L'Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada (ICGEA) ha informat aquest dijous que ha analitzat "la gestió portada feta en els últims anys pels ajuntaments espanyols, entre els quals destaquen un total de 20 per la seva traça tant en el pla economicoadministratiu com social."
"Els ajuntaments són organitzacions que han de ser econòmicament sanes i han estructurar-se de manera que siguin administrativament eficients i socialment proactives, a fi d'assegurar el correcte funcionament de les ciutats que governen", recalquen els analistes d'aquesta entitat.
Indiquen que "despunten" els consistoris d'A Coruña, a Galícia; Viladecans, L'Hospitalet de Llobregat i Salou, a Catalunya; Màlaga, a Andalusia; Toledo, a Castella-La Mancha; i Sant Antoni de Portmany, a les Illes Balears. "Entitats locals sota la responsabilitat de diferents perfils polítics, amb l'alcalde, regidors i personal directiu com a principals gestors, als quals cal sumar l'important paper que, juntament amb ells, exerceixen els tècnics, així com la resta dels empleats públics", sosté.
"Perfils que, en una mesura o una altra, han de treballar estretament perquè, des del punt de vista administratiu, han de satisfer en temps i forma totes les tasques de la seva competència en favor dels ciutadans. Però la seva activitat també va carregada d'un fort component social, ja que han d'anticipar-se a les necessitats i a les demandes del dia a dia de les persones que habiten en la seva àrea d'influència", assenyala Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, qui puntualitza que "l'excel·lència dels municipis a nivell social, financer i administratiu ve marcada per una gestió eficient per part dels seus consistoris, que han d'abordar assumptes de gran calat per fer que tota la seva àrea d'actuació funcioni a la perfecció, d'aquí a un marc regulatori escassament definit en les seves competències".
L'impuls de la cultura, l'aposta per la transformació digital, la reconversió urbanística (conversió en zona de vianants de carrers, recuperació dels nuclis urbans en declivi...), la millora de la mobilitat, l'impuls de l'oferta gastronòmica, la innovació i digitalització de serveis públics, la posada en marxa de polítiques socials i mediambientals, o la recuperació industrial de zones en desús, entre altres, són alguns dels punts clau que han marcat l'agenda dels consistoris espanyols en els últims anys, explica l'Institut Coordenades.
El 'Top 20' d'ajuntaments de la geografia espanyola que han destacat per la seva tasca. segons l'entitat, pertanyen a les regions de Catalunya, Andalusia, Castella-La Mancha, Illes Balears, Galícia, Illes Canàries, Castella i Lleó, Astúries, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana.
A Coruña | 244.700 hab. 2022 | Alcaldessa: Inés Rey (PSG-PSOE). Indica l'ICGEA que l'alcaldessa d'A Coruña aposta per situar a la ciutat com a destinació turística. Fa poques setmanes, va presentar a Ginebra la nova connexió aèria amb la ciutat suïssa i la també actual alcaldessa ha creat l'Observatori Turístic d'A Coruña, una eina que permetrà analitzar les dades relacionades amb fluxos turístics a la ciutat. "Més enllà del seu compromís amb el turisme, Inés Rey i el seu equip aposta per nou model de ciutat que transformi el conjunt de l'àrea metropolitana gràcies al projecte Coruña 2030 d'agenda urbana. A més, l'alcaldessa de Coruña promou activament l'apoderament de la dona, reclamant més dones en primera línia política," apunta.
Viladecans | 66. 720 hab. 2022 | Alcalde: Carles Ruiz (PSC-PSOE). Aquesta anàlisi afirma que el consistori del municipi barceloní ha destacat per la seva marcada agenda social durant la passada legislatura. Recentment anunciava el seu ambiciós pla participatiu en el marc de l'Estratègia 2030 amb què el consistori vol assolir, entre d'altres, els objectius de neutralitat climàtica i l'abandonament escolar zero. Davant de la catàstrofe humanitària produïda pels terratrèmols que van sacsejar Síria i Turquia també va oferir el seu suport públicament a la població amb una donació a través de la Creu Roja. "Aquesta localitat del Baix Llobregat és exemple d'èxit de treball conjunt entre administració pública, empresa i entitats socials en benefici de la comunitat local. Un clar exemple en aquest sentit és que l'Ajuntament d'aquesta localitat ha impulsat, en col·laboració amb la multinacional Unilever, l'organització d'una caminada solidària per aconseguir un impacte positiu entre els veïns de Viladecans i fomentar hàbits de vida saludables que porta ja recaptats més de 250.000 euros," assegura.
