El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, s'ha presentat com a acusació particular en la causa oberta a l'Audiència Nacional per la filtració de les seves dades personals (entre les d'altres líders polítics i periodistes) en un canal de Telegram vinculat a Alvise Pérez, l'eurodiputat ultradretà al Parlament Europeu. Concretament, es van filtrar els telèfons, els domicilis, DNIs i correus electrònics de les persones afectades, entre les quals Junqueras. En el grup, sota el nom "Chat sobre Alvise Pérez" hi havia 92.000 persones que van poder accedir a aquesta informació crítica. Els fets s'investiguen com a delictes contra la seguretat nacional i un presumpte delicte de terrorisme. Entre els afectats també hi ha polítics del PSOE i membres del govern espanyol, començant pel seu president, Pedro Sánchez, o la vicepresidenta María Jesús Montero i del Govern de la Generalitat, amb Salvador Illa al capdavant. Al mateix temps, també es van filtrar dades de exdirigents del PP, implicats en el cas Cerdán com el mateix exnúmero 3 del PSOE i José Luis Ábalos.
La investigació que està duent la policia espanyola respecte d'aquesta filtració se centra a detectar on està la bretxa de seguretat, i fins i tot no es descarta que els hackers rastregessin dades que figuren en fonts obertes de la web i les hagin indexat amb altres dades més personals que han pogut robar per després vendre-les a la dark web. La informació s'ha publicat a una web que es fa servir per a atacs de dòxing, un terme que en l'argot dels hackers significa 'publicar dades personals amb l'objectiu que les víctimes siguin assetjades de forma anònima'. Posteriorment, s'han difós a través d'un canal de Telegram. L'usuari que va publicar les dades afirmava alhora que estava preparant una pàgina web perquè els seus simpatitzants pugin dades personals de les seves pròpies víctimes de dòxing.
Causa contra Alvise
Al maig, la sala penal del Tribunal Suprem va acordar obrir una investigació contra Alvise Pérez, pels missatges dirigits a través de Telegram contra la fiscal delegada de delictes d'odi i discriminació de València, Susana Gisbert. La fiscal va denunciar el líder de la formació populista Se Acabó La Fiesta pels delictes d'injúries a funcionari públic, coaccions i delicte d'odi a través de xarxes socials, en fer una crida a assetjar-la a internet, a través d’X (abans Twitter) i Telegram, i un jutjat de València el va elevar al Suprem per l'aforament del polèmic polític. L’instructor del cas serà el magistrat Juan Ramón Berdugo. En la resolució, comunicada aquest dilluns, l'alt tribunal espanyol sosté que l'actuació del denunciat pot respondre a les previsions normatives del tipus penal d'assetjament, conegut com a stalking, “perquè la seva crida al fet que un grup pròxim als 40.000 seguidors expressés i desenvolupés una animadversió cap a la denunciant, i el fet que el denunciat insistís en aquesta reacció després que molts dels seus seguidors haguessin reflectit explícitament la intenció d'alterar el normal desenvolupament de vida de la fiscal denunciant i la seva família.