L'economia va bé, malgrat les enormes dificultats. Aquest és el primer missatge que el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), vol deixar clar. Però l'Estat és qui administra l'esforç fiscal dels catalans. I aquí comencen els problemes que van sorgint en cascada: la compensació per les bestretes calculades a la baixa que arriba massa tard, els venciments del deute, els interessos del FLA... Uns problemes que, a més, es veuen atiats pel desafiament polític que Catalunya planteja a l'Estat espanyol i davant del qual, el vicepresident assegura que l'Estat no podrà donar una resposta unilateral. Haurà d'escoltar la UE i els mercats financers.  

La marxa del procés sobiranista sovint preocupa en sectors econòmics i empresarials. Quin clima ha trobat en els contactes que hi ha mantingut com a vicepresident i conseller d'Economia?
Els primers contactes són molt positius. Els sectors econòmics són conscients que l’economia catalana, malgrat les enormes dificultats, funciona molt bé. El 2015 vam créixer a un ritme del 3,4%, el creixement més gran de l’última dècada. L’últim trimestre, el 4,1%, molt per sobre del creixement mitjà de la UE.

Com s’ha trobat les finances de la Generalitat i quines perspectives hi ha?
Provant de resumir-ho molt, la situació és la següent: tenim una economia que creix, i molt; tenim un esforç fiscal de la societat catalana també creixent; hi ha una recaptació fiscal elevada. N’hi hauria prou, per fer front als reptes que tenim? Clarament, sí. Malgrat això, la salut de les finances públiques és molt dolenta.

A què ho atribueix?
Qui recapta els impostos i els posa a disposició de la societat no són les institucions públiques catalanes sinó l’Estat espanyol. Això fa que no hi hagi una correspondència directa entre el teixit productiu, l’esforç fiscal i la disponibilitat d’aquest esforç. Els ingressos de les institucions públiques catalanes vénen determinats per algunes decisions del ministeri d’Hisenda, que és qui recapta el 95% dels impostos que paga la societat catalana.

Aquí apareix el debat de les bestretes que avança cada any el ministeri?...
De forma sistemàtica calcula els ingressos de les institucions subestatals a la baixa i fa una previsió dels diners que n'hi corresponen. Com que la liquidació es produeix dos anys després, en el millor dels casos, sempre triguem dos anys a notar els efectes benèfics de la recuperació econòmica.

S’ha queixat que a més tampoc són dos anys, sinó més...
És el tema que aquests dies hem plantejat. El ministeri decideix liquidar-ho, no al cap de dos anys, com està previst, sinó al cap de dos anys i set mesos, per exemple. Això, juntament amb el fet que les bestretes del 2016 tornen a estar calculades a la baixa, fa que ens trobem davant d’una pilota financera que dota de més recursos al ministeri i de menys totes les administracions subestatals. Amb una paradoxa –o no–, que són les administracions subestatals les que assumeixen tota la despesa social. Salut, ensenyament, universitats, llei de dependència, escoles bressol...

Aquesta setmana ha parlat amb Cristóbal Montoro i s’ha reunit amb Luis De Guindos. Se'ls critica que facin reclamacions als ministres quan des del Govern es demana la independència...
Tenim obligació de parlar amb tothom. I hi ha un acord absolut, amb el ministre Montoro, que ell té l’obligació de liquidar la part positiva de les bestretes mal calculades i l’obligació de liquidar-les, segons ell mateix reconeix, en el termini de dos anys. Nosaltres, l’únic que li recordem és que hi ha aquest acord. Res més. Ell diu: això és raonable. Ell decidirà.

La resta d’autonomies deuen trobar-se en una situació similar. N'ha parlat amb algun responsable econòmic?
N'hem parlat i totes comparteixen la nostra opinió. De fet és una opinió que és tan generalitzada que la comparteixen totes les comunitats del PP.

Totes les comunitats del PP comparteixen la nostra opinió sobre els endarreriments de l'Estat amb la liquidació del finançament

Això vol dir que...
Això vol dir que la comparteixen. Ja està. I al ministre li recordem exactament el mateix. Res que no li recordin al seu propi partit.

Ho ha parlat amb altres comunitats?
Parlem amb tothom que correspon parlar.

I què respon Montoro?
Ho veurem al llarg de les properes setmanes.

Què li avança?
Que ho valoraria perquè li sembla raonable.

