Pocs coneixien la notícia. L'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz va ser diagnosticat ara fa un any amb un càncer de fetge i ha hagut de rebre tractament. Així ho avança El Español, que desvetlla que l'exministre va rebre dues sessions consecutives de quimioteràpia.

Va ser diagnosticat en una visita rutinària al metge, però, malgrat haver rebut aquesta mala notícia, va decidir continuar en política. Mentrestant, el #FernandezGate sortia a la llum paral·lelament i tenia per davant 315 dies de govern en funcions. I Jorge Fernández havia de compaginar la seva malaltia amb totes les crítiques que li queien al damunt.

El metge va aconsellar-li deixar el ministeri i li va recomanar, com a molt, mantenir l'acta de diputat perquè tenia per davant un dur tractament de quimioteràpia i radioteràpia. Però, segons una persona propera a l'exministre, "no va voler parar" perquè "s'havia compromès i no volia fallar a ningú".

Malaltia i religió

Abans dels nomenaments dels nous càrrecs del govern espanyol, corria el rumor que Jorge Fernández podia haver estat ambaixador al Vaticà, un càrrec que hagués encaixat a la perfecció amb la seva religiositat. Tot i que finalment no ha estat així, els que el coneixen asseguren que només entenen la seva actitud de continuar al mando del Ministeri per la seva fe. I és que Jorge Fernández és membre supernumerari de l'Opus Dei des del 1997.

"En tot cas, si tot acabés malament, em trobaria amb Déu", li deia a un amic, al mateix temps que li volia deixar clar que, per a ell, la malaltia no era un càstig, sinó un "martiri". Quan va conèixer la notícia, Jorge Fernández va decidir mantenir-ho en secret. Només va dir-ho a la família i als amics més propers, com al president espanyol, Mariano Rajoy. Precisament Rajoy va ser qui li va demanar que "si podia, aguantés, que el necessitava" i l'exministre "ni es va plantejar" deixar-lo penjat.

Finalment, es va donar a conèixer la notícia quan el 27 de novembre va ser operat de la lesió hepàtica, en una dura i llarga operació quirúrgica, motiu pel qual el Congrés va ajornar la investigació a l'exministre per l'Operació Catalunya.

Actualment ocupa la presidència de la Comissió de Peticions del Congrés després que l’oposició rebutgés el seu nomenament com a president de la Comissió d’Afers Exteriors.