Fernando Reinares (Logronyo, 1960) és catedràtic de Ciència Política i Estudis de Seguretat a la Universitat Rei Juan Carlos, expert en terrorisme gihadista. Acaba de publicar 11-M. Pudo evitarse, un llibre que detalla com va ser possible l'atemptat més gran de la història d'Europa. Vint anys després de la matança, respon a les preguntes d'ElNacional.cat en una entrevista. Aborda quin és l'actual amenaça terrorista en l'estat espanyol, quin efecte han tingut en la societat i la política les teories de la conspiració que van mantenir ETA en el punt de mira pels atemptats de Madrid. Malgrat això, no considera que els governs posteriors a Aznar s'hagin caracteritzat per l'opacitat. Així, referent al 17-A, considera que els dubtes sobre la relació entre l'imam de Ripoll i el CNI es responen amb la "destresa" amb què Es Satty va ocultar les seves veritables intencions als serveis d'intel·ligència espanyols que van tractar amb ell a la presó.
Quan creu que conclourà la seva investigació sobre l'11-M?
Vaig dedicar primer uns quants anys a donar resposta a dues preguntes: qui va haver-hi darrere de l'11-M? Per què es va atemptar a Espanya? I hi vaig respondre definitivament al llibre 11-M. La venganza de Al Qaeda, que es va publicar el 2001. Però quedava pendent un interrogant crucial. Hi va haver terroristes amb voluntat de perpetrar una matança com la dels trens de Rodalies però, com va ser possible que aconseguissin fer-ho? Com va ser possible que esquivessin tots els controls de les agències i institucions antiterroristes? A això dono resposta al meu nou llibre, 11-M. Pudo evitarse.
Per tant...
És possible que aquí acabi el meu treball sobre l'11-M. Encara que mai no se sap del tot, tinc altres tasques que seran prioritàries a curt termini. En qualsevol cas, em sento molt orgullós d'haver contribuït, des de l'àmbit acadèmic, a un bon coneixement de l'11-M. Últimament m'emociona en especial escoltar víctimes dels atemptats, i comprovar tot el que els resultats de la meva investigació han significat per a elles. Fa dos anys, l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme em va concedir el Premi per la Memòria i la Pau, i en recollir-lo vaig poder constatar que el meu treball ha valgut la pena molt més enllà del que imaginava.
Quins dubtes quedaran pendents de respondre sobre l'11-M?
És impensable saber-ho absolutament tot d'uns atemptats de l'envergadura i complexitat de l'11-M, planificats i preparats durant dos anys, que van mobilitzar un nombre tan gran d'individus inserits en una xarxa gihadista amb connexions internacionals molt importants, que a més van evolucionar al llarg d'aquell període de temps. Però sabem allò substancial sobre qui va haver-hi al darrere i sobre per què es va atemptar a Espanya.
Només allò substancial?
Bé, estic convençut que la xarxa gihadista de l'11-M implicava un nombre entre significativament i considerablement més elevat d'individus que dels quals podem parlar amb fonament. És a dir, vint-i-cinc i el seu instigador, Amer Azizi, que des del 2003 va actuar com a conducte amb el comandament d'operacions externes d'Al-Qaeda establert al Pakistan. Tampoc no coneixem prou, per exemple, com seria el pla terrorista que la xarxa de l'11-M tenia previst dur a terme després dels atemptats de Madrid. Perquè cal tenir en compte que els terroristes no havien completat el seu pla. Els atemptats de l'11-M n'eren l'inici. Però dubto que siguin qüestions que puguin arribar a esclarir-se mai.
Per què va poder evitar-se l'11-M?
A 11-M. Pudo evitarse explico que els principals terroristes de l'11-M ja eren coneguts en diverses unitats policials, que fins i tot estaven seguint un bon nombre dels qui van preparar i van executar els atemptats de Madrid. Això permet entendre en quina mesura es va tractar d'un error policial. Aquest coneixement policial previ no va evitar que els terroristes duguessin a terme la seva voluntat de matar. Es va ignorar l'efecte bumerang, que en el cas de l'11-M al·ludeix a l'operació Dàtil, iniciada el novembre de 2001. Sense conèixer l'operació Dàtil no s'entén l'11-M.
Expliqui's.
Els atemptats als trens de Rodalies podrien haver-se evitat si el coneixement policial previ que es tenia hagués estat ben interpretat, si la legislació i l'entesa judicial del terrorisme gihadista haguessin estat adequats, si no hagués faltat coordinació i confiança entre serveis antiterroristes, si s'hagués comptat amb una agència d'intel·ligència adaptada a l'amenaça, si alguns països del nostre entorn haguessin cooperat més o millor. També si els terroristes no s'haguessin beneficiat de determinats entorns permissius. Pot afirmar-se que en l'11-M va fallar el sistema espanyol de lluita contra el terrorisme en el seu conjunt.
Apuntar l'11-M a ETA va impedir reflexionar com van ser possibles els atemptats
Per què els terroristes van escollir Madrid?
