El Ministeri d'Interior va cessar al migdia les càrregues policials per evitar la celebració del referèndum de l'1-O perquè va haver de "replegar" els agents a Barcelona per protegir edificis de l'Estat on temia que es convoquessin protestes i, atès que "cada vegada era més difícil" intervenir, en augmentar el nombre de concentrats.

Així ho detalla el coronel Diego Pérez de los Cobos, alt càrrec de la Secretaria d'Estat encarregat de la coordinació policial de l'1-O, en un informe, a què ha tingut accés Efe, que ha enviat al titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues de l'1-O.

L'informe destaca que la intervenció policial per impedir la votació es va centrar en les primeres hores del matí, atès que la instrucció dictada per la Secretaria d'Estat de Seguretat fixava entre les 7.30 i les 10.00 la "franja horària d'actuació prioritària".

De los Cobos justifica a més que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil cessessin les seves actuacions al migdia, ja que "durant la jornada es va anar fent cada vegada més difícil la selecció d'espais on intervenir sense la presència d'un nombre significatiu de persones".

"Amb el pas de les hores i al llarg del dia es concentren un major nombre de persones als centres de votació, que se sumaven a aquelles que des de primera hora del matí es trobaven preparades per formar parapets que dificultessin l'actuació policial", sosté l'informe.

El Ministeri argumenta també que, a la tarda, va haver de "replegar més efectius" a Barcelona ciutat per protegir els edificis de l'Estat i les dependències de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, atès que s'esperaven concentracions en aquests punts una vegada finalitzada la jornada de votació.

La "mínima força imprescindible"

De los Cobos ha presentat aquest informe arran del requeriment que li va enviar el jutge d'instrucció, en el qual li demanava que detallés quines instruccions es van donar a les forces i cossos de seguretat de l'Estat per impedir l'1-O, amb quins criteris es van seleccionar els locals on es va actuar i per què la intervenció va cessar al migdia.

Segons el coronel, l'actuació policial es "va focalitzar" als centres de votació "de l'obertura dels quals es tenia coneixement fefaent" i es va centrar "exclusivament" a accedir al seu interior per retirar les urnes i el material de votació, "no en el tancament i desallotjament" dels locals.

Malgrat que el propòsit era que la intervenció "tingués la menor afectació possible" sobre les persones concentrades davant els locals de votació, De los Cobos sosté que va caldre utilitzar la "mínima força imprescindible" davant la "resistència passiva organitzada" i les "accions de violència directa" amb què van ser rebudes les forces públiques.

El paper dels Mossos: "Entorpir i obstruir"

L'informe insisteix en l'actitud d'"absoluta passivitat i nul·la col·laboració" dels Mossos d'Esquadra i els acusen d'haver intentat "entorpir i obstruir" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Concretament, l'escrit detalla que agents dels Mossos "van proferir insults" contra policies nacionals, als quals "van arribar a agafar", i que un comandament de la policia catalana va entorpir una intervenció a l'institut Pau Claris de Barcelona.

També afegeix l'escrit, l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí va oposar resistència en un local de votació acompanyada de la seva escorta, un mosso que portava una arma, "amb el consegüent risc de seguretat per als agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat" i per al mateix policia.