Una Espanya que no s’adapta a les demandes dels seus ciutadans (els catalans en aquest cas), s’arrisca a perdre’ls. Triaran un altre projecte polític que els representi millor i els engresqui més, com els passa a les empreses que no s’acoblen a les necessitats i prioritats dels seus clients o als partits que no aconsegueixen il·lusionar els votants.

Així veu la crisi espanyola Matt Kilcoyne, director de comunicació de l’Adam Smith Institute, un dels think tanks més reconeguts del món, de tendència —naturalment— liberal.

“Espanya s’arrisca a pagar un preu molt alt per l’ús de la força contra Catalunya”, es titula l’article de Kilcoyne. Què passa, es pregunta, si Mariano Rajoy opta per seguir emprant la força bruta a Catalunya? “Corre el risc de minar no només la seva pròpia autoritat, sinó també la legitimitat de la Unió Europea”. Tot plegat, conclou, “suposa un cost massa alt per a la UE per defensar la integritat [territorial] d'un estat membre”.

Per a Kilcoyne, la solució passa perquè Espanya presenti als catalans un nou acord constitucional i que aquests decideixin en un altre referèndum. Rajoy “podria guanyar-lo”, pronostica.

Renovar la Constitució

La Constitució del 1978, segons l’autor, ja ha cobert els objectius per als quals va ser dissenyada, “posar fi a una dictadura i ajudar en la transició del país a una democràcia moderna”. El cost de mantenir-la “rígida i immutable” és força elevat: “Corre el risc de perdre el respecte dels ciutadans els quals suposadament serveix”.

No sembla que aquest sigui el camí del govern de Rajoy ni el del Rei. El referèndum de l’1-O a Catalunya manifesta que el sistema “es manté al marge de les prioritats canviants de la seva ciutadania”. Els catalans, afegeix Kilcoyne, cada cop més “se sumen a un projecte rival [la independència] que reflecteix millor els seus objectius, la seva identitat i les seves aspiracions”.

La repressió policial i els 900 ferits, la intervenció del Govern de la Generalitat i el bloqueig del Parlament de Catalunya, continua, són símptomes clars que Espanya s’estima més la força que adaptar el sistema. “L’Estat espanyol ha de vigilar, perquè la seva constitució i la seva autoritat es deriven del seu compromís amb la democràcia”.

L’opció per a Espanya passa per “la flexibilitat, la conciliació i un segon referèndum, un dret que Catalunya s’ha guanyat després d'una dècada d'intransigència i un cap de setmana de violència”. Si l’Estat espanyol no assumeix aquest risc, es pot trobar que no té prou seguidors catalans que justifiquin el seu control sobre [Catalunya]”.

La tossuderia del Govern espanyol té riscos elevats per a la mateixa Unió Europea, explica Kilcoyne. El fet que “Espanya pugui reprimir els seus ciutadans sense cap repercussió internacional mostraria la mentida que la UE és un projecte per a la gent i no per a les seves burocràcies i elits”.

Amb el conflicte català, “la UE (...) també corre el risc d'una crisi de la seva pròpia legitimitat, (...) la crisi catalana també és una crisi europea”. La reflexió es tanca amb aquesta pregunta: “¿La UE sabrà avançar-se al joc en aquesta partida?”.

Kilcoyne ha treballat prop d'un any com a conseller comercial a Catalonia Trade & Investment, part de l'acció comercial a l'exterior de la Generalitat, i a Atradius, una filial de l'asseguradora Catalana/Occidente, segons el seu perfil a LinkedIn.

L'article ha generat una bona polèmica a Twitter, que pots seguir aquí.