La UE ha enviat a Espanya dos alts càrrecs de la Comissió Europea (CE) per vigilar com el president espanyol, Pedro Sánchez, gasta els diners del fons de recuperació. Segons informa el diari Abc, es tracta de María Teresa Fábregas Fernández, directora del Grup de Treball de Recuperació i Resiliència (Recover), i de Declan Costello, director general adjunt a la Direcció General d'Economia i Finances de la CE.

Tots dos s'encarregaran de vigilar que el govern espanyol no desviï els fons per a altres qüestions que no siguin les previstes per Brussel·les, i que s'apliquin les reformes que exigeix la UE a Espanya. A mesura que es comprovi que el govern del PSOE i Podemos aplica correctament aquests requisits, els dos alts càrrecs valoraran la disposició de nous fons. 

Fábregas Fernández i Costello faran a partir d'ara visites freqüents al palau de la Moncloa i al ministeri d'Economia, dirigit per Nadia Calviño.

A Espanya li corresponen 140.000 milions d'euros de fons de recuperació, dels quals 72.000 milions seran ajudes directes que no haurà de retornar. Sánchez va presentar l'esborrany del seu pla per als fons el 7 d'octubre, i va apostar per quatre línies de treball, en un esquema embastat amb la UE: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. 

No obstant això, la Comissió Europea li demana molt més per poder rebre la totalitat dels fons, i li ha recordat que ha de comprometre's a dur a terme diverses reformes estructurals que Espanya fa anys que té pendent de resoldre, com la reforma de les pensions o modernitzar el seu mercat laboral, que Brussel·les considera antiquat perquè no corresponen les ofertes de feina a la formació laboral.

El cas de Polònia

 

Els fons també estan vinculats a la defensa clara dels drets humans i la separació de poders, i en aquest sentit la UE ha suspès els fons per a Polònia perquè el seu Tribunal Constitucional ha declarat que el dret intern prima per sobre de l'europeu.

L'eurodiputat de Junts Toni Comín ha preguntat precisament al comissari europeu d'Unió Duanera, Paolo Gentiloni, si bloquejaran els fons de recuperació a Espanya tal com han fet a Polònia, per incomplir la legislació europea. Comín ha assegurat que Espanya es troba en una situació similar a la de Polònia després que el Tribunal Suprem "ha impugnat el Tribunal de Luxemburg" i no li reconeix que va declarar suspeses les euroordres. La darrera ofensiva del jutge del Suprem Pablo Llarena davant de la Justícia italiana, que va resultar un fiasco, ha donat nous arguments als exiliats.

"Al novembre, Polònia hauria de rebre 24.000 milions d'euros del Recovery Found. D'acord amb el mecanisme de condicionalitat que acompanya aquest fons, la Comissió Europea ha informat Polònia que primer ha d'adaptar-se a les decisions del Tribunal de Justícia de la UE. Però quan el Tribunal Constitucional polonès ha impugnat el Tribunal de Luxemburg, tot establint que el dret intern prima sobre el dret comunitari, la Comissió Europea ha bloquejat els fons", ha recordat Comín. 

Segons Comín, Espanya ha fet com Polònia. "A Espanya, el Tribunal Suprem -el jutge Llarena- ha impugnat també el Tribunal de Luxemburg, que el 30 de juliol havia dit que les euroordres emeses per aquest jutge contra tres eurodiputats d'aquesta cambra -el president Puigdemont, Clara Ponsatí i jo mateix- estaven suspeses. Però, tot i això, la setmana passada aquest mateix jutge va informar les autoritats judicials italianes que no té intenció de suspendre l'ordre d'arrest europea, ignorant la decisió del Tribunal europeu", ha explicat.