La majoria dels integrants de la xarxa terrorista de l'11-M residien a Madrid i el seu entorn metropolità. Era un escenari que coneixia molt bé l'ideòleg i instigador dels atemptats, Azizi, igual que els principals terroristes de l'11-M, incloent-hi la familiaritat que algun d'ells tenia amb localitats com Alcalá de Henares o Leganés. Als trens de Rodalies circulant al matí a hora punta i al màxim de la seva capacitat de transportar persones van identificar amb facilitat un blanc que els permetés atemptar amb el nombre més gran de víctimes possible. A Madrid i els seus voltants hi havia hagut assentada la cèl·lula d'Abu Dahdah, la cèl·lula d'Al-Qaeda desarticulada en el curs de l'operació Dàtil, de la qual procedeix el primer dels tres components que va aglutinar la xarxa terrorista de l'11-M. Precisament com un llegat de la cèl·lula d'Abu Dahdah, al sud de Madrid, concretament a Morata de Tajuña, tenien una finca que va servir com a base per a les seves operacions i que van començar a fer servir el 2002, gairebé alhora que es va establir el nucli inicial de la xarxa terrorista. I a altres llocs de Madrid disposaven d'ambients que, com he dit abans, podem considerar com a permissius.
El govern d'Aznar va mentir a la ciutadania l'11-M assenyalant ETA. I actualment encara hi ha incògnites sobre el 17-A, especialment la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI. Són la resta d'estats occidentals igual d'opacs que l'espanyol amb els atemptats terroristes que han patit?
Insistir en l'autoria d'ETA va ser un gravíssim error d'ençà que es constaten indicis que apuntaven al gihadisme. A la pràctica, des de la mateixa nit de l'11 de març, quan Al-Qaeda va assumir els atemptats a través d'un diari en llengua àrab que es publica a Londres i feia gairebé dues dècades que era canal exclusiu o preferent dels seus comunicats. Aquest error va desencadenar una prolongada fractura política que, d'una banda, va impedir una reflexió adequada sobre com havien estat possibles els atemptats de Madrid i, d'altra banda, no va ajudar a dur a terme de manera consensuada la reforma necessària de les estructures de seguretat interior, a fi d'adaptar-les a l'amenaça del terrorisme gihadista. Al marge d'aquest cas, no crec que els successius governs d'Espanya s'hagin caracteritzat per l'opacitat. Una altra cosa és que hi hagi dades i fets que són rebuts de manera inexacta, parcial o tergiversada per la ciutadania. O que ni tan sols són rebuts en absolut, malgrat que són públics.
Què vol dir?
Em pregunto quin percentatge de catalans, per exemple, pensarien encara que l'afirmació següent és una invenció: els últims detalls de la preparació dels atemptats de l'11-S a Nova York i Washington es van fixar el juliol del 2001 entre Salou i Cambrils, amb presència de Mohamed Atta. I, tanmateix, és una realitat coneguda i publicada des de fa molt temps.
L'imam de Ripoll va tenir destresa el 17-A ocultant les seves veritables intencions al CNI
I sobre l'imam de Ripoll?
Es Satty va ser prou astut per ocultar l'abast del seu extremisme violent a la major part de la gent de Ripoll que el coneixia, també a la comunitat marroquina de la localitat, igual que va tenir la destresa necessària per amagar les seves veritables conviccions i intencions als agents del CNI que van tractar amb ell a la presó. A parer meu, si l'agent de la policia federal belga que es va interessar en el seu dia per aquest individu hagués seguit els protocols formals per sol·licitar informació, en comptes de comunicar-se informalment amb un membre dels Mossos d'Esquadra, s'haurien establert les condicions per posar-lo sota vigilància policial tan bon punt va tornar a Ripoll des de Bèlgica.
Hi ha més risc avui dia que fa vint anys de patir un atemptat gihadista a Espanya?
No es tracta de si més o menys. Aquesta mètrica no serveix en aquest cas. L'amenaça del terrorisme gihadista continua sent considerable a Espanya i al conjunt d'Europa occidental, però Espanya és un dels tres països europeus on més nombre de gihadistes s'han detingut els darrers anys. I es tracta d'una amenaça amb una varietat possible d'expressions, des dels actors solitaris que es mouen pel seu compte i responen a crides genèriques a l'execució individualitzada d'atemptats gihadistes fins a les xarxes articulades que es desenvolupen enllaçades amb el comandament central d'alguna branca d'Al-Qaeda o d'Estat Islàmic a l'exterior. La probabilitat d'atemptats per part d'actors solitaris, que sovint mostren problemes de salut mental, com en els casos de Cornellà, Torre Pacheco i Algesires, és relativament major, però generalment es tractaria d'incidents terroristes de baixa letalitat. La probabilitat d'atemptats executats per integrants de xarxes transnacionals lligats a organitzacions amb base a l'exterior és relativament baixa, però de conseqüències potencials molt més cruentes. Entre una expressió i l'altra de l'amenaça gihadista hi ha formes intermèdies, com la que plantegen les cèl·lules independents autoconstituïdes, inspirades per les principals organitzacions gihadistes però sense connexions amb elles. Per aquí podria anar la tendència.