L'Hospitalet de Llobregat | 265.444 hab. 2022 | Alcaldessa: Núria Marín (PSC-PSOE). El consistori de la segona ciutat més poblada de Catalunya ha exercit de motor tractor d'importants projectes en els últims mesos; entre ells, Florida 6.0: el futur centre de transformació digital de l'àrea metropolitana de Barcelona o l'antiga fàbrica tèxtil Godó i Trias, que allotjarà un nou projecte cultural de referència internacional en el camp de l'art i la tecnologia de la mà de Varia Investment Cultural, que realitzarà una inversió de 60 milions d'euros. Amb el govern de Marín, també s'han impulsat diverses polítiques d'ajuda a emprenedors amb el programa L'H Emprèn i ha posat en marxa un projecte pilot d'oficina d'atenció ciutadana per acompanyar les persones en els seus tràmits digitals. "De fet, L'Hospitalet s'ha consolidat com a referència d'innovació tecnològica, reforçada per acollir cada any el Mobile World Congress al recinte de Fira de Barcelona en el municipi, amb l'aplicació del programa L'Hospitalet 6.0. Aquest projecte, dissenyat amb la Fundació Mobile World Capital Barcelona, té per objectiu frenar les fractures digitals i potenciar el talent al sector", diu l'Institut Coordenades.
Toledo | 85.085 hab. 2022 | Alcaldessa: Miracles Tolón (PSOE). Toledo, governada per la socialista Milagros Tolón, "s'ha convertit en aquesta legislatura a la ciutat amb més renda i menys impostos de la regió, després de set anys consecutius sense pujada de taxes i imposats i importants bonificacions per impulsar la rehabilitació dels habitatges i l'eficiència energètica. La seva excel·lent gestió econòmica ha permès a l'equip de Govern reduir el deute de l'Ajuntament a zero, davant els 45 milions de 2015. Malgrat la complexitat de la legislatura, impactada pel SARS-CoV-2 o inclemències meteorològiques sense precedents, la gestió des del consistori ha permès la recuperació de l'activitat econòmica de la ciutat, amb nivells en el nombre de llicències d'activitat superiors a 2019, situant Toledo com la capital de província castellanomanxega amb la taxa d'atur més baixa de la comunitat, amb un descens superior al 30%, el més gran des que hi ha registres. A més, ha impulsat Toledo com a destinació turística atractiva, situant-la a l'altura de Madrid o Màlaga, amb l'excel·lència com a clau de l'èxit en la gestió i la promoció turística", exposa d'aquesta ciutat.
Sant Antoni de Portmany | 27.431 hab. 2022 | Alcalde: Marcs Serra (PP). Entre les accions de govern més destacades del popular Marcos Serra al capdavant d'aquest consistori hi ha, "d'una banda, l'agilitació de les tramitacions urbanístiques, que han passat de dos anys en l'anterior legislatura a una mitjana de sis mesos; per un altre, la posada al dia de les llicències a establiments turístics. Ambdues són actuacions claus pel seu impacte en la transformació hotelera del municipi eivissenc. També ha impulsat el nucli urbà basant-se en quatre eixos: la renovació del sanejament, que ha permès situar el municipi entre els de millor rendiment hidràulic d'Illes Balears; el canvi del paviment en zones de vianants; els ajuts a particulars per reformar façanes; i els ajuts a negocis, amb l'objectiu de diversificar l'oferta. Una nova manera d'enfocar el turisme basada en un canvi de model de negoci. La seva legislatura ha estat marcada també per una important reducció de la pressió fiscal als ciutadans, que s'ha materialitzat en baixada de l'IBI, de la taxa de recollida de residus o les plusvàlues municipals o bonificacions per impulsar l'ús de renovables en el municipi entre d'altres", assenyala.