El deixen dormir les tensions de tresoreria?
Hi haurà tensions de tresoreria sempre que no hi hagi una correspondència entre els ingressos fiscals i la despesa fiscal. És inevitable. Em sembla molt fàcil d’entendre.

Ho entenem perfectament. La qüestió és: què pensen fer?
El que és evident és que si els recursos que estan previstos no arriben, això genera òbviament algunes dificultats en la gestió de la previsió que se n'ha fet. De fet, ens trobem davant una situació que no qualificaré. Només la descriuré. Si els recursos que el mateix ministeri reconeix que ens corresponen no arriben, i l’alternativa que ens planteja és demanar-ho a crèdit, i a més el crèdit només ens el concedeix ell mateix, acabem pagant interessos per un crèdit que ell ens dóna precisament perquè no ens dóna allò que ens correspon. De tal manera que acabem pagant interessos a l'Estat pels diners que hem pagat amb els nostres impostos. Això no passa enlloc més!

Acabem pagant interessos a l'Estat pels diners que hem pagat amb els nostres impostos. Això no passa enlloc més!

El president Puigdemont va anunciar a El Nacional que en 16 mesos arribarà un moment en què Catalunya actuarà com a Estat independent. Com creu que reaccionarà el Govern espanyol?
... el Govern espanyol, mentre sigui el responsable de la recaptació fiscal, és també el responsable final de les despeses socials. Ha de respondre davant les institucions europees que li concedeixen uns diners sustentats pel BCE a un tipus interès oficial del 0,05%, sense els quals l’Estat espanyol tampoc no pot fer front a les seves obligacions. No és una responsabilitat que pot assumir o desassumir de forma arbitrària i en funció de la seva decisió unilateral, sinó que té unes obligacions també davant dels mercats financers, davant de les institucions financeres internacionals, començant pel BCE...

Sembla difícil pensar que no passarà res a partir del moment que Catalunya actuï com a Estat independent...
És important la resposta que li acabo de donar. L’Estat espanyol té unes responsabilitats assumides davant la societat. Aquestes responsabilitats se sustenten en decisions que no pren ell unilateralment, sinó en funció de decisions que també prenen els mercats financers i les autoritats financeres internacionals, començant pel BCE. El Govern espanyol no pot actuar de forma unilateral, perquè les conseqüències d’actuar de forma unilateral sobre aquesta qüestió tenen unes repercussions inassumibles per a l’Estat espanyol.

El Govern espanyol no pot actuar de forma unilateral si Catalunya actua com a Estat independent perquè no podria assumir les repercussions de fer-ho

I, Catalunya, pot fer-ho?
La independència de Catalunya, com qualsevol procés polític rellevant dins del món occidental, i per tant en l’àmbit de les democràcies occidentals i en l’àmbit d’unes economies clarament vinculades entre elles i fortament globalitzades, no serà un procés estrictament unilateral. No hi ha cap procés polític rellevant en el món occidental que sigui estrictament unilateral. Com tampoc ho és la possible sortida del Regne Unit de la UE. Tampoc és una decisió estrictament unilateral. La decisió tampoc serà, quan es produeixi, exclusivament bilateral, entre la societat catalana, les institucions catalanes i les espanyoles.

La independència de Catalunya, en l'àmbit d'unes economies fortament globalitzades, tampoc no serà una decisió estrictament unilateral 

Per què?
Perquè els lligams i les dependències mútues, especialment en un context d’un endeutament altíssim públic de l’Estat espanyol, equivalent al 100% el seu PIB, han estat sempre condicionades a les percepcions i actituds que tinguin aquells que li donen crèdit. L’Estat espanyol no només té un deute molt elevat, sinó un dèficit molt important, i els finançadors d’aquest dèficit són els mercats financers que són els tenidors d’aquest deute. Per tant, no hi ha cap decisió que el Govern espanyol pugui prendre si no té d’alguna manera l’aval d’aquells que continuen adquirint títols de deute de l’Estat espanyol. Per tant, la independència de Catalunya, com qualsevol procés polític rellevant en el món occidental, serà un procés multilateral, públic, amb institucions de la UE, el BCE, el Tribunal de Justícia, qui sigui. Multilateral públic, però també multilateral privat, perquè la dependència, el lligam entre les institucions públiques de l’Estat espanyol i els mercats financers, és tan gran que sempre hi haurà una multilateralitat també privada.

