Existeix vida política més enllà del Govern d'Espanya per als ministres i alts càrrecs amb un historial de casos polèmics. La representació de l'Estat a les institucions internacionals i altres organismes ha esdevingut un punt de destinació quan la seva carrera política es trunca internament. Les condicions del nou lloc de feina acostumen a comportar un nivell de vida elevat amb sous milionaris. La proposta per part de Moncloa s'emmarca dins la legalitat, però atia el malestar entre la ciutadania i l'oposició, i de vegades, dins del propi partit que governa, ja sigui PSOE o Partit Popular. 

La darrera polèmica ha esclatat per la proposta de l'executiu de Mariano Rajoy de col·locar l'exeministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, com a director executiu al Banc Mundial. Soria va dimitir al maig com a conseqüència de la seva vinculació amb els Papers de Panamà, després d'haver negat conèixer el cas. L'extitular ministerial va tallar així una polèmica que va qüestionar durant uns dies el lideratge de Rajoy al capdavant de les negociacions d'investidura.

Però la mort política l'ha dut a reprendre la carrera dins l'administració pública amb un sou que triplica la remuneració que tenia com a ministre. Un director executiu percep 252.720 dòlars, és a dir, uns 226.000 euros lliures d'impostos. Això suposa tres vegades el que guanyava a Indústria, és a dir, 70.000 euros que figuren en els pressupostos del 2016.

El president en funcions ha sortit en defensa de Soria mentre algunes veus a Gènova exhibien el seu malestar. "Què es pot fer? Se'l fa fora d'Espanya? Te'n vas del govern i no pots tornar a la funció pública?", lamentava el líder del PP durant la cimera del G-20 a la Xina. Rajoy ha exigit que es fos "més just" a l'hora de valorar determinades qüestions. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'ha sumat a la defensa del seu excompany, indicant que es tracta d'un càrrec no polític, mentre que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, assegurava que la qüestió no tenia a veure amb la regeneració. "És una persona que torna a la seva carrera", ha dit Cospedal després de relatar la idoneïtat de l'exministre per al càrrec i l'absència de corrupció.

No és l'únic cas que Rajoy acumula en l'estol d'exministres amb una jubilació d'or. L'extitular d'Educació, José Ignacio Wert, conegut per impulsar la llei LOMCE –que compta amb la disconformitat de moltes comunitats autònomes– i de defensar "l'espanyolització dels nens catalans", ocupa la representació d'Espanya davant de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). El nomenament de Wert per part del govern espanyol va arribar a petició del mateix interessat l'agost del 2015, amb el pretext d'acompanyar la seva esposa, Montserrat Gomendio, precisament directora general adjunta d'Educació a l'OCDE.

La polèmica va esclatar aleshores quan es va conèixer el cost de rehabilitació de la finca on s'allotgen. El ministre en funcions d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, va anunciar que destinaria 775.655 euros al "manteniment general dels locals i jardins de la cancelleria i de la residència de l'ambaixada d'Espanya a París i de la cancelleria de la Delegació Permanent d'Espanya a l'OCDE". Mitjançant un contracte publicat al BOE el passat 22 d'agost, el ministeri es fa càrrec del cost d'adequació d'un edifici situat en el número 22 de l'avinguda Marceau de París.

Federico Trillo, expresident del Congrés dels Diputats i exministre de Defensa, també ha passat a ocupar un càrrec milionari com és el d'ambaixador d'Espanya al Regne Unit. García-Margallo es va comprometre que les ambaixades serien només ocupades per membres de la carrera diplomàtica, o per "persones extraordinàries en circumstàncies extraordinàries", estatus que li va ser concedit a Trillo. El sou base ascendeix a 65.885 euros a l'any, però la suma total podria arribar fins als 21.000 euros nets mensuals.

La darrera temptativa de Rajoy va ser donar sortida al ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. Després de la seva participació en la conversa enregistrada amb el director de l'Oficina Antifrau per elaborar informes falsos contra partits independentistes, Espanya va voler-lo enviar com a ambaixador al Vaticà. Tanmateix, el Papa Francesc va vetar-lo per a aquest lloc de feina com a conseqüència de les filtracions de comptes del microestat per part d'un membre de l'administració vaticana, que així com Fernández Díaz, pertanyia a l'Opus Dei. 

Més enllà de les accions del PP, l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero també duu a l'esquena el nomenament de Rodrigo Rato com a gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). L'exvicepresident primer i exministre d'Economia de José María Aznar va veure's involucrat en l'escàndol del cas Bankia. Aquest element que no li va jugar en contra perquè Zapatero l'avalés en un organisme del qual va formar part del 2004 al 2007.

El PSOE també acumula un altre cas en l'exministra de Foment i exdiputada al Parlament Europeu, Magdalena Álvarez. Álvarez va haver de deixar la seva feina al Banc Europeu d'Inversions (BEI) després de ser imputada pel cas dels ERO a Andalusia. Aquesta va ser una trama de corrupció que vincula la Junta d'Andalusia des dels anys 1980, dirigida aleshores per Manuel Chaves, amb el pagament fraudulent a empreses. Álvarez va marxar amb una paga de 10.000 euros al mes fins al 2017, any en què complirà 65 anys i podrà jubilar-se. Existeix vida política més enllà de l'executiu espanyol i aquesta està ben remunerada, malgrat els escàndols interns d'aquest seguit de ministres.