Canvi de postura d'Espanya respecte del reconeixement oficial de Kosovo. El govern que presideix Pedro Sánchez ha començat a admetre el passaport del país balcànic, juntament amb la resta de països de la Unió Europea. I ho ha fet per sorpresa i de manera sigil·losa, sense cap anunci oficial. De fet, les primeres informacions sobre aquest pas han arribat des de Kosovo. El seu viceprimer ministre, Besnik Bislimi, ha comunicat la notícia a través de les xarxes socials, celebrant que DG Home, l'òrgan europeu encarregat de migració i afers interns, "ha anunciat que Espanya ara reconeix també els passaports de la República de Kosovo", de manera que els nacionals ara poden "viatjar sense visat a aquest país". Després de fer-se pública aquesta informació, el Ministeri d'Exteriors espanyol l'ha confirmat aquest diumenge, però ha subratllat que això "no implica de cap manera el reconeixement de Kosovo". 

El passat mes d'abril, el Parlament Europeu havia donat llum verda de forma definitiva a l'exempció de visats per als ciutadans de Kosovo que viatgessin a la UE en viatges de curta durada. Només hi havia un estat de l'espai Schengen que no aplicaria aquest acord: Espanya. La situació contrastava amb Eslovàquia i Grècia, els altres dos membres de l'espai de lliure circulació que no reconeixen la independència del país balcànic.

La mesura havia d'entrar en vigor a partir del passat 1 de gener de 2024, i no s'esperava cap canvi de posicionament per part d'Espanya. En el seu moment, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ja havia remarcat que el govern espanyol té "una política de no reconeixement de Kosovo, i comporta el no reconeixement dels passaports kosovars". Però l'executiu de Sánchez ha acabat cedint. Besnik Bislimi ha explicat que, "a mesura que el moviment sense visats va començar l'1 de gener, Espanya és una destinació més dels països de la zona Schengen" on els nacionals kosovars poden accedir lliurement, tenint en compte que "abans" era un "obstacle" el rebuig que generava el seu passaport.

"Continuem endavant, per portar més bones notícies que repercuteixin en positiu als nostres ciutadans", ha celebrat Bislimi a través de les xarxes. De fet, amb l'entrada a l'any nou Kosovo ha aconseguit també una altra important novetat respecte del seu progrés cap a la normalitat com a estat plenament reconegut. Així, el pas al 2024 també ha significat tancar l'anomenada crisi de les matrícules amb Sèrbia, de manera que els ciutadans kosovars podran circular pel país veí --del qual es va independitzar-- amb les matrícules oficials RKS.

La independència de Kosovo, "una realitat irreversible"

El passat mes d'octubre, durant la cimera de la Comunitat Política Europea (CPE) celebrada a Granada, la presidenta de Kosovo, Vjosa Osmani, Sadiu, va defensar que la independència de l'antiga província sèrbia "és una realitat irreversible", i va animar el govern espanyol a reconèixer el país balcànic. El parlament kosovar va aprovar una declaració unilateral d'independència de Sèrbia el 2008, aconseguint el reconeixement d'un centenar de països i de la majoria de la UE, però no d'Espanya. L'estat tradicionalment s'ha escudat en la legalitat internacional i la garantia de l'estabilitat a la regió, si bé sempre s'ha argumentat que entre els motius també hi ha evitar facilitar els processos d'independència per a Catalunya i el País Basc, veient els evidents paral·lelismes que existeixen.