I mentrestant, què faran?
Preparar-nos tant com sigui possible. Això inclou unes estructures d’Estat sense les quals és impossible sustentar les decisions polítiques que volem prendre. I aquestes estructures d’Estat necessiten un mandat democràtic polític per part de la ciutadania. Entre aquestes estructures hi ha una, de la qual s’ha parlat molt, que és la Hisenda. Si no tens les estructures que sustenten les decisions polítiques que prens, aquestes decisions no seran sostenibles. I malauradament, la situació actual de la Hisenda catalana està lluny, no només d'una estructura d'Estat, sinó del recorregut autonòmic possible. La Rioja, Múrcia, Canàries, Cantàbria... són comunitats de règim comú amb una Hisenda molt més desenvolupada que la catalana.

La Rioja, Múrcia, Canàries, Cantàbria... són comunitats de règim comú amb una Hisenda molt més desenvolupada que la catalana

En quin moment espera que es concreti aquesta multilateralitat, quan ni tan sols s'ha aconseguit la bilateralitat?
La bilateralitat sempre serà una conseqüència de la multilateralitat i no al revés. El procés va de les decisions de la societat catalana a través de les seves institucions a la multilateralitat, a la globalitat, de les institucions internacionals i dels mercats financers, i d’aquí a l’Estat espanyol. La prova és la reforma de l’article 135 de la Constitució pactada per PP i PSOE. Es va fer perquè la multilateralitat, ens agradi més o menys, els va obligar. Per tant, és evident que hi ha decisions molt importants sobre la Constitució que els partits polítics espanyols les prenen, no en funció del que els ciutadans els diuen, sinó en funció d’aquesta multilateralitat. I això també tindrà rellevància en el procés d’independència de Catalunya. Segur que sí.

El ministre Guindos li va expressar una actitud tan tancada com la del conjunt del Govern del PP?
No, al contrari. La conversa va anar sobre una qüestió molt concreta, sobre la conveniència que determinats crèdits amb determinades entitats financeres espanyoles passin a llarg termini. Tots estem convençuts que és bo. Ho creu el ministre, el Govern de Catalunya, les entitats financeres. Tothom. La renovació del crèdit no vol dir la liquidació. És un tràmit burocràtic. Esperem que, si tothom creu que és bo, es faci. El ministeri ha dit que abans de fer-la esperem una autorització seva.

Guindos i tothom creu que determinats crèdits que tenim amb determinades entitats financeres espanyoles han de passar al llarg termini

I, es farà?
Jo vaig entendre que el ministeri considerava que era una reflexió raonable. Espero que s’esdevingui.

També heu demanat que s’anul·lin els interessos que paga Catalunya per finançar-se a través del FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmic...
És una qüestió que hem plantejat en diverses ocasions, però no en la conversa telefònica d’aquesta setmana amb Montoro.

Hi ha alguna perspectiva que es faci?
És difícil de justificar que qui obté uns recursos del BCE a un tipus oficial del 0,05, els recol·loqui a les administracions subestatals a les quals impedeix l’accés directe al BCE, a un tipus del 0,835. Multiplica el preu del diner per 16. I atès que no és habitual que en una sola transacció el preu de cap producte es multipliqui per 16, nosaltres constatem que és difícil d’explicar. En això crec que hi estem tots d’acord.

El ministeri els ha dit que podria ser que acceptessin?
Entenc que el ministeri creu que plantejat d’aquesta manera i en aquests termes, és raonable.

Ho ha parlat amb altres comunitats?
Parlem amb tothom però no ens correspon donar detalls sobre amb qui parlem. Hi ha alguna administració pública de l’Estat espanyol que ha elaborat els seus pressupostos a partir de la consignació que es derivaria de la reformulació de l’acord fiscal.

No és realista que un ple del Parlament tingui unes conseqüències pressupostàries de 12.000 milions d’euros, quan el pressupost de la Generalitat és de 23.000 milions

Els pressupostos catalans es faran amb aquest plantejament?
Es faran de la manera més realista possible. Ha de ser realista l’elaboració i l’aprovació i l’execució. A vegades es produeixen circumstàncies que no ho acaben de ser del tot, com per exemple que un ple del Parlament tingui unes conseqüències pressupostàries de 12.000 milions d’euros, quan el pressupost de la Generalitat és de 23.000 milions d’euros. És evident que no és realista. Seria bo que aquesta autoexigència de rigor ens l’apliquéssim com més millor.

