L’exconseller de Presidència Francesc Homs ha presentat aquest dijous un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional contra la sentència pel procés participatiu del 9-N, que el va condemnar a una pena d’un any i un mes d’inhabilitació per un delicte de desobediència greu. El recurs argumenta que es van lesionar les garanties constitucionals i drets fonamentals que l’haurien d’haver assistit durant el judici.

Homs va haver d’abandonar el seu escó al Congrés dels Diputats arran d'aquella sentència dictada el passat 22 de març per la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Vulneració de drets

El recurs denuncia que s’ha vulnerat el dret a la doble instància, a la presumpció d’innocència i a la tutela judicial efectiva, reconeguts a la Constitució, a la Carta Europea dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, a més dels drets a la igualtat, llibertat d’expressió i ideològica.

En aquest sentit, subratlla que la causa contra Homs, que inicialment s'havia desestimat, es va obrir “molts mesos després” de l’inici del cas del 9-N i “en curiosa conseqüència cronològica” amb la seva elecció com a diputat al Congrés, la qual cosa el va convertir en aforat i va posar el cas en mans del Tribunal Suprem.

Aquesta circumstància és la que ha deixat l’exconseller sense una segona instància on recórrer la sentència, la qual cosa vulnera un dret reconegut a la Constitució i al Conveni Europeu dels Drets Humans. En aquest punt, se subratlla, a més, la “incongruència que el Tribunal que ara ha de decidir, és al mateix temps l’ofès per la suposada desobediència”, la qual cosa l’impossibilita per assumir aquest segon grau processal en una instància superior.

El recurs argumenta, en referir-se a la presumpció d'innocència, que la providència dictada pel TC en què es fonamenta la condemna, no assenyalava destinataris concrets ni advertiments legals d’incompliment, que Homs “va considerar que la seva activitat era correcta en tot moment”, i que els arguments utilitzats per a la sentència podrien resultar insuficients.

A més de denunciar que la causa obeeix "únicament a criteris d'oportunitat política", el text esgrimeix el fet que el Tribunal no acceptés proves de descàrrec –compareixences del president del govern espanyol i el ministre de Justícia o el fiscal general de l’Estat-, amb la qual cosa va perjudicar la possibilitat d'exercitar el legítim dret de defensa i va provocar “flagrant i evident indefensió”.

Nul·litat

L'empara reclama que es declari la nul·litat de les resolucions objecte d’impugnació, es reconegui que van lesionar les garanties constitucionals i drets fonamentals que haurien d’haver assistit Homs en el previ procediment judicial i es restableixi al demandat l’empara amb les mesures adequades.

El recurs, que es planteja amb voluntat d’apel·lar a totes les instàncies possibles abans d’acudir al Tribunal d’Estrasburg, no desaprofita l'ocasió de recordar que la causa contra Homs ve relacionada “amb l’interès constatat pel poble de Catalunya de poder exercir el seu fonamental dret a la llibertat d’expressió i participació política”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat