Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i Laura Borràs entre altres figures de l'independentisme durant els darrers anys, ha presentat un incident de nul·litat contra la decisió de l'Audiència Provincial de Madrid de no investigar si va ser espiat amb el programari Pegasus. L'Audiència de Madrid no veu indicis per investigar el presumpte espionatge amb el software Pegasus en el marc del Catalangate. En la interlocutòria, del passat 8 de maig, l'Audiència considera que el lletrat només ha aportat conjectures sobre el seu suposat espionatge, però no ha aportat cap prova que apunti a la possible infecció de cap aparell. L'incident també retreu al tribunal que a Barcelona s'han pres la decisió contrària en casos similars. Alhora, acusa els magistrats de "falta d'imparcialitat" i d'una vulneració "grollera" dels drets del lletrat. Contra aquesta decisió, Boye va presentar un recurs, i ara ha demanat que s'anul·li totalment el veredicte del tribunal en entendre que se li ha vulnerat el dret a un jutge imparcial i a la tutela judicial efectiva. 

Boye denuncia que per arribar a aquesta resolució "la Sala omet qualsevol referència a l'informe pericial de Citizen Lab, on s'acredita l'espionatge sofert i el transforma en 'suposats informes'", quan "no són suposats i aquí l'única cosa suposada era que estàvem davant un tribunal imparcial", segons detalla El Periódico de España.  

Decisió contrària a l'Audiència de Barcelona

Gonzalo Boye denuncia que fa només uns dies a l'Audiència de Barcelona es va prendre una decisió absolutament contrària en un cas similar. Precisament aquesta setmana, l'Audiència de Barcelona ha requerit que el CNI aporti informació sobre la compra del programari d'espionatge i el possible ús que es va fer contra Andreu van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, però de moment no demana que comparegui la seva directora, com sí que va fer en el cas del president del Consell Nacional i del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i l’eurodiputada Diana Riba.

El tribunal també insta, per segona vegada, que s'investigui formalment una de les empreses del grup empresarial israelià NSO, comercialitzadora del programari Pegasus i que aporti informació sobre la venda d’aquest programari al CNI o a agències estatals espanyoles. També aprova que se li pregunti pel seu ús, tot i que limitat al 14 de maig de 2020, que és la data que consta que va ser espiat Van den Eynde. Així, precisa el tribunal, s’evita “la investigació prospectiva”, argument usat pel fiscal per negar-se a aprovar les mesures. Per últim, l’Audiència prohibeix, per primera vegada, que s’investigui sense motiu els terminals mòbils de les víctimes. D’aquesta manera, assegura que “l’accés sense consentiment” a les dades seria “constitutiu de delicte”.