Hi ha oposició i oposició...
Estem convençuts que tots els grups parlamentaris en el lliure exercici de les seves funcions intentaran ser el més realistes possibles.

La CUP és el primer soci amb qui compteu?
Es evident que tenim un acord amb la CUP i que és el nostre soci prioritari, òbviament, i això no exclou la nostra voluntat d’ampliar els acords sempre que sigui possible i el màxim que sigui possible.

Ells entenen que aquest acord no els obliga a aprovar els pressupostos...
Nosaltres respectem l’opinió de tothom. Tenim un sa costum que és el de la prudència.

Les seves relacions amb el president Puigdemont són diferents de les que tenia amb el president Mas?
Eren i són molt bones. En tot cas hi ha una diferència evident i és que ara formem part d’un mateix Govern i que és una relació que ha començat més recentment. En els dos casos ha estat una relació bona, de respecte. Amb la confiança que siguin no només bones, sinó que cada vegada siguin millors. És bo que sigui així i la confiança mútua des d’un punt de vista institucional i personal segur que ajuden.

Confio que les relacions amb Puigdemont no només siguin bones, sinó cada vegada millors

Però és més fàcil amb Puigdemont o amb Mas?
Totes [les relacions] són fàcils i encantadores amb tots els responsables polítics i, insisteixo, en el que sí que hi ha una diferència respecte al president Mas i qualsevol altre és que compartim govern. Aquesta és una relació que fins ara jo no havia tingut amb cap altre dirigent polític de cap altre partit i ens convida sempre a tenir una relació molt propera. Em sembla que la tenim, que és positiva i bona i la valorem positivament. El contacte és diari i tenim un vincle molt quotidià.

Vist des de fora, dóna la sensació que hi ha certa desconfiança. Hi ha temes estratègics que no queden en mans d’un o altre partit sinó doblats, com la comunicació, la gestió d'autogovern...
No, al contrari. Precisament de la confiança mútua que la comunicació és molt important, intentem comunicar el millor possible.

Si es repeteixen les eleccions generals, caldria replantejar que ERC i DiL tornessin a anar-hi per separat? Puigdemont, Munté i diferents veus dins de CDC apunten que seria convenient el contrari...
...nosaltres som respectuosos amb l’opinió tothom. El que és evident és que qui té responsabilitat de fer un govern són els partits. És bo que els focus estigui damunt dels qui tenen la responsabilitat de prendre decisions i fer govern, no sobre aquells que de moment tenim l’obligació de fer la independència de Catalunya. No tenim cap interès de desviar aquest noble interès de la premsa.

És a dir, que ara no és el moment de plantejar-ho?
En aquests moments qui té la responsabilitat i l’ha assumit davant la ciutadania de formar govern [a l'Estat] són el PP, el PSOE, Podem, Ciutadans... I tots estem molt atents a com ho fan de bé.

El 20D van anar per separat. El resultat va ser que En Comú Podem, que defensa un referèndum, va quedar com a primera força...
Els resultats van ser molt bons, en el sentit que totes aquelles formacions compromeses amb el dret a decidir vam tenir el millor resultat de tota la història. Les forces netament independentistes vam tenir el millor resultat de la història. Anteriorment, com a independentistes només ens presentàvem nosaltres. L’últim cop en vam fer 3, aquest cop 9. El sumatori independentista és el més alt de la història, 17, l’anterior com a màxim 8, en les eleccions del 2004. Els resultats van ser molt positius, en tot cas, els millors de la història.

Tots estem molt contents que la primera força a les eleccions espanyoles a Catalunya [En Comú Podem] defensi el referèndum

La primera força defensa el referèndum però no la independència...
Que és molt més que el que havia defensat mai cap primera força a Catalunya en unes eleccions generals espanyoles. Molt bé. Tots estem molt contents.

La crisi viscuda a l'ajuntament de Girona ha provocat tensió en la relació entre CDC i ERC?
No ho he notat gens. A mi no m’ha arribat.

Sent el president Puigdemont l’anterior alcalde...
No em consta.

Aquesta setmana hi ha hagut la primera crisi a JxSí...
No em consta gens, tenim una relació hipercordial.

Funciona bé el grup parlamentari?
Que jo sàpiga, va perfecte.

Que hi hagi llibertat de vot... 
Està previst en el programa. És l’estricte compliment del programa. El programa preveu que, en tot allò que no està previst, cadascú de nosaltres té possibilitats de votar el que cregui més oportú.

Fotos: Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat