La irrupció el coronavirus va obligar a cancel·lar i deixar sense data les eleccions basques i gallegues, inicialment previstes per al 5 d'abril.

Ara, gairebé dos mesos després, els governs autonòmics s'han reactivat per trobar una nova data per aquests comicis que, en tots dos casos, volen celebrar el més aviat possible.

A hores d'ara tot apunta que la data que estaria sobre la taula seria un diumenge del mes de juliol, tot i que encara cap dels dos executius ho dona per fet.

Dues opcions davant del risc de rebrot

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha comunicat als partits que vol comptar amb un nou Parlament basc "com més aviat", tot i que no té "preferència" per cap data. Així els ho ha fet saber en la segona reunió que ha mantingut amb els líders dels partits bascos aquest dijous per analitzar la data dels comicis.

A la cita el lehendakari ha explicat que aquest és el moment de "valorar" la celebració de les eleccions al juliol, perquè, "si l'evolució de la pandèmia patís un retrocés" -i cal tornar a ajornar-, encara quedaria "l'opció alternativa de setembre-octubre ".

"D'aquí a uns dies només tindrem un escenari possible. Ara comptem amb dos i es pot triar", ha dit el seu portaveu, a la vegada que ha assegurat que la decisió sobre la data electoral "no està presa en absolut". Un cop escoltats els plantejaments dels partits, Urkullu no té previst celebrar més reunions abans de prendre la decisió final.

Desacord a Galícia

A Galícia, aquesta tarda hi ha reunió entre el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i els partits de la oposició. El també líder del PP gallec els proposarà celebrar les eleccions el juliol, una opció no gaire ben rebuda en un principi.

El Govern gallec va enviar ahir a les principals formacions informes epidemiològics i un estudi jurídic realitzat pels lletrats de la Xunta. Tot i això, l'oposició considera que els informes són contradictoris i que, en tot cas, no són concloents per donar suport a unes eleccions al juliol.

Així doncs, la vista queda posada en la reunió d'aquesta tarda i la posterior decisió de Feijóo, que podria ser molt aviat si hi ha acord entre els partits.

Pressions per posar data a les catalanes

La data de les properes eleccions també comença a ser un tema candent a Catalunya. Abans de la pandèmia, el president de la Generalitat, Quim Torra, va comprometre's amb posar data als comicis un cop s'aprovessin els pressupostos.

Els comptes ja estan aprovats i des de les files d'ERC ha començat un 'pressing' per pactar un calendari el més aviat possible. JxCat, però, assegura que no considera que ara sigui el moment de pensar en eleccions i no s'obre a posar-hi data.

Tot plegat té lloc sota l'amenaça del Tribunal Suprem, que ha de decidir en els propers mesos si ratifica la resolució de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 18 mesos d'inhabilitació contra Torra per la pancarta a favor dels presos.

En cas que la sentència arribés abans que el president hagi convocat eleccions, seria el Suprem qui acabaria marcant de manera indirecta el calendari electoral. Per ara, no hi ha data aproximada per la publicació de la sentència ja que el coronavirus va aturar completament l'activitat judicial.