de domini que ostentava" aquest òrgan " amb capacitat real, durant les més de 48 hores en què es va prolongar el segrest, per poder-lo aturar”.
Dates que coincideixen
El jutge, que ja va ser l'instructor de la causa fa 25 anys, relata com després de la caiguda de la cúpula d'ETA , el 1992, l'organització terrorista va dissenyar una nova estratègia orientada a fer que totes les formes de lluita provoquessin una confrontació constant amb el Govern d'Espanya a tots els nivells, de manera que ho desestabilitzés amb més intensitat que la suportada fins aquell moment. Les dates, ara doncs, coincideixen en el temps. Entre el 1993 i el 1994, la nova cúpula etarra va planificar i va posar en marxa l'anomenada “estratègia de desestabilització”, que incloïa l'assenyalament de càrrecs polítics del PP i del PSOE com a objectius, així com la comissió d'altres atemptats o accions terroristes de gran poder desestabilitzador com el segrest, durant 532 dies, del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara o l'intent d'atemptat contra un membre de la família reial.
El record de Miguel Ángel Blanco
El 1997 i, en el marc d'aquesta estratègia, la direcció d'ETA , va decidir la comissió d'accions terroristes contra membres del Partit Popular, que exercia tasques del govern a Espanya, utilitzant un procediment nou: el segrest d'un militant d'aquesta formació sota la amenaça de l'assassinat si el govern no accedia a les seves exigències. Aquest any, assegura la interlocutòria, "el segrest d'un regidor del Partit Popular era una prioritat absoluta", acció que calia realitzar precisament a l'estiu i "com més aviat millor". Així consta en documents de dirigents d'ETA, en concret de comunicacions orgàniques manuscrites per Kantauri, responsable de les comandes “ il·legals” d'ETA, dirigides a uns dels seus comandos, “l'anomenat Biscaia”. “La víctima d'aquesta acció, Miguel Ángel Blanco, en qualitat de membre del partit polític esmentat, s'havia convertit en objectiu preferent d'ETA, no ja del comando Donosti, sinó de tota l'organització terrorista, a través del seu Comitè executiu , que l'estiu del 1997 buscava amb urgència segrestar i assassinar un càrrec electe del PP.