Quan Mas va avançar les eleccions apel·lant al dret a l’autodeterminació –“aquest parlament l’ha votat diverses vegades i ja és l’hora d’aplicar-lo”– va començar a circular la idea que, tal vegada, els espanyols ens assassinarien el president de la Generalitat com si fos Pau Claris o J.F. Kennedy. Ara que el país ja està una mica més viscut, les pors que es fan circular per espantar les tietes són més pelegrines.

Des que Puigdemont va anunciar el referèndum es diu que els polítics estan preocupats per si els Mossos d’Esquadra obeeixen les ordres de Madrid quan el govern posi les urnes. La mort sobtada del comissari David Piqué ha ajudat a envernissar de dramatisme un improbable escenari repressiu. El difunt comissari era un patriota i diuen que la seva pèrdua deixa la policia autonòmica en mans dels sectors espanyolistes.

Aquestes pors vénen accentuades per les actuacions dels tribunals. Tot i així, si observem el panorama amb serenitat, veurem que justament és l'activitat jurídica la que ens indica que ningú no s'embrutarà les mans impedint físicament un referèndum. A més, ja es va veure amb l’afer de les banderes estelades a la final de la Copa del Rei o en les consultes d’Arenys de Munt. La justícia espanyola està controlada pels ultres i de vegades també juga de farol.  

Si Mas i Forcadell es troben en el punt de mira dels tribunals és perquè fins avui l’independentisme ha seguit una estratègia incoherent i ha jugat amb foc intentant fer passar bou per bèstia grossa. Amb el temps es veurà que han sigut les mateixes pors de l’independentisme, i les trampes que s’ha fet jugant al solitari, el que ha donat marge als jutges espanyols per intentar disfressar de qüestió legal el que en realitat és un conflicte purament polític. 

Ara que el processisme dels somriures se sent atrapat, alguns dels seus propagandistes recomanen a Mas que canviï d'estratègia i proclami que el 9-N va desobeir a l'Estat. De cara a la situació política seria més efectiu admetre que l’expresident es va equivocar intentant manipular la legalitat espanyola per no trencar amb les estructures polítiques de la transició. Seria més lògic acceptar que no tenia sentit voler posar al servei dels catalans un sistema legal que fins i tot impedeix jutjar el franquisme. 

Si Margallo diu que l’independentisme avança a tota màquina des de les Nacions Unides no és a causa del 9-N, com diuen alguns propagandistes, sinó perquè la tàctica d’intentar folkloritzar el principi d'autodeterminació confonent-lo amb una enquesta participativa no ha funcionat. Margallo sap que no n’hi ha prou amb els tribunals espanyols per impedir un referèndum. Suposo que també deu veure que, després de l’esquinçament del PSOE, la unitat d’Espanya és l’última coartada que li queda al règim del 78.

Ara que la fiscal general de l'Estat ha donat instruccions perquè s'obstrueixi la investigació de la jutge Maria Servini sobre els crims del franquisme, el referèndum és un mirall immens que Catalunya posa sobre la història d'Espanya i les elits que van pilotar la Transició. Amb un parlament que insta el govern a convocar un referèndum amb una pregunta binària i vinculant –i sense un mínim de participació-, cada dia es veurà més clar fins a quin punt eren demencials els debats que van marcar el 9-N i el 27-S. 

Davant d'un panorama que els posa en evidència, és humà que alguns polítics i intel·lectuals busquin excuses –o prenguin mesures pròpies d'El Padrino, com Felipe González–. Tot i així, també és força ridícul. Puigdemont ha recordat amb sentit de l'humor que el referèndum s'ha votat amb 72 vots a favor, 11 abstencions i cap vot en contra. L'unionisme també veurà aviat que fa el panoli confiant en la capacitat intimidatòria de l'Estat –a més de perjudicar els seus votants–. Això per no parlar dels nois de Fernández Teixidor, que volen crear un espai liberal a Catalunya i el primer que fan és excloure l'independentisme.

Segur que un dia podrem riure tots plegats de la casa de folls que ha esdevingut l'Espanya constitucional i la Catalunya autonòmica, amb tants fantasmes caducs udolant per les cantonades i arrossegant cadenes.