Màlaga | 579.076 hab. 2022 | Alcalde: Francisco de la Torre (PP). El consistori malagueny continua "amb la seva estratègia de potenciar la ciutat com a eix cultural i tecnològic. Recentment, de la Torre, juntament amb Fundació 'La Caixa', va anunciar la creació d'un nou CaixaForum a la ciutat andalusa, l'onzè de l'entitat a tot Espanya, amb previsió de ser una realitat el 2026. Un altre aspecte en el qual ha destacat per la seva aposta i creixement exponencial en els últims anys és en el pla tecnològic. La ciutat s'està posicionant com a nou pol d'atracció per a empreses del sector: la recent aposta d'Intrum, Globant, Hicro o Pointclick, se suma a la d'altres que ho han fet anteriorment, com Google o Vodafone", diu de la capital malaguenya.
Salou | 29.028 hab. 2022 | Alcalde: Pere Granados Carrillo (Junts per Catalunya). "Salou està immers en un procés de reconversió urbanística, realitzant diversos projectes de transformació per potenciar la imatge de la ciutat i convertir-se en un municipi més agradable. Exemples com la recuperació d'espais per a vianants, la millora de la carretera del Far o el projecte de recuperació ambiental del Cap de Salou. Està promovent projectes per fomentar l'atractiu de Salou per fer d'ella una ciutat turísticament atractiva durant tot l'any, on l'oferta esportiva i gastronòmica juguin un paper clau gràcies a un calendari d'esdeveniments distribuïts al llarg de l'any. Ressenyable és també el seu esforç per mitigar el canvi climàtic, amb l'impuls d'accions com la canalització i desviació del barranc de Barenys a través de les obres que estan permetent reduir l'impacte de les inundacions a determinades zones de Salou; o l'aposta per la digitalització gràcies a la implantació de polítiques de transformació digital, començant per la mateixa gestió interna. En relació amb les polítiques socials, ha iniciat converses per crear un conveni amb Creu Roja i Agbar per desplegar el programa ONA Activa't per millorar l'ocupabilitat de les persones", exposa.
Lleó | 120.951 hab. 2022 | Alcalde: José Antonio Díez (PSOE). "Hem intentat treballar en la modernització de la ciutat amb actuacions a tots els barris i adequant-nos a les noves normatives en àmbits com la mobilitat i l'Agenda 2030. I crec que és visible, però el meu objectiu fonamental ha estat canviar la tendència i la dinàmica d'una ciutat que vivia trist i sense veure oportunitats". Així ho afirmava a finals d'any l'alcalde de la capital lleonesa a tall de balanç de 2022, un any molt important des del punt de vista de les inversions i el primer del seu mandat que ha viscut amb una situació de certa normalitat -després de la covid- per dur a terme una gestió "purament centrada en l'àmbit municipal. Un any en què ha aconseguit tirar endavant diversos projectes amb una alta capacitat inversora. I no només amb fons propis, que superaven els 44 milions d'euros, sinó també a través dels diferents projectes europeus que els van ser concedits en els plans de recuperació. Entre els més rellevants per millorar el futur de la ciutat estan el desenvolupament de gairebé 1,2 milions de metres quadrats de sòl industrial a la zona de Pont Castre, on es concentrarà gran part del futur de la ciutat".
Albacete | 172.357 hab. 2022 | Alcalde: Emilio Sáez (PSOE). Albacete ha experimentat una profunda transformació de la seva fisionomia, a favor de convertir-se "en una ciutat més oberta i dinàmica. Aquesta continuarà sent la seva estratègia a fi de moure els seus ciutadans al nucli urbà que, si bé manca d'un patrimoni històric, sí que és cada vegada més fort a nivell cultural o gastronòmic. A fi d'aconseguir una dinamització més gran del comerç, l'alcalde ha focalitzat gran part dels seus esforços en posar en marxa una sèrie d'obres destinades a la transformació de l'ametlla central de la ciutat, per a la qual cosa va iniciar un ampli projecte de conversió en zona de vianants i de delimitació de zones de baixes emissions. De fet, segons les seves pròpies paraules, "el 80% de la conversió en zona de vianants l'hem fet gràcies a fons europeu i hem desenvolupat en la seva totalitat l'Estratègia de Desenvolupament Urbano Sostenible (EDUSI)". Entre els pròxims reptes de l'Ajuntament manxec està resoldre el problema estructural d'habitatge, ja que la ciutat té massa demanda i poca oferta, per a la qual cosa ha fet passos a fi de recuperar els sectors i projectes urbanístics que estaven parats des de la crisi de 2008".
