La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els membres de la Mesa Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet -tots ells membres de la Diputació Permanent d'aquest òrgan- i el secretari tercer Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que és Pot estan citats aquest dijous i divendres a les 9. 30 hores al Tribunal Suprem.

El procés llampec ha fet que en menys d'una setmana s'hagi presentat la querella i els hagin citat a declarar, cosa que dificulta la preparació de la defensa, més encara tractant-se dels delictes més greus del Codi Penal, com són la rebel·lió i la sedició, castigats amb més de 30 anys de presó.

Per aquest motiu, el més probable és que s'acullin al dret a no declarar, segons fonts de la defensa. Ara mateix, l'equip d'advocats dirigit per Andreu Van de Eynde no té més informació que la que s'ha fet pública. O sigui, el text de la querella i la citació.

Preparar una defensa pels delictes de rebel·lió i sedició en 48 hores no és possible si realment es vol fer amb fermesa i, per tant, tot apunta que els sis acusats passaran davant del jutge però no respondran a cap pregunta.

El més probable, també, és que les declaracions ocupin només el matí, i la tarda es destini a estudiar les peticions de la Fiscalia i les possibles mesures a aplicar i a redactar interlocutòries. Però les decisions judicials depenen de cada magistrat i de cada moment i, com s'ha anat veient en tot el procés, res no és previsible.

L'acusació

Als encausats se'ls atribueix, entre d'altres, el delicte de rebel·lió, penat amb fins a 30 anys de presó, perquè el ministeri públic entén que els "fonaments de l'estat de dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "fets amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part de la nació espanyola, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".

Per a la Fiscalia, els fets atribuïts als parlamentaris "s'han desenvolupat més enllà del territori de Catalunya i han produït efectes que traspassen el territori d'aquesta comunitat autònoma, irradiant a la resta del territori nacional". Afegeix que l'aforament de tots ells subsisteix, atès que mantenen els seus càrrecs com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. Per això, s'entén que són aforats davant l'alt tribunal i aquest accepta la seva competència.

Totes les causes en una

Entre els tràmits que s'inciaran a partir d'ara hi ha el trasllat de les querelles que es tramitaven al TSJC contra Carme Forcadell i els membres de la Mesa. La causa s'unifica i es jutjarà a Madrid.

Forcadell ja té dues querelles al TSJC acumulades ja. Des de les primeres decisions que va prendre com a presidenta del Parlament acceptant els acords de la comissió de la transició nacional, fins a les lleis aprovades el 6 i 7 de setembre per fer la desconnexió.

Per aquestes querelles ja ha declarat dues vegades davant la jutgessa Maria Eugènia Alegret, que ara es queda sense cas.