Junts per Catalunya vol enfortir l’ús del català a la justícia. En una esmena presentada al projecte de llei orgànica del dret de defensa, els juntaires advoquen per protegir el dret de fer servir el català (juntament amb el basc i el gallec) a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Concretament, volen introduir un nou article a la norma que estableixi que qualsevol persona té “el dret de fer servir qualsevol de les llengües oficials a les comunitats autònomes” en òrgans judicials que tinguin “jurisdicció a tot l’Estat”. Això inclouria els acusats, les defenses i els testimonis i també afectaria els jutjats centrals d’instrucció, els jutjats centrals penals, els jutjats centrals contenciosos administratius, els jutjats centrals de vigilància penitenciària i el jutjat central de menors.
Durant el judici del procés, per exemple, el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, va impedir als testimonis parlar en català emparant-se en la llei orgànica del Poder Judicial i no va permetre que els acusats fessin servir el català perquè no hi havia auriculars per a tothom. Des de la Plataforma per la Llengua, expliquen que, en un judici a l’Audiència Nacional, “les lleis no expliciten el dret de parlar en català”, però es pot “al·legar que no ens expressem bé en castellà i que la nostra millor defensa requereix que parlem en català”. Ara el que vol Junts és legislar per introduir la garantia d’aquesta llei en una norma aprovada a les Corts Generals i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat.
Aquesta proposta és una de les modificacions que la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras vol afegir a la futura llei del dret de defensa, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. Aquesta setmana s’han publicat les 146 esmenes que han presentat els grups parlamentaris, entre les quals n’hi ha quatre de Junts i d’ERC (dues i dues) referents als drets lingüístics i a l’ús del català a la justícia. A partir d’aquí, en un calendari encara sense dates, aquestes esmenes s’estudiaran i es votaran primer a la ponència i, posteriorment, a la comissió de Justícia i al ple. Per tant, els partits independentistes necessitaran el suport del PSOE i Sumar (al costat de Bildu, el PNB i Podemos) per incorporar aquestes demandes al text final de la llei.
El dret a tenir traductors de català a la justícia
D’altra banda, Junts també vol blindar el dret d’intèrpret i traductor durant els judicis, siguin on siguin. Reclamen que “si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna, contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa”, el jurat o tribunal haurà de posar intèrprets o traductors a disposició de qui ho demani, siguin les parts, els seus representants o els testimonis. En la seva justificació, esgrimeixen que això s’ha d’aplicar al català, al basc, al gallec i a “qualsevol altra llengua sigui o no oficial a l’Estat”.
Una sentència de l’Audiència Nacional del 2008 com a principal arma
En els dos casos, els juntaires sustenten les seves peticions en una sentència de l’Audiència Nacional del 2008 que, resolent un recurs de Jaume Roura i Enric Stern (condemnats per cremar fotos del Rei a Girona), va argumentar que, en un judici penal i, especialment, en l’interrogatori de l’acusat, calia “reconèixer la facultat d’optar per la llengua que consideri més idònia per la seva millor defensa”. El tribunal esgrimia que calia interpretar la llei orgànica del Poder Judicial “d’acord amb els principis constitucionals d’especial respecte i protecció de les llengües regionals” amb la voluntat de garantir el “dret de defensa personal”. Així mateix, recordava que el dret a defensar-se “en la llengua materna personalment en tot moment i lloc” havia estat “reconegut per la doctrina constitucional”.
Així mateix, sostenia que l’assistència d’intèrpret és una “expressió del dret a un procés just” perquè fa “factible” el diàleg entre la part, les altres parts i el jutge. La sentència també al·ludia al dret a la tutela judicial efectiva i el dret a la defensa. “El Tribunal està obligat a facilitar la traducció del que declara l'acusat en una llengua diferent de l'oficial (sigui pròpia d’una comunitat autònoma o estrangera) per dotar d'eficàcia directa els drets fonamentals sense necessitat de cap llei que ho autoritzi expressament”, esgrimia. Ara es pretén aprovar una llei que ho reforci.
ERC vol blindar l’ús del català als judicis
Per la seva banda, Esquerra Republicana també ha presentat esmenes al mateix projecte de llei. L’article 10 de la norma ja garanteix el dret d’utilitzar “les llengües oficials en el territori d’una comunitat autònoma davant els tribunals i en les relacions amb l’Administració de Justícia”. Tanmateix, els republicans hi volen donar una volta més: aposten per afegir una menció als estatuts d’autonomia com a “garantia dels drets lingüístics dels ciutadans” i per “evitar eventuals vulneracions del dret d’opció lingüística”. A més, volen incorporar el dret a rebre “totes les comunicacions orals i escrites, incloses les produïdes durant els actes, compareixences i vistes judicials” en català, basc i gallec.