Cartagena | 216.961 hab. 2022 | Alcaldessa: Noelia María Arroyo (Movimiento Ciudadano-PP). L'Ajuntament ha donat "un fort impuls al procés de transformació de la ciutat iniciat anys enrere -i paralitzat en l'anterior legislatura- aprofitant tot el potencial de Cartagena. Amb una clara aposta pel turisme com a generador d'ocupació i riquesa, ha viscut el 2022 una gran esplendor, com obtenir títol de Ciutat Europea de l'Esport; consolidar el seu lideratge a la Mediterrània en turisme de creuers; o convertir-se en el punt de trobada de rellevants congressos o festivals internacionals que han aconseguit situar Cartagena al mapa nacional. La notorietat del seu Consistori en mitjans nacionals ha anat en augment, sobretot relativa a aspectes positius com la recuperació del mural ceràmic original del submarí d'Isaac Peral. En el pla de la sostenibilitat, entre les seves últimes apostes és l'hidrogen verd per impulsar la seva transformació energètica en reunir les característiques adequades per convertir-se en un exemple de l'ús d'aquesta renovable en la seva indústria, especialment a la Valle de Escombreras. Entre els projectes més potents que ha impulsat està "Plaza Mayor de Cartagena", peça fonamental per a la renovació del front marítim de Cartagena i la millora de les relacions port-ciutat", exposa d'aquesta ciutat.
Benidorm | 69.738 hab. 2022 | Alcalde: Antonio Pérez (PP). "Benidorm és la destinació turística intel·ligent, eficient i sostenible per excel·lència gràcies als passos donats pel seu Ajuntament en aquest àmbit, considerat com l'activitat central de la seva economia des de fa dècades. En els últims anys, s'ha consolidat com un de les principals destinacions a nivell nacional, un aspecte que compagina amb el de primera Destinació Turística Intel·ligent d'Espanya i premi nacional de Ciutat Sostenible per la seva gestió de l'aigua amb l'ús de la tecnologia, aposta per la inclusivitat, impuls de la sostenibilitat i el foment de la seguretat com a principals claus del seu èxit. Tot això li ha valgut també per convertir-se en la primera destinació turística intel·ligent certificada del món segons la norma UNE 178501; ser una de les úniques quatre ciutats on s'ha testejat la Norma UNE 178501 de Sistema de Gestió de les Destinacions Turístiques Intel·ligents, primera norma de la seva categoria al món; i l'única ciutat que ha certificat el seu sistema d'intel·ligència turística amb la norma N'UNEIX 166006 Sistema de I+D+i: Vigilància Tecnològica i Intel·ligència Competitiva".
Santiago de Compostel·la | 98.179 hab. 2022 | Alcalde: Xose Antonio Sánchez (PSG-PSOE). 'Smartiago' és el projecte impulsat pel Concello de Santiago per millorar els serveis públics municipals que es presten a la ciutadania, per a la qual cosa no hi havia una solució adequada al mercat. Per fer-ho possible, el consistori gallec col·labora amb diverses empreses i particulars a fi de desenvolupar diferents línies d'actuació encaminades a millorar aquests serveis a través de la Compra Pública d'Innovació. Un projecte amb què el seu alcalde afirma que "aspirem a ser una ciutat totalment innovadora en tecnologia". En aquest sentit, i també com a part de 'Smartiago', Santiago de Compostel·la també continua treballant per a la millora de la qualitat de l'aire posant en marxa la Zona de Baixes Emissions en el seu centre històric, per contribuir a la conservació i la descarbonització d'aquest enclavament de gran rellevància universal, engegant per a això actuacions com el control d'accés de vehicles, supervisió i control d'accés en aparcaments i panells informatius.
Estepona | 74.493 hab. 2022 | Alcalde: José María García Urbano (PP). "La ciutat malaguenya aposta, des de fa anys, per la sostenibilitat urbana a través d'un projecte pioner amb què està aconseguint obrir la ciutat al mar, que l'està la situant l'avantguarda de les ciutats sostenibles que més aposten pel benestar i qualitat de vida dels ciutadans, el medi ambient i els amplis espais per al vianant. Dins d'aquesta iniciativa, l'Ajuntament ja ha remodelat gran part del centre; de fet, tan sols durant l'última dècada, s'ha generat un entramat de més de 130 carrers renovats i embellits, generant així un potent focus de revitalització de la trama urbana que ha suposat la iniciativa municipal 'Estepona, Jardí de la Costa del Sol.' Una altra de les millores experimentades per la ciutat és la digitalització de la seva xarxa d'aigua per millorar el servei i actuar amb més efectivitat; una actuació amb què s'avança en la gestió de la xarxa d'aigua de la ciutat gràcies a l'aplicació d'eines digitals que facilita la presa intel·ligent i eficient de decisions en la gestió de les infraestructures, aconseguint una resiliència més gran de la ciutat davant fenòmens adversos, com períodes de sequera o fortes pluges", relata l'Institut Coordenades.
