Una setmana després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el govern espanyol projecta en l'horitzó l'anhel que les eleccions del 21 de desembre suposin l'oportunitat per posar fi al procés independentista i els seus efectes. "Que acabi", era el clam d'Íñigo Méndez de Vigo a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, sobre la ruptura amb la legalitat constitucional i els presumptes greuges econòmics originats pel Govern destituït. El portaveu celebrava inclús la voluntat d'ERC, PDeCAT i CUP de concórrer als comicis, però fugia de pronunciar-se sobre les implicacions d'una nova victòria del full de ruta sobiranista –tot i reconèixer de forma quasi contradictòria que el resultat "es respectaria". 

"Volem estabilitat i normalitat per a Catalunya, com també per a la resta d'Espanya. Un increment de la prosperitat i el benestar", es desfeia De Vigo davant la multitud de preguntes dels periodistes sobre si l'empresonament dels set consellers i el vicepresident Oriol Junqueras aquest dijous podria afavorir la unió de l'espectre sobiranista, en oposició a les candidatures del front Partit Popular, PSC i Ciutadans. El portaveu buscava així fer els equilibris per la decisió judicial, insistint que no era responsabilitat de Mariano Rajoy, perquè Espanya és un Estat democràtic i de dret.

En contraposició, el ministre reiterava que la seva obligació era posar les urnes per garantir unes eleccions "universals, lliures i secretes", motiu pel qual el Consell de Ministres ha aprovat una modificació pressupostària, traduïda en un increment de 17 milions d'euros –segons fonts d'Hisenda– per finançar la logística electoral del 21-D amb els comptes catalans. "D'unes eleccions sense, ara en tindrem unes amb", deia sobre el cens oficial, les urnes, el servei postal, entre d'altres infraestructures, i celebrava que les candidatures independentistes "fessin les seves ofertes" a la societat catalana.

La qüestió és que De Vigo reconeixia que la "darrera paraula" la tindrien els ciutadans i assumia al mateix temps que Rajoy "respectaria" el resultat del 21-D, tot i que pogués estar influït per l'empresonament dels seus representants electes el 27 de setembre de 2015 –és a dir, que no es preveien noves intervencions. "Les conseqüències les ignoro, però el govern espanyol hi serà respectuós", deia, després d'insistir en diverses ocasions que "s'acatava" la interlocutòria de la jutgessa Carmen Lamela, com en tota "democràcia madura", perquè devia estimar "la comissió d'un presumpte delicte" per part del Govern.

Així les coses, l'executiu central contempla de forma implícita l'estratègia que podrien seguir les candidatures de l'independentisme. D'una banda, el ministre ha recordat que la situació d'empresonament no impedeix d'exercir el sufragi passiu "mentres que no existeixi una condemna ferma que porti aparellada la inhabilitació". Però davant el possible greuge comparatiu amb el bloc constitucionalista, es refugiava que el 155 havia estat aplicat amb un ampli suport de PP, PSOE i Cs i s'estava desenvolupant amb "normalitat", de manera que quedava a mans dels ciutadans la "valorar tots aquests anys de procés" i els seus efectes.