El president espanyol, Pedro Sánchez, i el president de Turquia, Tayyip Erdogan, han estret relacions avui en una reunió bilateral a Londres, en plena ofensiva militar turca contra els kurds. La trobada s'ha celebrat en el marc de la trobada de l'OTAN, després que el cap de setmana passat el ministre d'Afers Exteriors turc, Mevlüt Çavuşoğlu, es va desfer en elogis cap a Espanya i va assenyalar que els dos països són "amics de debó". 

Erdogan ha aprofitat la reunió per traslladar personalment a Sánchez el missatge que va llançar el seu ministre, i l'ha convidat formalment a visitar Turquia l'any vinent, si és investit president. Segons una nota del govern espanyol, també han aprofitat per intercanviar punts de vista sobre "l'oportunitat d'estrènyer relacions en el terreny econòmic".

El president turc ha agraït especialment a Espanya que hagi mantingut la seva missió en la bateria antimíssils Patriot a Turquia, en el marc de l'OTAN, tot i l'ofensiva militar del règim turc contra el poble kurd. Espanya ha preferit aliar-se amb Turquia i no seguir la política d'Estats Units, els Països Baixos, Alemanya i Itàlia, que han retirat l'armament en senyal de protesta pels atacs als kurds.

El govern turc ha justificat a més en diverses ocasions davant la comunitat internacional que destituia càrrecs kurds dient que seguia la pràctica espanyola i que aquesta forma part de la UE, en al·lusió al 155 a Catalunya. 

Investigats pel Consell d'Europa

Precisament, Espanya i Turquia estan essent investigades pel Consell d'Europa per veure com utilitzen la justícia contra els polítics catalans i turcs, respectivament. El mes d'octubre el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l'ens europeu va aprovar un document de treball com a inici de la investigació que busca constatar si s'està vulnerant la llibertat d'expressió dels polítics empresonats a Espanya i a Turquia.

El document demana, a més, que s'enviïn observadors a Barcelona i a Madrid. El relator d'aquest document és el socialista letó Boris Cilevics, que remarca que els autors de l'informe —impulsat per un grup d'una vintena de diputats del Consell d'Europa— estan preocupats pel creixement del nombre de polítics "perseguits per opinions fetes en exercici del seu mandat".

El Consell d'Europa és una organització centrada en la defensa dels drets humans que agrupa 47 estats europeus i té seu a Estrasburg.