San Fernando | 94.120 hab. 2022 | Alcaldessa: Patricia Cavada (PSOE). D'aquesta localitat apunta que "especialment destacable és la profunda transformació aconseguida en el municipi gadità de San Fernando, que l'ha convertit en una ciutat de referència, dinàmica, amb activitat i preparada per afrontar nous reptes. La tasca desenvolupada per l'alcaldessa permet avui a San Fernando gaudir d'un bon prestigi no només a nivell local, sinó també més enllà del seu perímetre després dels seus anys al capdavant del Govern municipal. Gran part de la seva funció i la del seu equip de Govern s'ha centrat a millorar la seva imatge per crear un municipi de referència, dinàmic, amb activitat i preparat per fer front als reptes de futur, a més de continuar amb els seus plans de creixement. Durant aquests anys, s'han desenvolupat projectes com el Centre Interpretació de Gambeta de l'Illa, la nova Platja de Camposoto o la rehabilitació de l'Ajuntament de San Fernando. I tot això, amb l'objectiu d'augmentar el reconeixement interior i exterior de la ciutat per a, d'aquesta forma, atreure inversions i l'arribada de noves empreses".
Sabadell | 215.760 hab. 2022 | Alcaldessa: Marta Farrés (PSC-PSOE). El 2021, la seva alcaldessa anunciava la creació del Hub Aeronàutic de Sabadell gràcies a l'acord entre l'Ajuntament, AENA, el Consorci de la Zona Franca i la UPC per aprofitar les instal·lacions del seu aeroport per fomentar la indústria aeroespacial, afavorint l'activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la investigació i la formació. Recentment, anunciava que allotjarà la primera empresa europea en llançament de nanosatèl·lits des d'avions i no des de coets d'enlairament vertical. Un altre dels seus projectes estrella és la promoció de la ciutat a través de VisitSabadell a fi de potenciar el turisme vinculat a l'esport i a fires i congressos. O la reurbanització i arbratge de carrers i places. S'ha jugat per la transformació d'espais clau com el Passeig de la Plaça Major, nova rambla sud, plaça Lisboa, la pacificació d'entorns escolars o la millora de la neteja dels carrers. En aquest mandat, Sabadell ha guanyat 3.453 arbres dins de la seva estratègia "Sabadell Més Verda". A part d'accions específiques per a la creació d'ocupació, també s'ha promogut l'activitat econòmica, com posar al mercat més de 65.000 m2 de sòl industrial per a la instal·lació de noves empreses, com, Toyota Material Handling Espanya).
Avilès | 75.877 hab. 2022 | Alcaldessa: Mariví Monteserín (PSOE). L'economia de la ciutat i la seva comarca ha estat fortament unida al seu port i a la indústria des del segle XIX. Igual com va passar amb altres regions d'Europa, Avilés ha patit un potent procés de reindustrialització lligat a la innovació i la sostenibilitat. Recentment, va ser la ciutat escollida per a la celebració dels Premis Nacionals d'Innovació i Disseny 2022 que convoca el Ministeri de Ciència i Innovació i que constitueixen el reconeixement més important d'Espanya en aquests àmbits. Una ciutat que es reivindica com a "pol de desenvolupament de la indústria i la tecnologia a través de la investigació i la innovació"; i és que, en els últims anys, des de l'Ajuntament d'Avilès s'està apostant fortament per polítiques d'innovació, per a la qual cosa es col·labora estretament amb els centres tecnològics de les empreses assentades a la zona.
