El Parlament demana al Constitucional que permeti la comissió del Procés Constituent, si no "s'estaria atacant l'essència del parlamentarisme, que prové de la seva legitimitat democràtica, i qualsevol obstacle que pugui oposar-se-li podria tenir un efecte demolidor sobre el mateix principi democràtic".

Amb aquesta consigna el Parlament de Catalunya rebutja l'incident d'execució, basat en la sentència que anul·la la resolució del 9N i que el govern espanyol va presentar al Tribunal Constitucional per demanar la suspensió de la comissió del Procés Constituent.

Els lletrats de la cambra exposen en les al·legacions per defensar aquesta comissió que "si l'objectiu de l'incident d'execució és paralitzar les iniciatives parlamentàries, és evident que això causaria una gravíssima lesió de les funcions institucionals del Parlament, ja que seria tant com admetre la possibilitat que l'incident d'execució pugui servir per impedir que el Parlament desenvolupi les seves funcions bàsiques".

Sostenen que "l'incident d'execució no pot ser admès perquè té caràcter merament preventiu". Els lletrats recorden que una situació d'incompliment només podria predicar-se d'un acte resolutori o final que expressés una declaració de voluntat de la cambra, no d'un acte de tràmit.

"Si no existeix aquest acte final, no hi pot haver incompliment, i el que no es pot fer és anticipar preventivament aquest resultat pel sol fet que el Parlament iniciï qualsevol procediment que suposi la possibilitat o el risc que així passi", s'argumenta a l'informe.

A més, exposen que aquesta mesura resulta "extraordinàriament forçada i desproporcionada" quan es planteja respecte d'una iniciativa parlamentària (creació d'una comissió d'estudi) que, en si mateixa, només suposa l'obertura d'un procediment parlamentari el resultat final del qual està per determinar i quan aquest resultat, cas de produir-se, no pot tenir cap altre abast que el propi àmbit parlamentari.

Escrit d'al·legacions del Parlament al TC