La Laguna| 157.815 hab. 2022 | Alcalde: Luís Yeray Gutiérrez (PSOE). L'alcalde de La Laguna, Luis Yeray Gutiérrez, "sempre ha advocat per la implantació d'eines innovadores pràctiques en l'administració pública per potenciar el creixement social i econòmic i, així, facilitar el contacte directe amb la societat. Entre els últims projectes que ha posat en marxa el Consistori de La Laguna està la recuperació dels seus orígens amb el Projecte del Parc inundable, que permetrà ampliar la ciutat cap al nord de manera sostenible, amb una nova àrea d'esbarjo que, a més, evitarà les inundacions. En definitiva, suposarà un nou espai de lleure ecològic a la ciutat canària, alhora que restaurarà un ecosistema que va marcar el casc i, a més, una infraestructura hidràulica que previndrà contra possibles inundacions a la zona, on històricament hi ha registre de problemes d'aquest tipus. El projecte s'estima en tres milions d'euros que assumeix el Govern regional al 100%; no obstant això, l'Ajuntament costejarà l'adquisició dels terres", subratlla.
Igualada | 40.767 hab. 2022 | Alcalde: Marc Castells (Junts per Catalunya)." Igualada compta amb diverses fites en l'àmbit de l'Educació, ja que l'Ajuntament i la Universitat de Lleida han portat estudis universitaris relacionats amb les Ciències de la Salut a la ciutat, amb una previsió d'al voltant de 1.000 alumnes per al curs 2025-2026. En el curs 2020-2021 es va posar en marxa un nou institut (IES Badia Margarit) amb 7 nous cursos d'FP; a més, l'Ajuntament vol ampliar l'altre centre d'FP de la ciutat en la seva aposta per la formació superior. Té projectes ecològics, alguns de ja executats; de fet, l'Ajuntament ha apostat pel reaprofitament de les aigües freàtiques del subsol per a usos urbans no potables, que es vol ampliar en la pròxima legislatura. També s'ha impulsat en aquest mandat "Igualada Més Verda", realitzant-se la segona fase del parc central que inclou un biollac, a més de remodelar-se places i parcs públics que han permès situar a la ciutat en el número 26 de 866 ciutats europees amb més zones verdes per habitants", remarca l'Institut Coordenades.
Arroyo de la Encomienda | 21.369 hab. 2022 | Alcalde: Sarbelio Fernández Pablos (Independientes por Arroyo de la Encomienda). L'alcalde del municipi val·lisoletà afirma que la ciutat que dirigeix creix en població cada any i, des de 2020, acull la implantació de 90 noves empreses. Un municipi que, actualment, compta amb 1.600.000 metres quadrats de zones verdes amb 15.000 arbres, més de 70 parcs infantils i realitza una important aposta per l'esport, amb prop d'una trentena de clubs esportius. Entre els projectes més destacats de la seva legislatura hi ha la plaça de la Unió, una entrada des de Valladolid capital a Arroyo de la Encomienda que donarà moltíssima visibilitat a la ciutat. A més, el consistori continua amb la seva aposta per zones verdes amb el parc El Panal (antiga depuradora) i cohesionarà tot el passeig de la ribera. La sostenibilitat ha estat una altra de les premisses de l'ajuntament, que ha aconseguit un important estalvi gràcies als panells solars instal·lats, així com el canvi a led de l'enllumenat públic, que ha permès afrontar el cop de la pujada energètica i adaptant el model de jardí publico a l'escenari de sequera.
Torrent | 85.142 hab. 2022 | Alcalde: Juan Jesús Ros (PSOE). "L'Agenda Urbana Torrent 2030 conflueix amb les directrius i estratègies europees, nacionals i autonòmiques per al desenvolupament territorial i urbà, i té com a finalitat definir accions per desenvolupar la ciutat d'una manera sostenible". Així ho anunciava l'any passat el regidor de Règim Interior i Planificació Estratègica del Consistori, al que el seu alcalde afegia que "la importància de les organitzacions socials de Torrent per impulsar les accions que ens permetin aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible". La seva estratègia, que compta amb el finançament dels fons del programa Next Generation, s'integra dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, estructurada entorn d'una sèrie d'eixos clau per a la ciutat com la gestió sostenible dels recursos i afavorir l'economia circular, la proximitat i la mobilitat sostenible o fomentar la cohesió social i buscar l'equitat. "Per la seva part, els projectes que està realitzant en matèria de Smart City situen a la ciutat en el panorama de l'administració electrònica i de les ciutats intel·ligents en mobilitat urbana a Espanya", conclou l'Institutp Coordenadas.